Berberis thunbergii DC.

NOMS: Coralets del Japó.  Berberis. Castellà: Agracejo rojo. Berberis. Francès: Épine-vinette de Thunberg. Italià: Crespino di Thunberg. Anglès: Thunberg's Barberry. Japanese barberry. Red barberry. Alemany: Thunberg-Berberitze. Grüne Hecken-Berberitze. Neerlandès: Japanse berberis. Xinès: ri ben xiao bo.

SINÒNIMS: Berberis maximowiczii Regel

DISTRIBUCIÓ: originari de Japó i Àsia occidental

HÀBITAT: Cultivat en test o als jardins com planta ornamental

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Aquest arbust de fulla caduca té nombroses tiges ramificades des de la base, el que li dona un aspecte arbustiu dens. Pot arribar als dos metres d’alçada però normalment es manté per baix del metre. És força espinós amb fines espines simples d’origen foliar.

Fulles són caduques, petites i peciolades, obovades o espatulades, glabres, amb nervis reticulats, marge sencer i, segons el cultivar, poden ser verdes, blavenques, violàcies, grogues, roig obscur, o variegades.

Flors són molt petites, (4-7 mm de diàmetre) i de color groc, pedicel·lades, amb bràctees vermelloses. Calze amb sis sèpals en dos verticils de tres; els exteriors ovat-el·líptics d’àpex obtús i vermellosos; els interns amplament el·líptics d’àpex obtús. Corol·la amb sis pètals obovats emarginats. Androceu amb estams de 3-3,5 mm, més curts que els pètals, amb antera truncada. Gineceu amb òvul súper, sèssil. Floreix a la primavera o principi de l’estiu.

Fruit són petites baies de color roig viu i brillant, que poden menjar-se quan maduren, a finals de l’estiu.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espines poden tenir el seu origen com a transformació de la tija, és a dir, que són branques reduïdes, com passa a Prunus spinosa i Gleditsia triacanthos, i es denominen espines caulinars. En aquest cas, el teixit vascular de l'espina és una continuació del tronc de la tija. Les espines també poden ser el resultat de la transformació d'una fulla, com és el cas de les cactàcies i de les espècies del gènere Berberis, i s'anomenen espines foliars.

USOS I PROPIETATS: : La varietat de color de les fulles i el creixement compacte fan que aquesta espècie siga molt apreciada en jardineria, on s’empra per a bordures i tanques però també com exemplars solitaris o en grup. No és complicat de cultivar, doncs s’adapta a molts tipus de sòl i clima, si be prefereix els terrenys calcaris i ambients frescs, a ple sol o mitja ombra, i regs moderats. Resisteix les gelades. És aconsellable una bona poda de formació a la tardor per a que a la primavera següent rebrote amb més força. Pot reproduir-se per llavors, que han de ser estratificades, o mitjançant esqueixos. 

Els diversos cultivars van en funció del color de les fulles que és el que li dona el valor ornamental. Les varietats més emprades són: “Atropurpurea” té el fullatge vermellós; “Aurea” té les fulles de color groc cridaner però a l’ombra es tornen verdes; “Bagatelle” és més compacte i de menys altura amb les fulles color vermell porpra fort; “Variegata” amb fulles verdes amb ratlles i taques blanques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Berberis deriva, probablement, de l’àrab “berberis” que designa el fruit del coralet (Berberis vulgaris). L’epítet específic thunbergii és en honor a Carl Peter Thunberg (1743-1828), un naturalista suec i alumne de Carl Linnaeus, que va tindre l’oportunitat de visitar les colònies holandeses del Japó on va recollir espècimens de flora i fauna. Se l'ha anomenat "el pare de botànica sudafricana" i el "Linnaeus Japonès".

Berberis thunbergii va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 9–10. 1821.

Família Berberidaceae