Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (Gay ex Bess.) Batt.

NOMS: Botja, Botja bovera, Herba pansera, Herba torçonera, Llemenosa, Platera. Castellà: Escobilla parda. Boja negra. Pansera. Portugués: Abrotano macho. Herva lombrigueira. Francès: Armoise poisseuse. Italià: Assenzio di campo. Anglès: Field Wormwood. Field Sagewort. Alemany: Feld-Beifuß. Neerlandès: Wilde Averuit. Grec: Αψιθιά

Capítols en panícula

SINÒNIMS: Artemisia glutinosa Besser

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Erms de sòl profund i arenós, o argilós, marges de camins. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta mb tiges sovint rogenques

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta glabrescent, molt ramificada i poc flairosa, tot i que té les summitats viscoses, de tiges sovint rogenques i lignificades, de fins 80 cm d’alçada.

Fulles pinnatisectes amb lòbuls linears

Fulles estretament linears, les inferiors peciolades i 2-3 pinnatisectes, les mitjanes sèssils i 1-2 pinnatisectes, i les superiors poden ser simples.

Flors en petits capítols oblongs

Flors en capítols nombrosos en panícula, petits i estretament oblongs. Flors perifèriques femenines, amb un tub molt fi, i la resta masculines Floreix de juliol a octubre

Fruit en cípsela sense papus

Fruit en cípsela cilíndrica sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie es caracteritza per les flors insignificants, minúscules, en capítols apegats a les branques, que costa identificar com flors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les arrels en infusió com aperitiva, i per combatre els cucs intestinals. Tot i això pot resultar tòxica per via interna, pel que cal evitar el seu ús.

Flors perifèriques femenines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Artemisia ve de "Ἄρτεμις Artemis" Artemis, el nom de la deessa grega Diana. És un gènere ja esmentat en Plini. Segons altres autors, però, el nom vindria d’Artemísia II de Caria (“Αρτεμισία Artemisía” ?-350 a.C.), germana i esposa de Mausolo, que va donar el nom a aquesta planta.

Es diu que Artemísia de Cària, experta en botànica i medicina, va patir molt la mort del seu home i germà, fins al punt que cada dia barrejava les cendres del seu marit amb les seues begudes fins que va morir al cap de dos anys. Artemísia va convocar a arquitectes i escultors per decorar el monument sepulcral del seu marit Mausolo, que va ser anomenat “Mausoleo d’Halicarnàs” i reconegut com una de les Set Meravelles del Mon Antic.

L’epítet específic campestris deriva del llatí “campus” camp, lloc pla: que creix als camps. El nom de la subespècie glutinosa ve de “gluten, glutinis” glutinós, viscós, una característica de les summitats d’aquesta planta.

Cecidi provocat per Rhopalomyia baccarum

En aquesta espècie són freqüents els cecidis o agalles provocades per un insecte, Rhopalomyia baccarum, que en altre temps s’empraven per encendre el foc.

Artemisia campestris va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 846. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Quercus ilex ssp. rotundifolia (Lamk.) T. Morais

NOMS: Carrasca. Castellà: Bellotera. Carrasca. Encina. Francès: Chêne à feuilles rondes. Chêne Ballote. Anglès: Round-leaved Oak.

Bellotes en formació

SINÒNIMS: Quercus rotundifolia Lamk.; Quercus ballota Desf.

DISTRIBUCIÓ: Sud-oest d’Europa i Magrib.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Manca a les zones de clima molt àrid o fred (atlàntic). Fins els 1700 metres d’altitud.

 

Arbres de fins 15 metres, de creixement lent

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre de fins 15 metres d’alçada, rarament arbust, que forma boscos molt extensos i densos per l’ampla capçada arrodonida. Fa un tronc fort amb escorça grisenca i gruixuda.

Fulles de color glauc per l'anvers i tomentoses pel revers

Fulles simples i alternes, de limbe el·líptic de marge enter o dentat amb espines, de consistència coriàcia. Anvers grisenc i revers tomentós. Tenen de 5 a 8 parells de nervis.

