Clivia × cyrtanthiflora (Lindl. ex K. Koch & Fintelm) T. Moore

NOMS: Lliri dels cafres. Clívia híbrida. Clívia. Castellà: Clivia híbrida. Portuguès: Lírio de jardim. Francès: Fleur tata. Italià: Clivia. Anglès: Hybrid clivia. Natal lily.

SINÒNIMS: Himantophyllum × cyrtanthiflorum Lindl. ex K. Koch & Fintelm

DISTRIBUCIÓ: les clívies son originàries del sud d’Àfrica.

HÀBITAT: Cultivada co ornamental de interior i de jardí.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, rizomatosa de fulla perenne de fins 60 cm d’alçada, acaule, és a dir, que les fulles surten directament del manoll d’arrels, igual que l’escapus floral.

Fulles de color verd lluent amb l’àpex arrodonit, marge enter, distribuïdes sobre un sol pla, erectes, lleugerament arquejades, que surten d’un floc d’arrels gruixudes,

Flors en inflorescències que surten d’una forta tija, o escapus floral, acabada en umbel·la, amb flors pèndules, estretes, amb sis tèpals llargs i estrets, units a la part inferior formant un tub; els tres tèpals exteriors son més curts que els tres interiors i tots sis de color roig o ataronjat i l’àpex arrodonit. Androceu amb sis estams de llarg filament i antera groga que es mantenen dins del tub que forma el periant. Gineceu amb ovari ínfer i llarg estil acabat en estigma capitat trilobat i exsert. Floreixen a la primavera i, de vegades, també a la tardor.

Fruit en baia, primer verda, i de color roig quan maduren, i romanen a la planta durant mesos, el que accentua el seu caràcter ornamental

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és un híbrid entre les espècies Clivia miniata i Clivia nobilis. Clivia x cyrtanthiflora és el nom donat al primer híbrid interespecífic de Clivia registrat a Europa a finals del segle XIX, tal com es documenta en una descripció amb una il·lustració d'això a Flores Des Serres Et Des Jardins De L'Europe, editat per Louis van Houtte de 1869-1870 constatant el resultat de l'encreuament de Clivia nobilis amb Clivia miniata.

USOS I PROPIETATS: s’empra com ornamental en jardins sota els arbres, en arriats i bordures ombrejades, en zones del jardí on arriba poc de sol, o com planta de interior en testos per a patis i terrasses.

La Clívia x cyrtanthiflora prefereix una ubicació d'ombra però pot créixer en semiombra evitant el sol directe a les hores més caloroses del dia. El terra pot ser una terra normal de jardí amb arena de riu i una mica de matèria orgànica. Regar regularment perquè el substrat mai arribe a assecar-se del tot, evitant entollar, i reduir el reg al hivern. Només necessita podar les tiges florals pansides, eliminar les fulles seques i trasplantar cada 4 anys per renovar el substrat, i canvia a un test, només una mica major, car amb les arrels comprimides aconseguim una floració més abundant. Es multipliquen per divisió a la tardor o a partir de llavors sembrades a la primavera. És molt resistent a les plagues.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Clivia deriva del nom de la duquessa de Northumberland, Charlote Florentia Clive, institutriu de la futura reina Victòria del Regne Unit, que fou la primera que va cultivar a Europa un exemplar de clívia. L’epítet específic cyrtanthiflora deriva de Cyrtanthus (un gènere que té flors amb forma de tub corbat) i de flos, flor, és a dir, amb flors semblants a les d'un Cyrthantus

Aquest híbrid va ser descrit per Carl Koch i Fintelm Heinrich Emil i publicat en Wochenschrift für Gärtnerei und Pflanzenkunde 2: 122. 1859. amb el nom de Himantophyllum × cyrtanthiflorum. Amb el nom actualment acceptat de Clivia × cyrtanthiflora va ser publicat per Thomas Moore en Treas. Bot. 1: 300. 1866..

Família Amaryllidaceae