NOMS: Laguerstrèmia. Arbre de Júpiter. Castellà: Árbol de Júpiter. Espumilla. Lila del sur. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha. Resedá. Árvore-de-júpiter. Italià: Mirto crespo. Albero di San Bartolomeo. Lagerstremia. Francès: Lilas des Indes. Lilas-d'été. Myrte de crêpe. Anglès: Astromelia. Crapemyrtle. Alemany: Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η ινδική.
SINÒNIMS: Lagerstroemia chinensis L.; Murtughas indica (L.) Kuntze;
DISTRIBUCIÓ: procedent
de l'Himàlaia fins al sud de la Xina i la Indoxina, introduït a Europa al segle
XVIII
HÀBITAT: Cultivat
com planta ornamental als jardins i en terrasses o patis en test
FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ: És un
arbret o arbust molt ramificat en branques tetragonals, que pot arribar a fer
sis metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de color gris rogenc i
capçada redona.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Els cultivars que es fan servir avui en jardineria són generalment
el resultat del creuament de Lagerstroemia
indica i Lagerstroemia fauriei,
d'origen japonès, més petita i de floració blanca, però menys sensible a l'atac
del fong oïdi i al fred.
USOS I PROPIETATS: La fusta és dura, i s’utilitza per fer mobles i en ebenisteria. S’empra molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en test per decorar patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i altres varietats nanes.
Els sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica que cal
corregir. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix de la calor pel que cal
ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si no són prolongades.
Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com arbust, tenint en
compte que la floració sortirà en les branques de l’últim any. Multiplicació per llavor, tot i que el
percentatge de les llavors viables és baix inclús mantenint-les a la nevera 2-3
mesos per trencar la latència. Les plantes aconseguides amb llavor tardaran
entre 3 i 5 anys en florir. Per això
s’empra la multiplicació per esqueix de fusta no dura, en primavera. En quant a
plagues i malalties, pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties
provocades per fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista i director de la Companyia sueca de les Índies Orientals, Magnus von Lagerstrom (1696-1759), amic de Linné, que durant els seus viatges li va subministrar plantes i, a canvi, Linné va donar el seu nom al gènere Lagerstroemia. L’epítet específic “indica” és un epítet impropi, ja que sol fer referència a l’origen indià de la planta i aquesta és una planta procedent de la Xina.
Lagerstroemia indica va ser descrita per
Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio
Decima 2: 1076. 1759.
Família Lythraceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada