Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 20 de juny del 2024

Lathyrus odoratus L.

NOMS: Pèsol d’olor. Fesol d’olor. Castellà: Caracolillo de olor. Chicharito de olor. Arvejilla. Clarín. Guisante de olor. Guisante dulce. Látiro. Gallego: Chícharos de olor. Èuscara: ilar usaindun. ilar usainduna. Portuguès: chícharos de cheiro. Ervilha de cheiro. Francès: Pois de senteur. Pois musqué. Italià: Cicerchia odorosa. Pisello odoroso. Alemany: Edelwicke. Gartenwicke. Anglès: Sweet Pea. Neerlandès: Pronkerwt. Reukerwt. Grec:  Μοσχομπίζελο. Xinès: xiang wan dou.

SINÒNIMS: Pisum odoratum (L.) E.H.L.Krause ; Lathyrus cyprius Rech.f.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani Central

HÀBITAT: Al seu hàbitat natural en conreus i herbassars. Actualment utilitzada com ornamental i apareix, esporàdicament, com subespontània.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia robusta i trepadora, pubescent, amb tiges alades de fins un metre de llargària i desprèn un olor agradable


Fulles peciolades amb un parell de folíols el·líptics, grans, oposats, de marge ondulat, amb un circell terminal molt ramificat; estípules ovat-lanceolades, acuminades, normalment diferents una de l’altra;


Flors en inflorescències amb llarg peduncle, amb 2-4 flors papilionàcies, grans, les silvestres de color púrpura però les de jardí de colors variats, amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant, bràctees lanceolades. Calze format per cinc sèpals amb un nervi molt marcat i amb boca obliqua. Corol·la de cinc pètal amb ungla més curta que el calze, rosats o púrpura, estendard emarginat. Androceu amb tub estaminal truncat a l’extrem. Gineceu d’ovari súper amb estil. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en llegum amb llavors subesfèriques rugoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot al contrari que altres espècies d’aquest gènere, les llavors són tòxiques, perquè contenen una neurotoxina que, per ingestió, pot provocar latirisme.

USOS I PROPIETATS: Espècie cultivada als jardins pel colorit de les sues flors i l’agradable aroma que desprèn, de les que s’extreu un oli essencial que s’empra en perfumeria. No és molt exigent. Pot créixer a ple sol o en semi ombra, a condició de rebre algunes hores de sol. Vol substrat fresc i ric en nutrients, especialment durant la floració. Reg moderat evitant l’embassament. Cal llevar les flors marcides per allargar la floració. Propagació per llavor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lathyrus deriva del grec “λάθυρος láthyros” veça o altra lleguminosa no identificada, en Teofrast. Segons altres autors deriva del grec “λα la” que indica intensitat, i “θέρο théro” calor, calfar, per la presumpta propietat afrodisíaca d’algunes espècies del gènere. L’epítet específic odoratus de odoro exhale perfum: olorós, perfumat, amb una olor agradable

Lathyrus odoratus va ser descrit per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 2: 732. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

divendres, 14 de juny del 2024

Cyperus eragrostis Lam.

NOMS: Serrana d’Amèrica. Paraigüets. Castellà: Ritru. Juncia americana. Portuguès: Junçao. Francès: Souchet éragrostide. Italià: Zigolo falsa panicella. Francès: Souchet Vigoureux. Souchet robuste. Anglès: Pale Galingale. Tall umbrella-plant. Alemany: Frischgrünes Zypergras. Neerlandès: Bleek cypergras. Xinès: mi sui suo cao.

SINÒNIMS: Cyperus vegetus Willd.; Chlorocyperus eragrostis (Lam.) Rikli

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida

HÀBITAT: Naturalitzat, en herbassars humits, joncars, llits secs de rius i rierols. Fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa d’entrenusos llargs, de 40-70 cm d’alçada, glabra, amb una tija de secció triangular amb fulles només a la base

Fulles de longitud semblant a la de la tija o més curtes, la majoria basals, planes o acanalades, eligulades, antrorso-escàbrides al marge i el nervi central, que formen una beina marró clar amb els marges membranacis, hialins



Flors en antela terminal composta, amb radis erectes i desiguals; 4-8 bràctees molt més llargues que els radis; espiguetes de color grogós com la palla i una banda més fosca, lanceolades i comprimides, de 6-10 mm de llarg per 2-3 d’ample, en fascicles grossos i compactes; un estam exsert a l’antesi i estil llarg amb tres estigmes exserts a l’antesi. Floreix entre juliol i octubre

Fruit en aqueni trígon que mesura la meitat de llarg que la gluma, de color negrós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és potencialment perillosa, especialment en zones properes a parcs o reserves naturals, pel seu potencial invasor, tot i que no forma part, encara, del Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores

USOS I PROPIETATS: A Xile s’han consumit les arrels bullides en èpoques de fam. Se’n fan estris domèstics i s’empra, la infusió de les fulles, com a porgant.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “κύπειρος kýpeiros” que significa punta afilada. Per a l’epítet específic eragrostis les diferents teories etimològiques tenen el segon element en comú, el grec ἀγρωστις ἄgrostis herba dels camps, males herbes; per al primer element trobem: el grec ηρα era dama, mestressa; ἔρα éra en el sentit de terra; ἐράω eráo amor a partir del qual l'herba d'amor (sembla ser una reconstrucció retrospectiva a partir del nom comú anglès 'lovegrass' o francès 'amourette'); ηρι eres precoç, d'hora; ἐρῐ eres un prefix intensiu amb el sentit de molt, moltíssim

Cyperus eragrostis va ser descrit per Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, i publicat en Tableau Encyclopédique et Methodique ... Botanique 1: 146. 1791.

Família Cyperaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...