NOMS: Cactus de nadal. Castellà: Cactus de Navidad. Portuguès: Flor-de-maio. Cacto-de-natal. Cacto-de-páscoa. Flor-de-seda. Francès: Cactus de Noël. Anglès: Thanksgiving cactus. Crab cactus. False Christmas cactus. Alemany: Gliederkaktus. Weihnachtskaktus.
SINÒNIMS: Epiphyllum truncatum Haw. (basiònim); Cactus truncatus Link; Zygocactus truncatus K.Schum.;
DISTRIBUCIÓ: Neotropical:
una de les vuit ecozones terrestres
del planeta que coincideix amb el regne
florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del
sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Creix
als litorals del sud-est del Brasil però actualment s’ha estes per tot el món
com ornamental
HÀBITAT: son plantes epífites que creixen sobre els arbres, però no s’alimenten d’ells, o en roques
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que
defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que
tenen les gemmes persistents a un nivell de terra
inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: El cactus de Nadal és una planta epífita, suculenta, amb tiges penjants compostes per articles aplanats i llisos, de forma rectangular amb els vèrtex dentats, que són fil·locladis ensamblats els uns als altres. Aquests articles s'assemblen i funcionen com a fulles, ja que fan la funció clorofíl·lica, però amb la particularitat que les flors sorgeixen de les seves extremitats (arèoles).
Fulles no en té, donat que realitza la fotosíntesi a través dels segments de la tija o fil·locladis.
Flors que surten solitàries entre dues dents de l’extremitat dels fil·locladis, de simetria bilateral, de 6-8 cm de llarg, i reflexes, de color blanc, rosa, roig i/o púrpura. El periant el conformen nombrosos tèpals distribuïts en dos verticils, els interns soldats a la base i els externs reflexes. Androceu amb nombrosos estams de diferent llargària. Gineceu amb llarg estil i estigma capitat, tot de color rosat o vermell. Floreix d’octubre a novembre a l’hemisferi nord
Fruit: Les flors
són autoestèrils, és a dir, que han de ser fertilitzades pel pol·len d'un altre
cactus per produir llavors. Els fruits quan son madurs són vermells o rosats,
amb forma de pera i d'1,2 a 2,3 cm de
llarg. Les llavors són negres i brillants.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'arèola és una regió de creixement meristemàtic, característica de la família Cactaceae, on emergeixen les espines, a més de tricomes, glàndules, flors o branques
USOS I PROPIETATS:
Un sòl ben drenat i fèrtil, amb reg moderat i fertilització mensual sense tocar
la planta, ajuda al seu desenvolupament, així com l'ombra parcial però amb bona
llum. No suporta bé les baixes temperatures ni les excessivament altes; entre
10 i 250C és el ideal. Multiplicació pot ser per llavor però és més
ràpid i efectiu fer-ho per esqueix, en primavera, perquè arrela amb facilitat
amb segments que tinguen brots en creixement.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Schlumbergera és en honor a Fréderic Schlumberger (1823-1893) un col·leccionista francès que posseïa una famosa col·lecció d'aquestes plantes. L’epítet específic truncata deriva del llatí “trunco” truncar, amputar: interromput bruscament, truncat, tallat, per la forma dels fil·locladis.
L'espècie, en estat salvatge, està amenaçada per la
recol·lecció excessiva per part de locals i turistes, i el nombre d'individus
adults salvatges d’aquesta espècie està disminuint.
Schlumbergera truncata
va ser descrita per Reid Venable Moran i publicada en Gentes Herbarum; Occasional Papers on the Kinds of Plants 8(4): 329.
1953.
Família Cactaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada