NOMS: Margalidera de botó blau. Dimorfoteca. Castellà: Margarita del Cabo. Matacabras, Estrella polar, Caléndula del Cabo. Francès: Ostéosperme. Météorine d'Ecklon. Marguerite du Cap d’Ecklon. Anglès: Vanstaden's River Daisy. Cape Daisy. Blue and white Daisybush. African daisy. Alemany: Bornholmmargerite. Neerlandès: Spaanse margriet
SINÒNIMS: Dimorphotheca ecklonis DC.
DISTRIBUCIÓ: procedent
d’Àfrica meridional, Províncies del Cap
HÀBITAT: cultivada
com ornamental a patis, parcs i jardins,
FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ: És un
arbust perenne, sufruticós, de tiges erectes de fins un metre d’alçada amb les branques
inferiors força glabres.
Fulles alternes, lineal-lanceolades o lanceolades, sèssils, simples, el·líptiques, lleugerament suculentes i marges sencers a visiblement dentats, amuntegats als extrems de les branques, d’un verd viu
Flors solitàries sobre llargs peduncles, en capítols del tipus de la margarida de fins a 80 mm de diàmetre, involucre formant campana amb bràctees lanceolades, acuminades, de marge escariós; botó central blau obscur format per les flors flosculoses estaminades, masculines, i flors ligulades hermafrodites, al exterior, de color blanc brillant a la part superior i blau clar o violeta a la part inferior, si bé hi ha de colors variats (rosat, violeta, etc.). Floreix entre abril i novembre.Fruit aquenis triangulars, generalment reticulats-rugosos, de les flors ligulades. Les flors tubulars són estèrils
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La planta conté àcid cianhídric, la qual cosa la fa verinosa
per al bestiar i rosegadors, però també per animals domèstics com ara conills i
per a mascotes.
USOS I PROPIETATS: Emprada com planta ornamental en jardineria per les flors que poden adornar el jardí durant la primavera i l’estiu, i si no fa massa fred, també a la tardor i part de l’hivern, fent un tapís florit de colors. Hi ha nombrosos híbrids i varietats, incloses les verticals, de fins a 1,5 metres d'alçada i les semi prostrades.
Li agrada la
temperatura càlida i el ple sol però aguanta be gelades suaus de fins -5o
C. No és molt exigent amb l’aigua, doncs resisteix millor la sequera que
l’embassament d’aigua, pel que cal que el terreny estiga ben drenat. La reproducció és per llavor o per esqueix
de tiges tendres sense floració, a principis de primavera. També pot criar-se
en test. És convenient retallar la
planta a principis de la tardor per mantindre-la compacta, i durant tot el període de floració
llevar les flors marcides per estimular i prolongar la floració.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Osteospermum ve del grec ὀστέον ostéon os i de σπέρμα spérma llavor, és a dir, amb llavors que semblen fetes d'os. El gènere Dimorphoteca del sinònim, on el situen altres autors, és una composició de tres vocables grecs: “di”, que significa dos, “morphos” que significa forma, i “theca” que significa guarda o custòdia. L’epítet específic, ecklonis, és en honor al botànic i farmacèutic danès Christian Friedrich Ecklon (1795-1868) que va explorar i catalogar nombroses plantes de Sud-àfrica.
Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de
Candolle, i publicada en Prodromus
Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 71. 1837[1838] amb el
nom de Dimorphotheca ecklonis (basiònim).
Amb el nom actualment acceptat de Osteospermum
ecklonis va ser publicada per Nils Tycho Norlindh en Stud. Calend. 244. 1943.
Famíla Compositae (Asteraceae)
Boniques fotos!! Aquesta flor es una tot terreny del meu jardí, sempre hi ha i son molt resistens a la sequera.
ResponEliminaMolts petons.