Cotyledon orbiculata L.

NOMS: Cotilèdon. Castellà: Cotiledón. Oreja de cerdo. Anglès: Pig's ear. Round-leafed navel-wort.

SINÒNIMS: Cotyledon macrantha A.Berger; Cotyledon ambigua Salisb.; Cotyledon mucronata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  procedent d’Àfrica del Sud però la utilització com a planta ornamental l’ha estès per molt països

HÀBITAT: De manera natural creix als afloraments rocosos dels herbassars de la regió del Karoo, un semidesert situat a Sud-àfrica

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És una espècie molt variable. Arbust de fins un metre d’alçada amb tija forta i brancatge erecte

Fulles oposades crasses, de fins 7x13 cm i forma ovada amb una punteta a l’àpex, de color verd o gris, de marge enter i sovint rogenc.

Flors en cima terminal a l’àpex d’un escapus floral erecte de fins dos pams d’alçada, amb nombroses flors pentàmeres de peduncle penjant. Calze amb cinc sèpals soldats triangulars. Corol·la acampanada d’uns 3 cm acabada en cinc lòbuls triangulars divergents de color roig ataronjat, tot i que també hi ha varietats de flors grogues. Androceu amb 10 estams units a la base de la corol·la. Gineceu amb cinc carpels cadascun amb estil més llarg de l’ovari. Floreig a l’hivern i la primavera.

Fruit en fol·licle erecte amb petites llavors el·lipsoïdals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de moltes espècies del gènere estan classificats com no resolts. De tots els noms proposats en el gènere Cotyledon només un 7% (12 espècies) s’han acceptat, els demés resten com a no resolts. 

Hi ha diverses varietats, com ara: Cotyledon orbiculata var. dactylopsis Toelken ; Cotyledon orbiculata var flanaganii (Schoenland i Baker) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga (Haw.) DC.; Cotyledon orbiculata var. orbiculata; Cotyledon orbiculata var. spuria (L.) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga macranta

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental a nombrosos països. Al seu país d’origen, Sud-Àfrica, la part carnosa de les fulles s’empra per assecar les berrugues i les fulles calentes com a cataplasmes per als furóncols. Tot i això les fulles contenen una toxina, la cotiledontoxina, que causa una malaltia anomenada cotiledonosi al bestiar i les mascotes.

ATENCIONS: Tem el fred de l’hivern, tot i que suporta gelades de fins -2^o C necessita una temperatura mínima de 10^o C a l’hivern. No és exigent amb el sòl sempre que estiga ben drenat. Com la majoria de les crasses tolera els oblits en el reg. A l’hivern no cal regar però quan pugen les temperatures cal ser generós amb el reg però quan el substrat estiga sec. Els embassaments d’aigua poden ser letals per la planta. Ubicació a ple sol o mitja ombra. A ningú li amarga un dolç, així que un poc d’adob sempre vindrà be. Cal evitar que perda la capa de pruïna. Multiplicació per esqueix a la primavera o a finals de l’estiu amb un tros de tija que cal deixar que cicatritze abans de plantar. També amb llavor cobrint-la lleugerament de substrat. Més que plagues o malalties pateixen de fisiopaties, és a dir, al cultiu dolent, per exemple amb drenatge insuficient que facilita la putrefacció de les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotyledon deriva del grec "κοτῦληδών cotyledón" cavitat, per la forma umbilicada de les fules d’algunes espècies de l gènere. L’epítet específic orbiculata deriva del llatí “orbis”, cercle, disc, en referència a la forma rodona de les fulles. L’epítet macrantha ve del grec "makròs" llarg, gran, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors grans, perquè té les fulles majors que altres espècies del gènere.

 Cotyledon orbiculata va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 429. 1753.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora.

Família Crassulaceae