NOMS: Fulla de cera. Flor de marbre. Orella d’ase borda. Castellà: Madreperla. Planta fantasma. Graptopétalo. Portuguès: Planta-fantasma. Planta-madrepérola. Francès: Sédum porcelaine. Anglès: Mother-of-pearl-plant. Ghost plant.
SINÒNIMS: Cotyledon paraguayensis N.E.Br.; Sedum paraguayense (N.E.Br.) Bullock; Echeveria weinbergii T.B.Sheph.; Graptopetalum weinbergii E.Walther; Sedum weinbergii A.Berger
DISTRIBUCIÓ:
Procedent i endèmica de Mèxic, tot i que originalment es creia que procedia del
Paraguai, d’ací el seu nom.
HÀBITAT: És una
planta tot terreny, que pot estar a ple sol però suporta bé l’ombra, que creix
amb calor, amb fred, en ambient sec però també en llocs humits.
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Planta
suculenta semblant a l’Echeveria, amb
tiges prostrades que no superen el pam d’alçada i els 60 cm d’amplada
Fulles perennes, crasses en roseta, espàtula-obovades, apiculades, de color verd grisós o, de vegades, tocades de color rosat, cobertes d’una capa cerosa, disposades en espiral al llarg de la tija. Les fulles es desprenen amb facilitat, deixant en la tija la cicatriu. Les fulles apareixen així al final de les tiges formant una mena de flor.
Flors blanques amb cinc pètals tacats de vermell, distribuïts en forma d’estrella, que surten en panícules, de la part superior de la planta a l’àpex de una tija floral, a finals de l’hivern i la primavera.
Fruit en
polifolicle
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Hi ha certes plantes que es poden reproduir per esqueixos de
fulla. Però, quines plantes podem esqueixar mitjançant fulles? Podem esqueixar
de forma senzilla tot el grup de les Begònies Rex, les plantes crasses i les
violetes africanes entre d'altres. A les plantes crasses, com la que ara ens
ocupa, n'hi haurà prou amb agafar una fulla i untar la part més propera a la
tija amb una mica d'hormona de creixement i deixar-la sobre terra lleugerament
humida. Quan creixin, les podrem trasplantar amb molt de compte.
USOS I PROPIETATS: És una planta emprada com ornamental, molt utilitzada en test per interior o terrasses, i en jardí per rocalles, junt a altres suculentes. No requereix moltes atencions, només vol molta llum, si és possible sol parcial, i un sòl ben drenat perquè l’excés d’humitat no faci malbé les arrels, tot i que en estiu necessita reg abundant però només quan el terra ja siga sec. A l’hivern regar a penes. També tem al fred de les gelades hivernals però si no hi ha humitat pot suportar els -10oC.
Multiplicació per
llavor però és més fàcil i ràpid per esqueix de la tija o de les fulles, que arrelen
amb facilitat. A la base surten fillols que també poden plantar-se com noves
plantes.
Plagues i malalties:
Poden ser atacades per la mosca blanca i la cotxinilla, però el que més les
afecta és l’excés d’humitat, que podreix les arrels.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom genèric Graptopetalum deriva del grec “γραπτός graptos” escrits, pintades, i “πέταλον petalon” pètal, en referència a les taques que apareixen als pètals. El nom específic paraguayense és un epítet geogràfic que al·ludeix a la seua localització al Paraguai.
Graptopetalum paraguayense va ser descrita per Eric Walther i
publicada en Cactus and
Succulent Journal 9: 108. 1938. El basiònim Cotyledon paraguayensis el
va establir Nicholas Edward Brown al publicar-hi en Bulletin
of Miscellaneous Information, Royal Gardens, Kew 1914: 208. 1914.
Família Crassulaceae