Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 3 d’abril del 2025

Phormium tenax J.R.Forst. & G.Forst.

NOMS: Lli de Nova Zelanda. Formi. Castellà: Lino de Nueva Zelanda. Formio. Lirio de espada. Portuguès: Linho-da-nova-zelândia. Espadana. Francès: Lin de Nouvelle-Zélande. Phormium tenace. Formio común. Anglès:  New Zealand flax . New Zealand hemp. Called flax. Alemany: Neuseeländer Flachs. Neerlandès: Nieuw-Zeelands Vlas. Nieuwzeelands Vlas. Irlandès: Líon na Nua-Shéalainne. Maori: Harakeke.

SINÒNIMS: Phormium tenax f. atropurpureum Voss; Chlamydia tenacissima Gaertn.; Lachenalia ramosa Lam.; Phormium ramosum (Lam.) Billb. 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Nova Zelanda i l’Illa de Norfolk

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: és una planta rizomatosa, herbàcia que pel seu port pot considerar-se un arbust, acaule i perennifoli que creix com una mata amb llargues fulles


Fulles dístiques en roseta basal, linears i planes amb forma d’espasa , amb un potent nervi central, de color verd, de fins dos metres


Flors en panícula terminal, sobre una llarga tija floral, que surt de entre les fulles, molt més llarga que aquestes, amb espectaculars flors formant un tub corbat amb tres sèpals externs i tres interns mes llargs que els externs, rojos o grocs; androceu amb sis estams exserts, tres més curts que els altres tres, amb antera groga o de color taronja; gineceu d’ovari súper amb llarg estil i estigma. Les flors produeixen grans quantitat de nèctar per atreure els ocells que s'alimenten de nèctar, com ara el tūī, una au que ha adaptat el seu bec per accedir al nèctar (al seu lloc d’origen) i els insectes, que acudeixen a la dolçor del líquid.


Fruit és una càpsula triangular de color quasi negre, dehiscent, amb moltes llavors aplanades i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i ser conegut com a "lli", el formi és del gènere Phormium i és una fibra de fulla, mentre que el lli és del gènere Linum i és una fibra de líber (que prové de la tija de la planta). Les dues plantes no tenen cap relació entre elles.

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental en contenidors per a patis interiors, o en rocalles, com exemplar solitari o en petits grups enmig de la gespa donen una sensació d’exuberant jardí exòtic.

És considerada una planta sostenible, especialment pel baix manteniment i per la seva adaptació a jardins xeròfits de baix consum d'aigua i zones d'escassa pluviometria. És molt rústica, s’adapta a qualsevol tipus de sòl, resisteix gelades, i no és exigent amb el reg, doncs suporta sequeres i entollament, així com els vents salins provinents del mar.  Ubicació a ple sol o ombra parcial. En general no pateixen malalties, si de cas poden sofrir atacs de cotxinilla. Multiplicació per fillols en primavera o per divisió de mata. Per llavor amb estratificació, cobrint les llavors amb una fina capa de compost de torba que cal mantenir humit en tot moment, no mullat. La germinació és capriciosa, entre 30 i 180 dies.

Hi ha diversos cultivars i formes, emprades en jardineria, com ara la Phormium tenax f. atropurpureum, de fulles rogenques, o la Phormium tenax  var. variegatum amb una ratlla groga a la fulla. La Royal Horticultural Society reconeix fins a 81 cultivars de Phormium.

A més del ús ornamental, al seu lloc d’origen s’ha emprat tradicionalment per aprofitar les fibres de les fulles, raó per la qual els europeus anglòfons el van assimilar al lli que utilitzaven per les fibres. Els maoris també feien servir l’abundant  nèctar de les flors com edulcorant, i les arrels com desinfectant de ferides, per alleugerir el restrenyiment i per combatre els paràsits intestinals. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phormium ve del grec antic i significa cistella, car amb les resistents fibres de les fulles es confeccionaven cistelles, tot i que els maoris també feien llur indumentària, cordes, xarxes, estores, etc. L’epítet específic tenax  significa tenaç, fort, per la resistència de les fibres de les fulles.

El naturalista Jacques Labillardière va recol·lectar plantes d’aquesta espècie quan els vaixells francesos van visitar l'extrem nord de la Illa Nord de Nova Zelanda en 1793.

Les fulles són tòxiques per alguns animals degut a la cucurbitacina que conté, segurament com defensa contra alguns herbívors. Aquest compost és un dels sabors més amargs per als humans.

Phormium és un gènere de dues espècies vegetals de Nova Zelanda: Phormium colensoi i Phormium tenax, que es creuen fàcilment quan les dues espècies coexisteixen.

Phormium tenax va ser descrita per Johann Reinhold Forster i pel seu fill Georg Forster, i publicada en Characteres Generum Plantarum [second edition] 48, t. 24, a l’any 1776

Família Asphodelaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...