Els fongs són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món dels vegetals però que actualment es consideren com un regne independent, el Regne Fungi, per les seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenen cel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores.
Els fongs tenen, com els vegetals, paret cel·lular i vacúols,
es reprodueixen tant sexualment com asexualment i, de la mateixa manera que les
falgueres i les molses, produeixen espores. Però als fongs els manquen els cloroplasts
i són organismes heteròtrofs, és a dir, necessiten compostos orgànics com a
font d'energia, així com esquelets de carboni, elaborats prèviament per les
plantes, per a la síntesi orgànica. Així doncs, no són plantes ni animals.
Floridura de Penicillium sobre taronja |
Les estructures
especialitzades importants en la reproducció sexual són els apotecis, els peritecis i
els clistotecis
en els ascomicets, i les fructificacions dels basidiomicets i alguns
ascomicets. De vegades, aquestes estructures reproductives poden créixer fins a
grans mides, i són conegudes com a bolets. És el cas dels basidiomicets
que quan arriba l’època de la reproducció
formen cossos reproductors anomenats
esporangis, on es formaran les espores.
Els ascomicets (Ascomycota)
Les hifes d’aquests fongs tenen les cèl·lules separades per
les seves membranes, encara que poden presentar un orifici que les comuniqui.
Els més coneguts són antibiòtics
i els llevats, responsables dels processos de fermentació del pa, de les
begudes alcohòliques, les floridures verdes, les tòfones, molt
apreciades en gastronomia, i les múrgules, uns bolets en forma de rusc i
que surten per primavera.
Els basidiomicets (Basidiomycota)
Es caracteritzen pel tipus d’esporangi, diferent del dels
casos anteriors, i que molts d’ells quan arriba l’època de la reproducció
desenvolupen els cossos fructífers anomenats carpòfors. En aquest grup estan
inclosos els fongs de capell, els xampinyons, les neules, els bolets, etc.
Els bolets estan formats bàsicament per un peu o estípit
i per un capell, barret o píleu.
El capell acostuma a ser arrodonit, encara que en alguns casos pot ser asimètric o excèntric, i de coloració variada.
En la part inferior del capell hi ha l’himeni, que és on es formaran els esporangis i pot tenir diversos aspectes: laminar, esponjós, llis, amb agulles.
En la part inferior del capell hi ha l’himeni, que és on es formaran els esporangis i pot tenir diversos aspectes: laminar, esponjós, llis, amb agulles.
Himeni de làmines (Lactarius deliciosus), esponjós (Suillus granulatus), plegat (Coprinellus sp.) i d’agulles (Hydnellum sp. |
El peu pot ser llis o presentar algunes estructures com una membrana (volva) a la base o un anell per la part superior. La seva forma pot variar. La posició en la que es troba el peu enganxat al barret també és un punt a tenir en compte
Per això cal respectar-los i recol·lectar-los seguint unes
indicacions:
1) No devem de recol·lectar exemplars joves ni envellits, en
cas contrari estarem influint negativament en la supervivència de la següent
generació.
2) Devem tallar-los amb ganivet llarg pel peu, respectant el
miceli que s'insereix en la terra i que és el responsable de la simbiosi entre
planta i fong.
3) Finalment, no devem de recol·lectar cap exemplar que ens
porte al dubte pel seu desconeixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada