Aloe maculata All.

NOMS: Àloe maculat. Pop tacat. Bàlsam, Bàlsam de les cremades. Atzavara vera. Castellà: Pita real. Saponària. Portuguès: Saponaria. Francès: Aloès tacheté. Aloés saponària. Aloés maculé. Aloès zrbré. Anglès: Soap aloe. Zebra aloe. Broad-leaved aloe.

SINÒNIMS: Aloe saponaria (Aiton) Haw.;   Aloe commutata var. bicolor A.Berger ;

DISTRIBUCIÓ: Natural d’Àfrica del Sud Províncies del Cap,

HÀBITAT: Cultivada i, de vegades, naturalitzada.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: : Planta estolonífera, acaule o amb una curta tija, endèmica de Sud-àfrica, d’uns 30 fins a 60 cm d’alçada, formada per una roseta de fulles grosses i carnoses, que poden formar grups densos.

Fulles agrupades en roseta basal, carnoses, lanceolades, amb l’àpex punxegut i els marges fortament dentats, de color verd o vermellós, amb taques blanques.

Flors surten de la tija floral que ix directament de la roseta, ramificada, amb bràctees deltoides-acuminades membranàcies, i acabada en Inflorescències en raïm esfèric, amb flors pedicel·lades tubulars, allargades, de 3,5 a 4,5 cm, format per sis tèpals adnats amb l’àpex arrodonit, de color taronja, roig o groc, restringit per sobre de l’ovari. Androceu amb sis estams inclosos. Gineceu amb ovari súper i un llarg estil filiforme acabat en estigma capitat. Floreix des de mitjans l’hivern fins a la primavera.

Fruit en càpsula amb llavors alades que són verinoses.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies d’àloes aparentment no tenen tija, sorgint la roseta directament a nivell del sòl; altres varietats poden tenir o no tiges ramificades d'on surten les fulles. Alguns dels àloes nadius de Sud-àfrica tenen llargs troncs, cosa que els dóna l'aspecte d'arbres.

USOS I PROPIETATS: És apreciat en jardineria per la bellesa de les flors i la gran capacitat d’adaptació a terrenys secs i difícils, en rocalles, o en test. Li agrada el terra sorrenc i amb grava. Necessiten un clima temperat, sense gelades. Suporten la sequera però no l’excés d’aigua pel que han d’ubicar-se en lloc assolellat, tot i que si fa massa calor durant l'estiu s'ha de mantenir a l'ombra parcial, però sempre ben drenat. Multiplicació per llavor, per esqueix de fulla o, el mètode més fàcil i ràpid, aprofitant els fillols que cal tallar-los i deixar-los dos o tres dies per a que cicatritzi la ferida i arreli millor. És una planta resistent que no sol ser atacada per plagues ni malalties però el podriment de l'arrel, per excés d’humitat o defecte de drenatge, és la causa principal de mort prematura de l'Aloe maculata.

Tot i que Aloe Vera és més conegut per les seves propietats medicinals, altres espècies d'Aloe com Aloe maculata, tenen qualitats molt similars, és a dir, antiinflamatori, coagulant i cicatritzant, i antibiòtic, amb una gran capacitat bactericida. A més a més el suc de les fulles s’emprava com sabó per la població del seu lloc d’origen, per això se'l coneix en molts llocs com a saponària perquè el seu gel en barrejar-se amb aigua fa escuma i algunes persones l’utilitzen com a substitut del sabó per rentar la roba.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El genèric Aloe és d'origen molt incert. Segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga; però és més probablement d'origen complex a través de l'hebreu “ahal (אהל)”, sovint citat en textos bíblics.

L’epítet específic maculata deriva del llatí “macula” que vol dir taca, tacat, per les taques blanques que apareixen a les fulles.

Aloe maculata va ser descrit per Carlo Allioni i publicat en Auctarium ad Synopsim Methodicam Stirpium Horti Reg. Taurinensis 13. 1773.

Família Asphodelaceae (Liliaceae, Xanthorrhoeaceae)