NOMS: Amaril·lis. Castellà: Amarilis. Azucena listada. La suegra y la nuera. Italià: Giglio stella del cavaliere. Anglès: Amaryllis. Alemany: Hvidstribet Ridderstjerne. Xinès: 花朱顶红
SINÒNIMS: Amaryllis
vittata L'Hér.(Basiònim); Chonais vittata
(L'Hér.) Salisb.
DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona
inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del
Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix dels Andes peruans
HÀBITAT: al seu
lloc d’origen creix en zona de sotabosc, però és cultivada i molt utilitzada arreu
del món com planta ornamental de jardí o interior.
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes
vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis
on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: És una planta bulbosa, acaule, amb un bulb gran amb túnica marró, que pot arribar fins als 60 cm d’alçada
Fulles lanceolades, linears, amb el marge enter i l’àpex arrodonit, llargues, que poden arribar al metre de longitud, de color verd obscur, que naixen directament del bulb tunicat
Flors hermafrodites,
grans i vistoses que surten a la primavera a l’àpex d’un escapus floral buit
per dins, al cap del qual hi ha dues bràctees lliures i surt la inflorescència
umbel·liforme amb 2-6 flors. Corol·la amb sis tèpals, blancs amb ratlles i
retícula de color roig, que formen un embut; androceu format per sis estams més curts que
els tèpals, de filament blanc i anteres grogues; gineceu d’ovari ínfer amb tres
lòculs, estil filiforme i estigma trífid. Floreix a la primavera.
Fruit és una
càpsula amb tres valves que conté llavors discoïdals.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són produïts per plantes monocotiledònies en les quals l'estructura usual de la planta es modifica per al seu emmagatzematge i reproducció. Els bulbs solen estar sota terra, però no són arrels, realment són tiges que han evolucionat de manera diferent, però conserven totes les parts.
Els bulbs tunicats,
com la ceba o la tulipa, tenen escates exteriors seques i membranoses que
protegeixen les escates carnoses que es troben en capes contínues i
concèntriques. Els bulbs no tunicats
(escamosos), com els dels lliris, no tenen una coberta seca que els embolique i
estan més exposats a assecar-se.
USOS I PROPIETATS:
S’empra com ornamental, per les grans i atractives flors, en massissos, on els
seus vius colors contrasten amb el verd del fullatge. Molt utilitzada en
interiors, cultivada en tests, perquè és el bulb que millor s’adapta a
l’interior. Com a planta de interior té molt d’èxit però cal tindre en compte
que en test floreix millor com més estret siga aquest.
Necessita llum però el sol directe crema les fulles, per la
qual cosa és aconsellable una ubicació en semi-ombra. No és exigent amb
el sòl però ha de tindre un bon drenatge i matèria orgànica. Reg moderat i
sense reg durant el període de descans. El Multiplicació
es fa per llavor o mitjançant la multiplicació dels bulbs, bé aprofitant els
bulbets que surten al voltant del bulb mare o per divisió d’aquest en gallons.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Hippeastrum deriva del grec “ἱππεύς hippeús” que significa cavaller, i de “ἄστρον astràs” estrela, per la forma de la flor. El nom específic vittatum deriva de l’epítet llatí "vítta" que significa banda, "amb ratlles" perquè les flors tenen ratlles
El nom comú d’amarilis es deu a una confusió dels botànics
entre els genèrics Amaryllis i Hippeastrum. Carles Linné va
anomenar Amaryllis equestris a
aquesta espècie perquè les veia molt semblants a les espècies africanes del
gènere Amaryllis. El clergue Deán
William Herbert s’adonà que aquesta espècie no estava relacionada amb les Amaryllis i va encunyar el nom Hippeastrum per continuar amb la idea de Linné amb el nom “equestris”. No obstant això entre els
aficionats es va mantindre el nom comú d’amarilis per als cultivars de Hippeastrum
i el genèric Amaryllis per a les bulboses de Sud-àfrica.
Hi ha molts cultivars amb flors de diferents colors com, per
exemple, 'Xarxa Lion', 'Aurenja Souvereign' i 'Floris Hekker'.
Hippeastrum vittatum va ser descrita per William
Herbert i publicada en An Appendix: [General index to the Botanical
magazine, vol. 43-48 containing a treatise on bulbous roots] 31. 1821.
Família Amaryllidaceae
Bonica aquesta Amarillis, no he tingut mai. Bones fotos i molt bon text.
ResponEliminaUna abraçada.