Plumbago auriculata Lam.

NOMS: Malvesc. Llessamí blau.Gessamí blau. Gesmil blau. Llàgrimes. Lleganyes. Faverola. Castellà: Jazmín azul. Malacara. Jazmín del Cabo. Azulina. Malacara. Jazmín del cielo. Portuguès: Bela Emília. Francès: Dentelaire du Cap. Anglès: Cape leadwort. Alemany: Kap-Bleiwurz. Neerlandès:  Loodkruid. Loodplant. Grec: Μολυδβαίνα του ακροτηρίου.

SINÒNIMS: Plumbago capensis Thunb.; Plumbago alba hort. ex Pasq.; Plumbago grandiflora Ten.; Plumbagidium auriculatum (Lam.) Spach

DISTRIBUCIÓ: Procedent del Sud d'Àfrica tropical Moçambic, Àfrica meridional Províncies del Cap, Estat Lliure, KwaZulu-Natal, Províncies del Nord

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en parcs i jardins o en contenidor

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli amb llargues tiges enfiladisses de fins quatre metres

Fulles fasciculades, ovades o lanceolades, amb el limbe decurrent amb dues aurícules arrodonides a la base, sense glàndules al marge, de color verd brillant.

Flors en inflorescència en raïm terminal amb flors sèssils de calze tubular amb glàndules només a la meitat superior. Corol·la de 20-25 mm de diàmetre, tubular acabada en cinc lòbuls obovats i arrodonits de color blau cel, tot i que hi ha una varietat amb les flors blanques (Plumbago auriculata f. alba). Androceu amb cinc estams lliures. Gineceu d’ovari súper amb un estil i cinc estigmes. Té una llarga floració, entre juliol i desembre

Fruit en càpsula el·líptica, seca, dehiscent que s’obri en cinc valves des de la base cap a l’àpex, amb llavor color cafè.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els sèpals enganxosos i de vegades capturen petits insectes de la mida d'una mosca domèstica. Es creu que les espècies de Plumbago actuals s'assemblen molt als primers avantpassats de Drosera i altres plantes carnívores.

USOS I PROPIETATS: Al jardí pot emprar-se en massissos, bordures, agrupacions arbustives o per cobrir murs, amb tutors. Les llargues tiges no disposen de circells ni cap altre sistema de suport, pel que cal ajudar amb tutors si no volem un port penjant. A ple sol fa floracions espectaculars, però convé que no sigui exposada al sol directe a les hores centrals del dia; també vegeta bé a mitja ombra. Prefereix sòls àcids i suporta els bàsics però solts i ben drenats. Tolera bé les altes temperatures però tem el fred. Només suporta les gelades no intenses i de curta durada. Reg abundant en estiu sense embassar. Cal podar a finals de l’hivern per estimular la floració. Multiplicació per llavors sembrades a finals de l’hivern o per esqueix de fusta verda a la primavera o estiu. També pot reproduir-se per colgat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Plumbago és un nom llatí que emprava Plini per citar una planta, que servia per curar certes malalties dels ulls, que no hem pogut identificar. L’epítet específic auriculata deriva del llatí “auriculatus, -a, -um” que significa aurícula, un diminutiu d’orella, per les aurícules de les fulles que sembles dues orelletes.

Aquesta espècie i la varietat de flor blanca P. auriculata f. Alba, han guanyat el Premi al Mèrit del Jardí de la Royal Horticultural Society.

Plumbago auriculata  va ser descrita per Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2(1): 270. 1786.

Família Plumbaginaceae