NOMS: Estrelitzia gegant. Castellà: Ave del paraíso gigante. Ave blanca del paraíso. Anglès: Wild banana. Giant white bird of paradise. Alemany: Baum-Strelitzie.
SINÒNIMS:Strelitzia alba subsp. nicolai (Regel & K.Koch) Maire & Weiller; Strelitzia quensonii Lem.
DISTRIBUCIÓ:
creix als boscos costaners de fulla perenne i als matolls de l'est de
Sud-àfrica des del Gonubie cap al nord fins al sud de Moçambic. També es
considera originari de Moçambic , Botswana i Zimbabwe , i es diu que està
naturalitzat a l'est de Mèxic
HÀBITAT: Cultivada als parcs i jardins
FORMA VITAL: Macrofaneròfit
: segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les
gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa de port arborescent composta per un grup de tiges llenyoses que poden arribar a mesurar fins a 10 m d´alçada.
Fulles són semblants a la de la platanera, però amb més altura i, a més a més, les fulles, amb llargs pecíols, s’obrin només en dues direccions, com un ventall. El limbe, de color verd grisenc, coriaci, pot mesurar 2 m de llargària per 60 cm d´amplada, de forma oval - oblong, arrodonit a la base, sovint trencat horitzontalment per el vent.
Foto deTatiana Gerus en Wikimedia commons This file is licensed under the Creative
Commons Attribution 2.0 Generic
Fruit El fruit és una càpsula triangular que pot mesurar de 5-7 cm de llarg amb arils de color taronja.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Hi ha dues estrelítzies que són molt semblants i poden
confondre’s, Strelitzia nicolai i Strelitzia
augusta (S. alba). No obstant això hi ha diferències com que Strelitzia nicolai és més gran, amb 5-6
(fins a 10 m. a jardins ben cuidats)
metres d’alçada, mentre S. augusta assoleix una alçada de 3-5 metres. Strelitzia nicolai té diverses flors,
una damunt l’altra distribuïdes de forma helicoïdal, en cada tija, mentre que
S. augusta només té una flor per tija i el pètal central que sobresurt és
blanc, no blau com és el cas de la S. nicolai
USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental a parcs i jardins formant petits grups o com exemplars aïllats. També poden plantar-se en grans testos per patis i terrasses però caldrà trasplanta cada 3 anys en primavera. Necessita una ubicació amb molta llum, fins i tot exposició directa al sol, i temperatura càlida; una exposició a menys de -2 Co pot fer malbé la planta. Un substrat de terra de jardí, turba, arena i fem, i bon drenatge serà adequat. Cal regar sovint, quan la superfície del substrat estiga seca per mantenir cert grau d’humitat. Pot multiplicar-se mitjançant els fillols que surten a la base.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom científic del gènere Strelitzia és en honor de Charlotte Sophia de Mecklenburg-Strelitz (1744-1818), esposa de Jordi III, rei de Gran Bretanya i Irlanda, aficionada a la botànica.
L’epítet específic nicolai
és en honor al gran duc Nikolai Nikolaevič Romanov (1831-1891) conegut com
"el vell", fill del tsar Nicolau I i de la tsarina Alexandra
Feodorovna, patrona de la Societat Hortícola de Sant Petersburg.
Strelitzia nicolai
és una de les poques plantes en les que s'ha verificat que contenen el pigment bilirubina , que es troba habitualment
en animals, on és un pigment groguenc que es produeix durant la descomposició
dels glòbuls vermells i que passa a través del fetge i, finalment, s'expulsa
del cos.
Strelitzia nicolai
va ser descrita per Eduard August von Regel i Friedrich August Körnicke, i
publicada en Gartenflora
7: 265, pl. 235. 1858.
Família
Strelitziaceae (Musaceae)