NOMS: Clívia. Castellà: Clivia. Anglès: kaffir lily. Natal lily. Bush lily. Alemany: Klivie. Neerlandès: Sint-Jozefplant.
SINÒNIMS: Imantophyllum miniatum (Lindl.) Hook.; Clivia sulphurea Laing
DISTRIBUCIÓ: originària
dels hàbitats boscosos a Sud-àfrica
HÀBITAT: Cultivada
a jardins i contenidors
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Planta
perenne, amb nombroses arrels carnoses d’on surten les fulles d’una alçada
d’uns dos pams, i la tija floral
Fulles planes, grosses per emmagatzemar aigua, d’un verd brillant, de fins 6 cm d’amplària i 70 cm de llarg, disposades en dues files oposades.
Flors en umbel·la terminal, ataronjades (actualment es poden trobar al mercat amb flors blanques i grogues) que desprenen un suau perfum, creixen en umbel·la a l’extrem d’una tija floral a finals de l’hivern i manté la floració fins la meitat de l’estiu. Corol·la amb sis tèpals breument fusionats a la base. Androceu amb sis estams. Gineceu amb estil acabat en estigma trilobat. Floreix a partir del tercer any.
Fruit en forma de
baia verda que va madurant per a lluir un color viu vermell durant l’hivern
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: De les 6 espècies conegudes del gènere, Clivia miniata i les seves varietats híbrides són les més
àmpliament conreades, amb flors que oscil·len entre el vermell ataronjat fosc i
el groc pàl·lid.
USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental en jardins i com planta de interior. Es desenvolupa be a l’empara dels arbres, perquè necessita ombra parcial o total, mai a ple sol, i s’ha de protegir de les gelades perquè a -20 perd les fulles i si la gelada no supera els -70 rebrota a la primavera però amb gelades fortes morirà. Regs generosos en època de floració a la primavera i estiu i, a la tardor i hivern, deixarem que les pluges s’encarreguen, si estan al jardí, o el reduirem al mínim si la cultivem en test, perquè si pateix set a l’hivern floreix amb més força.
A finals de l’hivern cal llevar les fulles envellides i les
tiges florals, i proporcionar adob per a que a la primavera broti amb força. Si
tallem les tiges florals abans de que fructifiqui no gaudirem del roig brillant
dels fruits però estalviarem un esforç important a la planta que agrairà amb una major floració a l’any vinent. Té un
bon comportament con a planta d’interior, doncs floreix millor amb les arrels
comprimides pel test, a l’inrevés de la majoria de les plantes. Però no suporta
la calefacció. La multiplicació més
fàcil és a través dels fillols que broten de la planta mare, o per divisió de
la mata.
A causa de l' alcaloide licorina que conté, les parts de la planta són verinoses.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Clivia deriva del nom de la duquessa de Northumberland, Charlote Florentia Clive, institutriu de la futura reina Victòria del Regne Unit, que fou la primera que va cultivar a Europa un exemplar de clívia. L’epítet específic llatí miniata significa "cinabri", el color del plom vermell, referint-se al color de les flors.
Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada l'any
1854 per John Lindley a Gardeners'
Chronicle, London 1854, pp. 119, 149 amb el nom (basiònim) Vallota
miniata . Va ser canviat al gènere Clivia
per Eduard August von Regel a Gartenflora
, volum 13, làmina 434 el 1864
Família Amaryllidaceae