Convolvulus cneorum L.

NOMS: Corretjola argentada. Castellà: Gloria de la mañana. Campanilla plateada. Italià: Vilucchio turco. Francès: Liseron de Turquie. Liseron camélé.  Anglès: Silverbush. Bush morning glory. Shrubby bindweed. Neerlandès: Zilverwinde.

SINÒNIMS: Sciadiara cneorum Raf. 

DISTRIBUCIÓ: Procedeix de Tunísia, al nord d’Àfrica i del Sud-est d'Europa: Albània, Itàlia, Sicília i l’antiga Iugoslàvia

HÀBITAT: Aquesta planta creix de natural sobre sòls calcaris pobres i pedregars

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És un petit arbust perennifoli d’hàbit arrodonit, que creix a l’Europa i Àfrica mediterrànies, i només arriba als 60 cm d’alçada. A diferència de moltes espècies del gènere no és enfiladissa.

Fulles peciolades, simples, alternes, lanceolades, amb el marge enter i de color verd platejat, degut a un pèls fins que les cobreixen.

Flors en gran quantitat, en panícules terminals; calze amb cinc sèpals lanceolats coberts de pèls fins i llargs: corol·la campanulada blanca o rosada amb ratlles més obscures pel revers i la gola groga, de 2 a 4 cm de diàmetre. Androceu amb cinc estams amb filament i anteres blanques. Gineceu amb ovari súper, estil blanc i estigma bífid. Floreix entre maig i juny, una floració curta però espectacular.

Fruit en càpsula que s’obri per quatre valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies del gènere Convolvulus estan considerades com a males herbes que poden sufocar i asfixiar a altres plantes més valuoses pujant sobre elles, com, per exemple, C. althaeoides o C. arvensis; només algunes, com aquesta corretjola argentada, es cultiven deliberadament en jardineria gràcies a les seves atractives flors.

USOS I PROPIETATS: Pel seu caràcter xeròfit s’empra molt en rocalles, en massissos i bordures. També s’utilitza com entapissant, i es conrea en test. No és exigent edàfic, suporta el sòl calcari i pobre amb la condició d’estar ben drenat. A ple sol. Suporta períodes de sequera quan està ben arrelada però cal protegir-la del fred hivernal. Al final de la floració cal fer una poda per aconseguir plantes més compactes. Multiplicació per llavor, sembrada a principis de primavera, o per esqueix de fusta tendra a finals d’estiu o la tardor. Són prou resistents a les plagues però pot veure’s pugó o aranya roja sobre aquesta planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes. L’epítet específic cneorum va ser emprat per Plni per referir-se a una planta atribuïble a la bufalaga (Thymelaea sp.) per indicar un arbust amb les fulles semblants a l’olivera, però possiblement es referia al matapoll (Dephne gnidium).

Convolvulus cneorum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 157. 1753.

Família Convolvulaceae