Lonicera japonica Thunb.

NOMS: Lligabosc japonès. Castellà: Medreselva. Italià: Caprifoglio giapponese. Francès: Chèvrefeuille du Japon. Anglès: Japanese Honeysuckle. Alemany: Japanisches Geißblatt. Neerlandès: Japanse Kamperfoelie. Japonès: Suikazura. Xinès: Rěn dōng téng (忍冬藤). Jīnyínhuā. Coreà: Geumeunhwa.

SINÒNIMS: Caprifolium chinense S.Watson ex Loudon

DISTRIBUCIÓ: És una liana procedent d’Àsia (Japó, Corea i Xina) cultivada com ornamental

HÀBITAT: Cultivada als jardins i de vegades assilvestrada a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats.

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Liana de creixement ràpid que en una sola temporada pot desenvolupar tiges de varis metres, amb pèls,

Fulles que duren tot l’any si no fa molt de fred, són peciolades, oposades, simples, ovalades, de base arrodonida, àpex agut i marge ciliat, d’un verd brillant.

Flors en parelles, axil·lars, amb petit peduncle; bràctees semblants a les fulles, pubescents. Calze amb lòbuls triangulars d’1 mm. Corol·la bilabiada formada per un llarg i estret tub que s’obri en dos llavis, el inferior estret i arquejat, i el superior més ample i dividit en quatre lòbuls que serveixen de fons als llargs estams i l’estil que surten del tub de la corol·la. S’obrin blanques i acaben fent-se grogues però durant tota la seua existència emeten una suau fragància de vainilla. Floreix a finals de la primavera i duren tot l’estiu

Fruit consistent en una petita drupa globosa de color blau molt obscur, quasi negre, amb llavors marrons, ovoides de 3mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lianes són plantes enfiladisses, no sempre llenyoses, que utilitzen mecanismes i adaptacions especials, ascendeixen als arbres del bosc per tal d'assolir les zones més il·luminades on es desenvolupen i reprodueixen. No són paràsites, estan arrelades a terra i produeixen el seu propi aliment

USOS I PROPIETATS: En la medicina tradicional xinesa és considerada antibacteriana i antiinflamatòria però, fonamentalment, aquesta espècie és utilitzada com planta ornamental per tindre gran capacitat entapissant sobre marges o pendents, així com per a formar bardisses si tenen un bon suport com la tela metàl·lica, o per cobrir la part superior dels murs, però no són bones per cobrir murs si no hi ha un suport adequat.  També s’empra per cobrir el sòl, sobre el que fa una catifa d’un pam d’alçada.

Poden estar ubicades a ple sol o a mitja ombra. No són gaire exigents amb el sòl però a ningú amarga un dolç i l’aportació de terra fèrtil anirà bé, especialment si està junt a un mur o edificació. Tampoc és exigent en quant al reg doncs, una vegada arrelada, resisteix bé la sequera. Té tendència a perdre fulles a la part inferior, i per a corregir-ho cal practicar una poda, a l’hivern després de la floració o principi de la primavera abans de la floració, cada pocs anys. La multiplicació és fàcil per esqueix de fusta dura a la primavera o de tiges més joves a l’estiu. Si volem utilitzar les llavors haurem de plantar-les a principis de la primavera, i millor si abans les hem tingut dos o tres mesos a la nevera. Les tiges s’arrelen en quan toquen terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lonicera és en honor del metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586) autor de l’obra Kräuterbuch. El nom específic japonica és un epítet geogràfic que fa referència a Japó.

En diversos estats d’Estats Units, en Argentina, Brasil i Mèxic, és considerada una invasiva exòtica, així com a Nova Zelanda i altres illes del Pacífic. No obstant això és fàcil de controlar tallant les tiges o cremant-les. També és molt sensible als herbicides.

Lonicera japonica va ser descrita per Carl Peter Thunberg, i publicada en Systema Vegetabilium. Editio decima quarta 216. 1784.  

Família Caprifoliaceae