Es diferencien de les fulles de coscolla (Quercus coccifera) perquè aquesta té les fulles d’un verd viu per ambdues cares, i la carrasca té el revers tomentós, com ja hem dit. 

Flors femenines axil·lars, amb involucre d'esquames

Flors unisexuals, les masculines i les femenines al mateix peu (monoic). Les masculines agrupades en aments terminals, pènduls, de fins 8 cm, amb el raquis tomentós. Les femenines són axil·lars i solitàries, amb un involucre d’esquames que formen la cúpula. Ovari ínfer amb 3-6 estils.

Fruit en núcula anomenat gla o bellota

Fruit en núcula, cobert parcialment per la cúpula, ovoido-oblong, lluent, que anomenem gla (bellota). Les esquames de la cúpula, que cobreix la meitat de la gla, són més o menys iguals, imbricades, aplicades, de color gris i més curtes i gruixudes que en la ssp ilex. La gla sovint és dolça.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En cas d’incendi rebrota d’arrel ràpidament, gràcies a l’anomenat lignotúber, que és una estructura que hi ha a la part baixa del tronc, com un inflament on naixen les arrels, format principalment per una substància de reserva, el midó, amb la missió d’evitar la destrucció completa de la planta en cas d'incendi. El lignotúber conté borrons des dels quals poden sortir les noves tiges, i el midó emmagatzema una quantitat de nutrients suficient per poder suportar un període de creixement en absència de fotosíntesi.

Flors masculines en aments axil·lars

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com astringent i antihemorràgic per hemorràgies superficials, varius, hemorroides, o ferides bucals. També s’utilitza com antidiarreica i antiinflamatòria.

De tots els Quercus europeus és l’única espècie que fa bellotes dolces, raó per la qual ha format part de la dieta humana des de la prehistòria, i en temps més recents en situacions d’escassesa, s’han consumit les glans torrades en substitució del cafè, o moltes i fetes farina per fer pa o pastissos. Cal tindre en compte però que, tot i que té molt d’aliment, és de digestió lenta i molt pesada i produeix cefalea.

La fusta, pesant, compacta i molt dura, té diverses aplicacions en ebenisteria, per fer eines de treball, etc. És excel·lent com combustible, pel gran poder calorífic que té, i per fer carbó vegetal d’excel·lent qualitat.

La bullida de l’escorça de l’arrel l’utilitzaven per tenyir el cabell de negre.

Les glans són molt apreciades com aliment per els porcs senglars i pels porcs domèstics però, especialment, forma la base de l’alimentació del porc ibèric.

Darrerament s’empra la carrasca en jardineria plantada en carrers, places, parcs i jardins públics.

Cecidi provocat pel dípter Dryomyia linchtensteini

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Quercus ve del llatí "quercus, -i", el nom en llatí del roure, que era l'arbre sagrat de Júpiter.

L'epítet específic ilex deriva del grec "hyléeis" que significa selvós, propi de la selva. Mentre que l'epítet de subespècie, rotundiflolia, fa referència a que té les fulles redones; del llatí "rotundus, -a, -um" que vol dir redó, i del llatí "folium, -ii" que significa fulla.

Abans era molt abundant a les nostres terres. Malauradament ara només podem gaudir del carrascal de la Font Roja d’Alcoi, que es conserva com a parc natural. L’ombra de les capçades contínues de les carrasques proporciona al sotabosc un clima de temperatura més moderada i més humit permetent el desenvolupament d’espècies que, sense aquesta cobertura, no poden sobreviure.

La distribució potencial de l'espècie està molt reduïda a conseqüència de l'agricultura i l’explotació descontrolada. Encara recorden les persones majors com aprofitaven les carrasques, fins les arrels, per produir carbó, i aquesta activitat tan intensa en temps de necessitat ha provocat que aquesta espècie escassege i no es conserve cap carrascal ben constituït.

Fa unes petites agalles o cecidis al revers de les fulles de la carrasca provocades per la cecidomia de la carrasca (Dryomyia lichtensteini) un petit dípter que pon els ous als brots joves de l’arbre per a que les larves s’alimenten de la fulla mentre passen l’hivern protegits a la pupa.

Família Fagaceae