NOMS: Tradescàntia. Castellà: Amor de hombre. Orejagato pelosa. Anglès: flowering inch plant.
SINÒNIMS: Tradescantia blossfeldiana Mildbr. ; Tradescantia catharinensis Hassemer & Funez; Tradescantia crassula var. gaudichaudii C.B. Clarke
DISTRIBUCIÓ:
procedent d’Amèrica del Sud, especialment Brasil i Argentina,
HÀBITAT: Ornamental.
Conreada com planta de interior o exterior en ambients temperats.
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ:
Planta perenne, herbàcia amb tiges articulades de creixement horitzontal,
prostrat, dels nusos de les quals poden sortir arrels que es fan tuberoses.
Fulles naixen també dels nucs, de nervació paral·lela, disposades de manera alterna distribuïdes en espiral, amb la base abraçant la tija; són un poc carnoses, amb el limbe oval-lanceolat i el marge enter, de color verd per l’anvers i violaci pel revers.
Flors inflorescències en raïms terminals amb dues bràctees simètriques, paregudes a les fulles però sense beina. Flors trímeres, hermafrodites, amb llarg pedicel; calze format per tres sèpals lliures i iguals coberts de tricomes; corol·la amb tres pètals blancs, lleugerament colorats, igualment lliures i iguals; Androceu format per sis estams lliures de filament barbat; gineceu trilocular, d0vari glabre i estil amb estigma terminal. Floreix de març a ‘agost.
Fruit El fruit és
una càpsula trilocular de dehiscència valvar, amb una o dues llavors per lòcul,
tot i que per les nostres latituds no sol quallar la llavor.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha nombrosos cultivars, alguns variegats, com la varietat Nanouk (amb la part superior de la fulla amb colors blanc, rosat i verd i, a la part inferior d’un color púrpura cridaner), que poden confondre’s amb Tradescantia zebrina, però aquesta té les flors solitàries, no en raïm, i són de color rosat.
USOS I PROPIETATS:
Utilitzada com planta ornamental per l’atractiu de les fulles. S’usa
principalment en interiors, per a cultiu en test o cistelles penjants, però
també es pot utilitzar en exteriors com a planta entapissant no trepitjable.
És una de les espècies més cultivades perquè, a pesar del
seu port herbaci, és una planta prou rústica i fàcil de cultivar en climes
temperats i càlids, però no suporten bé temperatures
inferiors a 12-15o C. Agrada de sòls fèrtils que retinguen humitat
però que no entollen, i regar de manera espaiada, deixant que la superfície del
sòl ja estiga seca. Suporta bé la penombra però el millor lloc serà una
ubicació on tinga molta llum sense sol directe. Per a mantenir una forma
compacta convé fer una poda dràstica quan la vegem desmanegada. Per aquesta raó també és aconsellable
reproduir la planta cada any, de manera que tinguem sempre exemplars nous i
sans, ja que es reprodueix amb facilitat per divisió de mata o per esqueix, al
qual cal deixar assecar un poc abans de plantar, en primavera.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet cerinthoides deriva de Cerinthe i del grec εἷδος eídos semblant paregut a la Cerinthe que ve del grec κηρός cerós, cera i ἄνϑοϛ ánthos flor: per ser flors amb forma de petites espelmes i especialment visitada per les abelles
A Austràlia, Nova Zelanda i Florida són considerades males
herbes perquè poden destruir boscs autòctons. Formen una densa capa de més d’un pam sota de
la coberta d'arbres del bosc, gràcies a una notable tolerància a l'ombra, que
asfixien les plantes a nivell del sòl i impedeix la regeneració natural de les
espècies més altes i, si no es controla, pot conduir a la destrucció dels
boscos nadius.
A Espanya ha sigut inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies
Exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, de 14 de novembre, per
la qual cosa està prohibida a Espanya la seua introducció en el medi natural,
possessió, transport, tràfic i comerç, per ser una amenaça potencial per a les
espècies autòctones. Donat que un petit fragment de la planta pot arrelar amb
èxit, cal no abandonar les deixalles de jardineria en llocs propers a ambients
naturals.
Tradescantia cerinthoides va ser descrita per Karl Segismund
Kunth i publicada en Enumeratio
Plantarum Omnium Hucusque Cognitarum 4: 83. 1843
Família Commelinaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada