NOMS: Gerani. Malva rosa. Malva d’olor, malva-rosa. Vauma-rosa. Castellà: Malvarrosa. Geranio. Geranio rosa. Malva rosa. Gallego: Xeranio. Èuscara: Geranioa. Zango-gorria. Francès: Pélargonium à fleurs en tête. Portuguès: : Gerânio. Malvarosa. Anglès: Rose geranium. Rose-scented pelargonium.
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4906%20(3)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
SINÒNIMS: Geranium capitatum L.; Geraniospermum capitatum (L.) Kuntze
DISTRIBUCIÓ:
Cultivada, procedent de les regions litorals de l’est i sud de Sudàfrica
HÀBITAT: Cultivada
com ornamental i ocasionalment assilvestrada
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4915%20(3)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ:
Arbust de fins 80 cm d’alçada, amb pèls fins, tiges ascendents o erectes,
carnoses, un poc lignificades, ramoses
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4913%20(2)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4917%20(2)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
Fulles perennes, alternes,
amb curt pecíol, amb pèls, carnoses, de palmatisectes a palmatipartides, amb
3-5 lòbuls profunds irregularment dentats, de marge cresp, no zonades;
estípules triangulars, enteres i agudes.
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4907%20(2)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4919%20(2)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
Flors en inflorescències en cima capitada simple, amb 9-20 flors amb peduncle de longitud similar a la fulla adjacent; bràctees ovades i acuminades amb pèls. Calze amb 5 sèpals ovats, hirsuts. Corol·la amb 5 pètals de 1,5-2 cm rosats, desiguals; els superiors majors que els altres, enters, espatulats, amb nervis rogencs, atenuats en ungla apreciable; els inferiors més estrets, oblongs. Androceu amb set estams fèrtils. Gineceu amb ovari súper, un estil i cinc estigmes. Floreix entre primavera i estiu.
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4918%20(2)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
Fruit en esquizocarp: mericarpis amb l’aresta pilosa, si més no a la part central, enrotllada helicoïdalment.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En 1753, quan Linné publicà Species
Plantarum, agrupà tots els geranis, africans i europeus, en un sol gènere: Geranium.
Va ser el botànic parisí Charles
L'Héritier qui proposa separar el gènere Geranium en tres gèneres: Pelargonium,
que agrupa les espècies amb corol·la irregular; Erodium, que agrupa les espècies amb els fils de la càpsula peluts
i en espiral; i va romandre el gènere Geranium
amb les espècies amb corol·la regular (actinomorfe)
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4910%20(3)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
USOS I PROPIETATS: S’empra en perfumeria per ser rica en olis essencials. Suavitza la pell, és cicatritzant i reblaneix calls i dureses com ara la pell dura i esquerdada dels talons. Les seves fulles en infús s’han utilitzat per tractar malalties renals i de les vies urinàries. Acció digestiva i carminativa.
Com planta ornamental s’empra en test o jardí, amb sòl solt,
arenós, en zones de clima càlid. La propagació pot ser per llavor, a finals
d’estiu o principi de tardor, o bé per esqueix en qualsevol època de l’any però
millor a la primavera, utilitzant la part tendra i herbàcia, millor si s’aplica
una hormona d’arrelament. En unes 3-4 setmanes es pot trasplantar amb terra que
drene bé. És convenient una poda a principi de primavera per mantenir més
vistosa i compacta la planta. Existeixen diversos cultivars i híbrids.
%20L'H%C3%A9r.%20IMG_4912%20(2)%20(Copy).jpg "Pelargonium capitatum")
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Pelargonium ve del grec “πελαργός pelargós cicogna” per la forma del fruit que s'assembla al bec d'una cigonya. L’epítet específic capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.
Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada
en Species Plantarum (Persoon) 2: 678.
1753 amb el nom de Geranium capitatum. Amb el nom actualment acceptat de Pelargonium capitatum va ser publicat
per Charles Louis L'Héritier de Brutelle, en Hortus Kewensis; or, a catalogue .
. . 2: 425. 1789.
El barri marítim de la Malvarrosa, en València, rep el nom
per aquesta planta, importada de Sudàfrica pel botànic Jean
Felix Robillard Closier, jardiner major del Botànic de València des
de 1848, que va adquirir una finca al nord del Cabanyal, aleshores una marjal
del poble de Benimaclet, i es va especialitzar en el cultiu del Pelargonium capitatum a escala
industrial per a la seua fàbrica de sabons i essències, amb les que va
aconseguir un rotund èxit en l'Exposició de Londres de 1862, una medalla de
bronze a l’Exposició de París de 1867 i el reconeixement del pare de la
cosmètica moderna, Eugene Rimmel
Família Geraniaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada