Pyracantha coccinea M. Roem.

NOMS: Piracant, Arç soterrià. Espinaler, Cartegus. Espí. Pometes del diable. Castellà: Espino de fuego. Piracanta. Occità: Piracanta. Gallego: Espiño coraleiro, Espiño de resprandor. Èuscara: Su-elorria. Portuguès: Sarça ardente. Espinho-de-fogo. Espinheiro-ardente. Espinho-perpétuo. Piracanta Italià:Agazzino. Francès: Buisson ardent. Pyracantha. Anglès: Firethorn. Scarlet fire-thorn. Alemany: Feuerdorn. Neerlandès: Vuurdoorn. Grec: Παράκανθος.

SINÒNIMS: Crataegus pyracantha (L.) Medik; Mespilus pyracantha L.; Cotoneaster pyracantha (L.) Spach;

DISTRIBUCIÓ: Es distribueix pel sud-est d’Europa des de la Península Ibèrica fins a Turquia i el Caucas, fins Iran.

HÀBITAT: Pruno-Rubion ulmifolii. Creix principalment al bioma temperat, entre els 100 i els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust espinós de brancatge molt dens, que pot arribar als quatre metres d’alçada.

Fulles persistents, alternes, peciolades, el·líptiques o obovades, més amples a l’àpex que a la base i acuminades, de color verd brillant per l’anvers i amb pèls, quan són joves, pel revers, de marge finament serrat.

Flors petites en inflorescències en corimbes densos i pubescents. Calze amb cinc sèpals pubescents triangulars, més curts que els pètals, persistents i corbats a la fructificació. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, arrodonits, amb una petita ungla. Androceu amb 20 estams lliures amb antera groga. Gineceu d’ovari ínfer amb cinc carpels lliures i cinc estils lliures d’estigma capitat. Floreix entre maig i juny.

Fruit en forma de pom de la grandària d’un pèsol coronat amb les restes del calze, de color roig suau o taronja, brillant, que apareixen en setembre-octubre, persisteixen durant tot l’hivern, i serveixen d’aliment per a ocells.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família Rosaceae és molt gran, inclou 130 gèneres amb característiques molt heterogènies, però la característica comuna més important és la presència d'un tàlem o receptacle floral molt desenvolupat, que varia des d'una forma convexa (en Rubus, Fragaria), fins de forma còncava (en Rosa ).

USOS I PROPIETATS: És una planta molt utilitzada en jardineria com a bordura, bardissa o tanca defensiva, retallat o lliure. També s’empra en massissos i per cobrir murs i parets, pel verd permanent de les fulles i pel colorit dels fruits durant tot l’hivern.  

És una planta rústica en clima i sòl. Suporta gelades fortes. No és gaire exigent amb el sòl, però prefereix que siga ben drenat i una ubicació amb sol i ombra. Tampoc és exigent amb el reg, doncs necessita una quantitat moderada d’aigua, i és suficient amb un adobat amb compost a la primavera. A finals de l’hivern cal fer una poda de manteniment, tenint en compte que els fruits són el principal valor ornamental, i cada 4-5 anys una poda més dràstica de rejoveniment. Multiplicació per llavors en primavera, amb prèvia estratificació en fred a 4^oC. , per murgó, o per esqueix de fusta verda en estiu-tardor. Les fulles poden ser atacades per fongs com el rovell o l’oïdi, i plagues com pugó, caparreta, àcars, arnes o trepants.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pyracantha deriva del grec “πὔρ pyr” foc, i “ἄκανθα ákantha” espina, pel color dels fruits, que sembla que l’arbust està encès en flames i les agudes espines que poblen les seues branques. L’epítet específic coccinea ve del grec "cóccinus" escarlata, pel color roig escarlata dels fruits.   

Es pot confondre amb espècies del gènere Cotoneaster però es diferencia, entre altres coses, en que Pyracantha té espines i els cotoneàster no.

I ha diversos cultivars com ara 'Lalandlei' , amb fruit majors de color taronja; 'Morettii', de fruits color roig intens; 'Solei d'Or', amb fruits grocs; o 'Harlequin', de fulles grisoses i marge blanquinós.

Els fruits s’han utilitzat per a preparar melmelades i com a substitut del cafè.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 478. 1753 amb el nom de Mespilus pyracantha. Amb el nom actualment acceptat de Pyracantha coccinea va ser descrita per M. Roemer i publicada a Familiarum Naturalium Regni Vegetabilis Synopses Monographicae 3: 219. 1847.

Família Rosaceae