NOMS: Tulbàgia. Castellà: Tulba. Tulbagia. Ajo de jardín. Ajo de la Sociedad. Anglès: Society garlic. Pink agapanthus,. Wild garlic. Sweet garlic. Spring bulbs. Spring flowers.
SINÒNIMS: Omentaria violacea (Harv.) Kuntze
DISTRIBUCIÓ: Procedent del sud d’Àfrica
HÀBITAT: Cultivat
com plata ornamental
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herbàcia rizomatosa de fins 70 cm d’alçada. Del rizoma surten rosetes de fulles embeinadores, del centre del qual surt la tija floral o escapus.
Fulles linears, llargues i estretes, de fins mig metre de llargària i 0,5-0,7 cm d’ampla, amb l’àpex obtús, un tant carnoses i amb olor a all.
Flors en inflorescència en umbel·la erecta terminal envoltada per un involucre de dues valves membranoses, amb flors trímeres de color malva rosades que van obrint-se successivament (hi ha cultivars com el “Alba” amb flors blanques). Periant format per un tub de 8-10 mm que s’obri en sis lòbuls de 6-7 mm. Androceu amb sis estams sèssils, tres inclosos al tub del periant i altres tres a l’àpex del tub. Gineceu d’ovari trilocular ínfer, oblong, amb curt estil i estigma capitat. Floreix de mitjan estiu fins la tardor.
Fruit en càpsula trígona amb nombroses llavors aplanades de color negre
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Liliàcies i Amaril·lidàcies poden confondre’s fàcilment. Per
diferenciar-les hem de tenir en compte
que les Liliàcies són herbàcies perennes, solen tenir bulbs o rizomes i tèpals
acolorits (són els tèpals del calze), sis estams i ovari súper. Exemples són l'Agapanthus
africanus, l'Ophiopogon
japonicum i el Phormium sp.
Mentre que les Amaril·lidàcies són, comunament, herbàcies de flors molt
cridaneres, posseeixen sis estams i ovari ínfer. En són exemples l'Alstroemeria sp., la Clívia miniata i el Narcissus sp.
USOS I PROPIETATS: Es una planta medicinal per a la medicina tradicional africana per tenir propietats androgèniques, antifúngiques i antitrombòtiques superiors a les de l’all. Les fulles i les flors són mengívoles, amb un sabor semblant al de l’all, tot i que és menys fort.
Quan es cultiva com a ornamental, aquesta planta requereix
una certa protecció contra les gelades hivernals. Indiferent edàfic, suporta bé
tot tipus de sòl, tot i que prefereix sòl profund i drenant, pel que no va bé
en rocalles. Va bé a ple sol o a mitja ombra però quan més sol més florirà. Suporta
bé la sequera. Propagació perd divisió del rizoma, a la tardor o primavera. És
molt visitada per papallones i abelles
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Tulbanghia, és en honor de Ryk Tulbagh (1699-1771) que va ser governador en Ciutat del Cap. Es va cartejar amb diversos botànics incloent Carlos Linneo i li va enviar més de 200 espècimens de plantes locals, motiu pel qual Linné va nomenar la planta Tulbaghia en el seu honor. L’epítet violacea, del llatí viola: porpra, violeta, de color porpra; per a les plantes, es refereix principalment a les corol·les, però també a altres òrgans.
Tulbaghia violacea
va ser descrita per William Henry Harvey (Harv.) i publicada en Botanical
Magazine; or, Flower-Garden Displayed ... 64: t. 3555 (1837)
Família Amaryllidaceae
I do like your plant posted today. the shade of purple is very restive to me.
ResponEliminaHe vist aquesta planta a molts jardins de ciutat, queda bonica formant voreres altes como es veu a l'ultima foto.
ResponEliminaMolts petons.