NOMS: Milfulles. Herba de tall. Camamil·la vera. Castellà: Milenrama. Milefolio. Hierba de las heridas. Aquilea. Alcanfor. Alhucema. Cientoenrama. Gallego: Herba da rula. Herba dos carpinteiros. Èuscara: Millorria. Occità: Milafuèlhas. Milo-fueio. Trunija roge. Èrba dau charpentier. Portuguès: Erva-das-cortadelas. Milefolio. Francès: Achillée millefeuille. Millefeuille. Italià: Achillea millefoglio. Erba dei tagli. Anglès: Bloodwort. Yarrow. Staunchweed. Elfshot cow. Lady's fingers. Tansy. Alemany: Garbenkraut. Gemeine Schafgarbe. Gewöhnliche Schafgarbe. Neerlandès: Gewoon Duizendblad. Grec: Αγριαψιθιά. Αχίλειον το χιλιόφυλλον. Χιλιόφυλλον. Xinès: Shi.
SINÒNIMS: Chamaemelum millefolium (L.) E.H.L. Krause; Alitubus millefolium Dulac;
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana: La regió eurosiberiana
s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud
amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa. Amèrica del nord: Mèxic, Estats Units, Canadà.
HÀBITAT: creix a
pastures, camps abandonats i llocs alterats, fins als 2000 metres d’altitud.
Cultivada com ornamental als jardins.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, rizomatosa, poc ramificada, amb tiges erectes acanalades, cobertes de pèls i amb medul·la esponjosa blanca, de fins 70 cm d’alçada.
Fulles basals de fins 15 cm de llargària, amb curt pecíol o sèssils, 2-3 pinnatisectes, molt dividides en folíols linears, semblant a una ploma d’ocell. Les caulinars alternes, iguals però més petites.
Flors agrupades en petits capítols amb unes 20 flors discals hermafrodites, grogues, tubulars, de 2-3 mm, i cinc flors externes femenines amb lígula blanca curta i tridentada, totes embolcallades per el involucre de bràctees en 3 fileres, el·líptics o oblongs amb el marge escariós; els petits capítols estan reunits en corimbe pla i dens. (Hi ha cultivars amb les flors de colors diversos) Té una prolongada floració entre maig i octubre.Fruit en aqueni
comprimit de 2 a 3 mm de llarg, glabre, de blanc a gris, finament estriat en
forma longitudinal i sense papus.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una cultivar és una planta cultivada que ha estat seleccionada i a la qual s'ha donat un nom únic per raó de les seves característiques útils o decoratives. El terme cultivar no pot ser intercanviat amb el de varietat botànica.
USOS I PROPIETATS: Es conrea en test, par a flor de tall o al jardí en parterres o entre altres plantes per afavorir la fauna útil. És una planta excel·lent com hostatge d’insectes depredadors de plagues, és a dir d’insectes útils per al control biològic a l’hort i al jardí, especialment per a plagues de pugons i mosca blanca.
És molt rústica. Creix a ple sol, en substrat ben drenat no
massa sec, i clima temperat, tot i que suporta una sequera moderada i tolera
les gelades. Vegeta bé en sòls lleugerament àcids o calcaris pobres però ben
drenats perquè no suporta els sòls amb excés d’aigua. No sol patir plagues ni
malalties. Els problemes són fisiopaties per excés d’humitat i drenatge
deficient. Multiplicació per llavor
cobrint-les amb una fina capa de substrat, o per divisió del rizoma a la
primavera.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Achillea està dedicat al mític heroi grec Aquil·les (Achille) que hauria utilitzat aquestes plantes per curar les ferides rebudes en la batalla. Lèpítet específic millefolium deriva del llatí “mille” mil i de “folium” fulla, per les fulles finament dividides.
En medicina popular és usada popularment des de temps antics
contra el mal de ronyons o de fetge, les infeccions pulmonars o intestinals i
els dolors de la menstruació. També té propietats hipotensores i
antihemorràgiques, pel que s'utilitza per tractar varius, hemorroides o
cicatritzar ferides. Aplicada com a xampú, estimula el creixement del cabell i
evita la formació de caspa.
En la jardineria actual són moltes les cultivars disponibles
amb ventall cromàtic que abasta des del roig vellutat de ‘Xarxa Velvet’* al
rosa intens de ‘Rose Madder’, el roig granat de ‘Pomegranate’ o el rosa malva
de ‘Lilac Beauty’. En alguns, la tonalitat de les flors canvia a mesura que
envelleixen, com en les del popular ‘Terracotta’, que passen dels ataronjats
als grocs; les del ‘Kelwayi’, que viren d'un rosa suau a un intens, o les del
‘Lansdorferglut’, el rosa profund del qual es converteix en un crema apagat,
que ha obtingut el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society gràcies
a les seues qualitats jardineres.
Achillea millefolium
va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species
Plantarum 2: 899. 1753.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada