Cheilanthes acrostica (Balb.) Tod.

NOMS: Falguereta de fenc, Falzia olorosa. Castellà: Falguerilla. Francès: Cheilanthès acròstic. Italià: Felcetta odorosa. Anglès: Scented Cheilanthes. Alemany: Schuppenfarn.

SINÒNIMS: Pteris acrostica Balb.; Cheilanthes pteridioides (Reichard) C. Chr. subsp. acrostica (Balb.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot; Allosorus acrosticus (Balb.) Christenh.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Asplenietalia glandulosi. Creix a les fissures de les roques, calcàries o silíciques, a llocs secs.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita falaguera, que no arriba al pam d’alçada, amb les frondes fasciculades, 3 pinnatisectes, dividides en petites pínnules ovalades de color verd fosc per l’anvers i amb pèls i esquames pel revers; raquis obscur. Esporulació entre febrer a juliol

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les falgueres  varen ser els primers cormòfits a poblar la terra ara fa uns 400 milions d’anys, al devonià. Formaren grans boscos pantanosos al carbonífer, fa uns 345 milions d’anys, i varen assistir al naixement dels boscos de les primeres plantes amb llavor i dels grans rèptils del mesozoic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cheilanthes deriva del grec “cheílos” llavi, i el sufix “-anthes (ánthos)” flor, pels esporangis marginals. L’epítet específic acròstica ve del grec “ακροϛ ákros” extremitat i “στίχος stíchos” cap a, línia, matriu, per la disposició del sorus a l’extrem de les pínnules.  

Cheilanthes acrostica va ser descrita i publicada per Agostino Todaro en Giornale di Scienze Naturali ed Economiche di Palermo 1(10): 215. 1866.

Família Pteridaceae (Polypodiaceae)

Cyrtomium falcatum (L. f.) C. Presl

NOMS: Falzia murera. Castellà: Cirtomio, Helecho acebo. Italià: Felce falcata. Francès: Aspidie en faux. Fougère-houx. Anglès: House Holly-fern. Japanese netvein Hollyfern. Alemany: Bogen-Sichelfarn.

Sorus esparsos de manera irregular

SINÒNIMS: Polypodium falcatum L. f.;  Polystichum falcatum (L. fil.) Diels

DISTRIBUCIÓ: Procedeix de l’est d’Àsia.

HÀBITAT: Cultivada com ornamentals, pot aparèixer assilvestrada en ambients ombrívols i humits, al fons de barrancs i torrents, als clevills de les roques i dels murs. Fins els 300 metres d’altitud.  

Falguera amb un rizoma robust

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Falguera amb un potent rizoma curt, de color bru obscur, del qual surten les frondes ascendents

Frondes de més de mig metre

Fulles, anomenades frondes en les falgueres, formen una mata compacta de més de mig metre, amb frondes compostes per un número imparell de pinnes (imparipinnades) coriàcies, ondulades, falcades, amb el marge dentat i acuminades, glabres, d'un verd brillant per l’anvers i amb els sorus carregats d'espores en la part inferior o revers de color verd apagat. 

Sorus protegits per l'indusi de marge irregular

Els sorus són rodons i estan esparsos irregularment pel revers de les fulles. Indusi de marge irregular i caduc. Apareixen entre abril i setembre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les falgueres un sorus és un grup estructures que produeixen i contenen espores (esporangis). Els sorus formen una massa groguenca o marronosa a la vora o per sota d'una fronda fèrtil i, en algunes espècies, els estan protegits per una esquama de teixit anomenat indusi, que forma una coberta protectora. Els sorus poden ser circulars o linears, i la forma de l’alineació és variable segons les espècies.

Sorus al revers de les pinnes

USOS I PROPIETATS: S’empra com a planta ornamental, per la decorativa roseta de frondes.

En medicina popular s’ha emprat el rizoma per combatre els cucs intestinals, és a dir, com antihelmíntic

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyrtomium deriva del grec "κύρτωμα kyrtoma" arc, curvatura, pel disseny de la nervadura de les fulles. L'epítet específic falcatum ve del llatí "falx fálcis" falç, per la forma de les fulles falcades.

