NOMS: Agret vermell. Oxalis de quatre fulles. Trèvol de quatre fulles. Castellà: Oxalis de cuatro hojas. Cruz de Hierro. Trebol de cuatro hojas. Portuguès: Trevo-das-quatro-folhas. Francès: Oxalide à quatre folioles. Oxalis à quatre folioles. Anglès: Iron Cross. Four-leaf sorrel. Four-leaved Pink-sorrel. Lucky Clover. Alemany: Glücksklee. Vierblättriger Sauerklee. Sauerkleerübe. Neerlandès: Zuringklaver
SINÒNIMS: Acetosella tetraphylla (Cav.) Kuntze; Ionoxalis tetraphylla (Cav.) Rose; Sassia tetraphylla (Cav.) Holub; Oxalis deppei Lodd.
DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona
inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del
Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix de Mèxic i Amèrica Central
al voltant del Golf de Mèxic.
HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes
vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis
on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Planta
herbàcia, bulbosa, que pot créixer fins el 40 cm d’alçada, sortint d’un bulb globós
o ovoide format per la tija reduïda, les escates i les estípules connates als pecíols.
Fulles amb un llarg pecíol de 5-30 cm, dividides en quatre folíols cordats, més o menys triangulars, amb la base tacada de color vermell obscur
Flors hermafrodites i de simetria radial, apareixen, durant la primavera i estiu, umbel·lades a l’àpex d’un llarg peduncle de fins 40 cm; calze format per cinc sèpals verds estretament ovats amb el marge hialí; corol·la campanulada formada per cinc pètals imbricats amb la base de color verd groguenc i la resta d’un bonic color rosat o vermell. Androceu monadelf amb 10 estams en dos verticils, amb els cinc externs més curts que els interns, i antera groga; Gineceu d’ovari súper amb cinc carpels, cinc estils lliures i estigma capitat i papil·lós. Floreix a la primavera i estiu. Hi ha una varietat ‘Alba’ amb flors blanques.
Fruit en càpsula
cilíndrica amb cinc lòculs, glabra amb llavors ovoides.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: És característic en aquest gènere que presenti moviment nictinastic,
mitjançant els quals els folíols es pleguen o despleguen segons les condicions
mediambientals, tals com la intensitat de la llum, la velocitat del vent o la disponibilitat
d’aigua
USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però no són plantes de interior sinó que gaudeixen del sol i l’aire lliure. Els bulbs sota el terra poden suportar hiverns molt freds i brotar a la primavera. Gaudeix de sòls de textura lleugera i ben drenats perquè no suporten l’excés d’aigua però, al mateix temps, els subtils escaps i pecíols decauran si falta humitat al sòl. Per aconseguir floracions espectaculars cal que siguen ubicades a ple sol però protegint lleugerament durant les hores centrals del dia en el nostre clima mediterrani. Els bulbs es multipliquen i s’extrauen a la tardor per plantar a principis de la primavera els petits bulbs. No té gaire plagues ni malalties, doncs el principal enemic és l’entollament d’aigua, que podreix els bulbs.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg. L’epítet específic tetraphylla deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles
De vegades es confon amb el trèvol de quatre fulles però no
és un vertader trèvol. Els vertaders trèvols que de vegades apareixen amb
quatre folíols, i són els de la sort perquè és molt estrany trobar-ne,
pertanyen al trèvol blanc (Trifolium
repens)
L’espècie va ser introduïda, com ornamental, en Anglaterra a
l’any 1837, i des d’aleshores s’ha expandit el seu ús com a planta de jardí per
la resta d’Europa.
Oxalis tetraphylla va ser descrita
per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Icones
et Descriptiones Plantarum 3: 19–20, pl. 237. 1794. El holotip
està arxivat avui a Madrid . Va ser dut per l'expedició dirigida per Alessandro
Malaspina, entre 1789 i 1794, que va recórrer des de Terra del Foc fins a
Alaska i en el Pacífic fins a Austràlia.
Ferdinand Deppe també va veure el trèvol afortunat a la seva
expedició de 1824-1826 a Mèxic i el va portar a Anglaterra, on va ser descrit
per Conrad Loddiges qui, en honor de Deppe, li va posar el nom de Oxalis Deppei, acceptat com sinònim.
Família Oxalidaceae
Es una maravella aquesta Oxalis de fulles bicolor.
ResponEliminaBoniques fotos y molt bona informació.
Petons.