NOMS: Lli de Nova Zelanda. Formi. Castellà: Lino de Nueva Zelanda. Formio. Lirio de espada. Portuguès: Linho-da-nova-zelândia. Espadana. Francès: Lin de Nouvelle-Zélande. Phormium tenace. Formio común. Anglès: New Zealand flax . New Zealand hemp. Called flax. Alemany: Neuseeländer Flachs. Neerlandès: Nieuw-Zeelands Vlas. Nieuwzeelands Vlas. Irlandès: Líon na Nua-Shéalainne. Maori: Harakeke.
SINÒNIMS: Phormium tenax f. atropurpureum Voss; Chlamydia tenacissima Gaertn.; Lachenalia ramosa Lam.; Phormium ramosum (Lam.) Billb.
DISTRIBUCIÓ: Procedent
de Nova Zelanda i l’Illa de Norfolk
HÀBITAT: Cultivada
com planta ornamental a parcs i jardins
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: és
una planta rizomatosa, herbàcia que pel seu port pot considerar-se un arbust,
acaule i perennifoli que creix com una mata amb llargues fulles
Fulles dístiques en roseta basal, linears i planes amb forma d’espasa , amb un potent nervi central, de color verd, de fins dos metres
Flors en panícula terminal, sobre una llarga tija floral, que surt de entre les fulles, molt més llarga que aquestes, amb espectaculars flors formant un tub corbat amb tres sèpals externs i tres interns mes llargs que els externs, rojos o grocs; androceu amb sis estams exserts, tres més curts que els altres tres, amb antera groga o de color taronja; gineceu d’ovari súper amb llarg estil i estigma. Les flors produeixen grans quantitat de nèctar per atreure els ocells que s'alimenten de nèctar, com ara el tūī, una au que ha adaptat el seu bec per accedir al nèctar (al seu lloc d’origen) i els insectes, que acudeixen a la dolçor del líquid.
Fruit és una càpsula triangular de color quasi negre, dehiscent, amb moltes llavors aplanades i negres.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Tot i ser conegut com a "lli", el formi és del gènere
Phormium i és una fibra de fulla,
mentre que el lli és del gènere Linum
i és una fibra de líber (que prové de la tija de la planta). Les dues plantes
no tenen cap relació entre elles.
USOS I PROPIETATS:
S’empra com planta ornamental en contenidors per a patis interiors, o en
rocalles, com exemplar solitari o en petits grups enmig de la gespa donen una
sensació d’exuberant jardí exòtic.
És considerada una planta sostenible, especialment pel baix
manteniment i per la seva adaptació a jardins
xeròfits de baix consum d'aigua i zones d'escassa pluviometria. És
molt rústica, s’adapta a qualsevol tipus de sòl, resisteix gelades, i no és
exigent amb el reg, doncs suporta sequeres i entollament, així com els vents
salins provinents del mar. Ubicació a
ple sol o ombra parcial. En general no pateixen malalties, si de cas poden
sofrir atacs de cotxinilla. Multiplicació
per fillols en primavera o per divisió de mata. Per llavor amb estratificació,
cobrint les llavors amb una fina capa de compost de torba que cal mantenir
humit en tot moment, no mullat. La germinació és capriciosa, entre 30 i 180
dies.
Hi ha diversos cultivars i formes, emprades en jardineria,
com ara la Phormium tenax f. atropurpureum, de fulles rogenques, o la Phormium
tenax var. variegatum amb una ratlla groga a la fulla. La Royal Horticultural
Society reconeix fins a 81 cultivars de Phormium.
A més del ús ornamental, al seu lloc d’origen s’ha emprat
tradicionalment per aprofitar les fibres de les fulles, raó per la qual els
europeus anglòfons el van assimilar al lli que utilitzaven per les fibres. Els
maoris també feien servir l’abundant
nèctar de les flors com edulcorant, i les arrels com desinfectant de
ferides, per alleugerir el restrenyiment i per combatre els paràsits
intestinals.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phormium ve del grec antic i significa cistella, car amb les resistents fibres de les fulles es confeccionaven cistelles, tot i que els maoris també feien llur indumentària, cordes, xarxes, estores, etc. L’epítet específic tenax significa tenaç, fort, per la resistència de les fibres de les fulles.
El naturalista Jacques Labillardière va recol·lectar plantes
d’aquesta espècie quan els vaixells francesos van visitar l'extrem nord de la
Illa Nord de Nova Zelanda en 1793.
Les fulles són tòxiques per alguns animals degut a la cucurbitacina que conté, segurament com
defensa contra alguns herbívors. Aquest compost és un dels sabors més amargs
per als humans.
Phormium és un
gènere de dues espècies vegetals de Nova Zelanda: Phormium colensoi i Phormium
tenax, que es creuen fàcilment quan les dues espècies coexisteixen.
Phormium tenax va ser descrita per Johann Reinhold
Forster i pel seu fill Georg Forster, i publicada en Characteres
Generum Plantarum [second edition] 48, t. 24,
a l’any 1776
Família Asphodelaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada