Lathyrus odoratus L.

NOMS: Pèsol d’olor. Fesol d’olor. Castellà: Caracolillo de olor. Chicharito de olor. Arvejilla. Clarín. Guisante de olor. Guisante dulce. Látiro. Gallego: Chícharos de olor. Èuscara: ilar usaindun. ilar usainduna. Portuguès: chícharos de cheiro. Ervilha de cheiro. Francès: Pois de senteur. Pois musqué. Italià: Cicerchia odorosa. Pisello odoroso. Alemany: Edelwicke. Gartenwicke. Anglès: Sweet Pea. Neerlandès: Pronkerwt. Reukerwt. Grec:  Μοσχομπίζελο. Xinès: xiang wan dou.

SINÒNIMS: Pisum odoratum (L.) E.H.L.Krause ; Lathyrus cyprius Rech.f.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani Central

HÀBITAT: Al seu hàbitat natural en conreus i herbassars. Actualment utilitzada com ornamental i apareix, esporàdicament, com subespontània.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia robusta i trepadora, pubescent, amb tiges alades de fins un metre de llargària i desprèn un olor agradable

Fulles peciolades amb un parell de folíols el·líptics, grans, oposats, de marge ondulat, amb un circell terminal molt ramificat; estípules ovat-lanceolades, acuminades, normalment diferents una de l’altra;

Flors en inflorescències amb llarg peduncle, amb 2-4 flors papilionàcies, grans, les silvestres de color púrpura però les de jardí de colors variats, amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant, bràctees lanceolades. Calze format per cinc sèpals amb un nervi molt marcat i amb boca obliqua. Corol·la de cinc pètal amb ungla més curta que el calze, rosats o púrpura, estendard emarginat. Androceu amb tub estaminal truncat a l’extrem. Gineceu d’ovari súper amb estil. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en llegum amb llavors subesfèriques rugoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot al contrari que altres espècies d’aquest gènere, les llavors són tòxiques, perquè contenen una neurotoxina que, per ingestió, pot provocar latirisme.

USOS I PROPIETATS: Espècie cultivada als jardins pel colorit de les sues flors i l’agradable aroma que desprèn, de les que s’extreu un oli essencial que s’empra en perfumeria. No és molt exigent. Pot créixer a ple sol o en semi ombra, a condició de rebre algunes hores de sol. Vol substrat fresc i ric en nutrients, especialment durant la floració. Reg moderat evitant l’embassament. Cal llevar les flors marcides per allargar la floració. Propagació per llavor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lathyrus deriva del grec “λάθυρος láthyros” veça o altra lleguminosa no identificada, en Teofrast. Segons altres autors deriva del grec “λα la” que indica intensitat, i “θέρο théro” calor, calfar, per la presumpta propietat afrodisíaca d’algunes espècies del gènere. L’epítet específic odoratus de odoro exhale perfum: olorós, perfumat, amb una olor agradable

Lathyrus odoratus va ser descrit per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 2: 732. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)