Tecoma stans (L.) Juss. ex Kunth

NOMS: Bignònia groga. Castellà: Bignonia amarilla. Tecoma amarilla. Trompeta de oro. Portuguès: Ipê-de-jardim. Amarelinho. Francès: Trompette d'or. Anglès: Yellow Trumpetbush. Yellow bells. Yellow elder. Ginger Thomas.  Alemany: Gelber Trompetenstrauch. Gelbe Trompetenblume.

SINÒNIMS: Bignonia stans L.; Bignonia frutescens Mill. ; Gelseminum stans (L.) Kuntze;  Stenolobium stans (L.) Seem. ; ecoma molle Kunth 

DISTRIBUCIÓ:  procedent del continent americà, des de l’extrem sud d’Arizona i Florida, fins Argentina.

HÀBITAT: Creix en una gran varietat d'ecosistemes, des de boscos temperats d'altitud i boscos tropicals caducifolis i perennes, fins a matolls xeròfils i el litoral intertropical .

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbret de fulla perenne, que pot assolir els 8 metres d’alçada.

Fulles compostes i oposades, imparipinnades, amb els folíols lanceolats, de marge serrat i acuminat, de color verd viu.

Flors apareixen en raïm terminal de 8-20 flors grans, de 3-5 cm, erectes, de color groc cridaner, amb forma de trompeta que van obrint-se a poc a poc. El calze té cinc dents aguts; la corol·la és tubular, amb el tub basal estret, i acaba acampanada, amb cinc lòbuls arrodonits i desiguals. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en forma de llargues i estretes beines de fins un pam, de color verd que es fa marró, que contenen llavors amb ales

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És de fulla perenne a les regions humides i càlides, però és caducifoli a les regions més temperades que tenen una estació seca pronunciada.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empren com exemplar aïllat o en grups, per formar tanques, o tallavents. Per ocupar zones pobres del jardí i en contenidors per a patis o terrasses. Cal eliminar les beines per propiciar una forta floració. És tolerant a la sequera i li agraden els climes càlids i les ubicacions assolellades. No suporta gelades per sota de -2^oC. El sòl ha de ser adobat amb fem a la primavera i ben drenat. Multiplicació per llavors sembrades a finals d’hivern o principis de primavera que germinen amb facilitat al cap de poc més d’una setmana. Per esqueix també pot multiplicar-se però necessita calor de fons, en estiu. No pateixen plagues ni malalties greus, si de cas àcars o mosca blanca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom del gènere Tecoma és una contracció de la paraula asteca "Tecomaxochitl" que designa un tipus de recipient emprat en agricultura, per la forma de la flor. El genèric del sinònim Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). L’epítet específic stans  deriva del llatí "sto" erecte.

Carles Linné va descriure aquesta espècie amb el nom de Bignonia stans en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 871. 1763. El nom actualment acceptat de Tecoma stans el va assignar Antoine Laurent de Jussieu en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 144. 1818[1819].

En Mèxic s’empra com planta medicinal amb diverses aplicacions per tractar un ample ventall de malalties però estudis científics han limitat els efectes a una potent acció antidiabètica.

Tecoma stans és la flor oficial de les Illes Verges nord-americanes i l’emblema floral de les Bahames .

Família Bignoniaceae