La forma dels fruits i la seua estructura
Els fruits són el resultat de ‘evolució de l’ovari, que tanca a l’interior les llavors. Consta essencialment d’una coberta anomenada pericarp i d’una o més llavors. Segons aquesta definició les gimnospermes que no tenen flors amb ovari, com les pinyes, però com que tenen la mateixa funció biològica hom parla de fruits en gimnospermes i angiospermes.
El pericarp consta de tres capes: l’epicarp superficial; l’endocarp intern; mesocarp situat entre les altres dos capes. En una cirera l’epicarp és la pell de fora, el mesocarp és la polpa i el l’endocarp és el pinyol, dins del qual està la llavor.
Fruits simples secs (de pericarp eixut) dehiscents (s’obrin de forma natural):
1: Fol·licle que sobri per la sutura ventral.
2: Llegum sobri tant per la sutura ventral com pel nervi principal i es separa en dos valves. Característic de les papilionàcies, mimosàcies i cesalpiniàcies
3: Síliqua té un septe medial que divideix el fruit en dos lòculs. Característic de les crucíferes.
4: Càpsula corrent a la nostra flora i molt diversificat. Aquesta càpsula poricida de papaveràcia
5: Pixidi és una variant de càpsula amb dehiscència transversal.
6: Càpsula loculicida que s’obri per les sutures
Fruits secs (de pericarp eixut) indehiscents (que no s’obrin espontàniament)
7 i 8: Aqueni, fruit amb una sola llavor (monosperm). Són aquenis, per exemple, els fruits de les compostes, de vegades amb un plomall. (7 aqueni de Clematis. 8 aqueni d’Urospermum)
9: Cariopsi Semblant a l’aqueni però amb el pericarp soldat a la llavor. És propi de les gramínies.
10: Núcula, semblant a l’aqueni però amb el pericarp dur i sovint petri, com l’avellana i les glans. Aquest de Quercus.
11: Sàmara és un aqueni alat com el fruit de l’om o del freixe.
Carnosos, de pericarp suculent
12: Pom: fruit originat per un ovari ínfer; l’endocarp és coriaci. Poma, codony, pera, entre altres.
13: Esperidi amb la polpa entre l’endocarp i les llavors. Cítrics en general.
14: Drupa el mesocarp sol ser carnós mentre l’endocarp, lignificat i dur, forma el pinyol que tanca la llavor. Olives, ametlles, prunes, nous, són drupes.
15: Baia fruit amb el mesocarp i l’endocarp carnosos. Raïm, tomàquets, etc.
16: Els fruit de l’esbarzer són polidrupes.
17: Poliaqueni de Fragaria (maduixa)
Les infructescències són fruits que provenen d’un grup de flors organitzades en inflorescències. Són exemples la mora de la morera (Morus), la figa de la figuera (Ficus carica) i ma pinya americana (Ananas comosus)
18: Sorosi és una infructescència carnosa derivada de la concrescència de diversos fruit simples entre ells i amb l’eix comú. Exemple pinya americana i mora de les moreres.
19: Siconi és un receptacle globulós i buit que esdevé carnós; deixa una obertura a l’àpex i porta les flors i, posteriorment, els fruits simples a l’interior. La figa és un exemple.
Fonts:
FOLCH I GUILLÈN, RAMÓN, (dir), Història Natural dels Països Catalans. Plantes superiors, tom 6, Enciclopèdia catalana S.A., Barcelona, 1988
FONT I QUER, PIUS, Iniciación a la botànica. Morfología externa, Ed. Fontalba, Barcelona, 1982.