A les Illes Canàries i està inclosa en el registre de les plantes exòtiques potencialment invasores, doncs en climes suaus i humits les espores germinen amb facilitat i són difícils de controlar, posant en perill la flora autòctona que habita els mateixos indrets.

Cyrtomium falcatum va ser publicat per Carl Bořivoj Presl, en Tentamen Pteridographiae 86. 1836.

Família Polypodiaceae (Dryopteridaceae)

Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.

NOMS: Falzia. Falzia glandulosa. Castellà: Culantrillo glanduloso. Portuguès: Avençao peludo. Italià: Asplenio ghiandoloso. Francès: Asplénium de Pétrarque. Asplénium glanduleux. Doradille de Pétrarque.

Petita falguera

SINÒNIMS: Asplenium glandulosum Loisel.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània      

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Escletxes de roques calcàries. Fins els 1100 metres d’altitud.

Creix a les escletxes de les roques calcàries

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, fins que arribe l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Falguera petita que suporta el sol de forma tangencial a primeres hores del matí o les últimes del dia.

Frondes de fins 15 cm amb pines glanduloses

Frondes de fins 15 centímetres de longitud, amb pèls glandulosos, de color verd fosc, pinnades, amb pines oposades de marge lobulat i àpex arrodonit. El pecíol és igual o menor que la meitat de la fronda. El raquis és negrós a la part inferior i verd a la part superior.

Sorus amb indusi blanc i denticulat

Sorus el·líptics amb indusi blanc denticulat. Pot esporular tot l’any però especialment de febrer a juny.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que suporta llargs períodes de sequera, els mesos més secs d'estiu entra en estivació, deshidratant les seves fulles, que aparentment semblen mortes. Amb les primeres pluges de tardor les fulles seques es rehidraten i tornen a ser verdes.

USOS I PROPIETATS: A aquesta planta se li adjudicaven, a l’Edat Mitjana, propietats curatives de malalties que suposaven lligades a la melsa, com per exemple la melancolia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asplenium deriva del prefix privatiu grec "α- a-" que vol dir sense, i “σπλήν splén” que significa melsa, per les suposades propietats curatives de la melsa.   

L’epítet específic petrarchae és degut a que l’espècie està dedicada al poeta aretí Francesco Petrarca (1304-1374) que descriu la natura, amb detalls geològics i botànics.

Asplenium petrarchae fou descrita per (Guérin) DC. in Lam. & DC. y publicado en Flore Française. Troisième Édition 5: 238. 1815.

Família Aspleniaceae (Polypodiaceae)

Adiantum capillus-veneris L.

NOMS: Adiant. Capil·lera. Falguerola. Falzia. Castellà : Adianto. Cabello de Venus. Capilera. Culantrillo. Culantrillo de pozo. Falsía. Gallego: cuantrillo. Cuadrillo. Èuscara: Iturri-belar. Garaiska arrunta. Portuguès: Avenca. Capilária. Coentro-de-poza. Italià: Capelvenere comune. Francès: Capillaire de Montpellier. Cheveu-de-Vénus. Anglès: Maidenhair Fern. Hair-of-Venus. Alemany: Frauenhaarfarn. Venushaar. Neerlandès: Venushaar. Vrouwenhaar. Grec: Ψευτοσέλινο.

Frondes amb el raquis fosc

SINÒNIMS: Adianthum capillus-veneris ; Adiantum pedantum L. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Adiantion. Llocs ombrívols i humits, a les coves, als pous, fonts i degotissos calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud

Habita llocs ombrívols i humits

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Falguera gràcil de fins 40 cm d’alçada que fa una roseta basal de frondes.

Pínnules de les frondes en forma de delta

Frondes 2-3 pinnades, amb raquis molt fosc, quasi negre, i fi, amb pínnules en forma de delta, lobulada, de color verd lluent, molt prima i glabra, amb els esporangis als marge.

Esporangis als marges posteriors de les pínnules

Esporangis disposats en dos línies paral·leles als marges revoluts frontals de les pínnules. Les espores surten d’abril a octubre.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La reproducció de les falgueres es fa mitjançant les espores, unes estructures que hi permeten dispersar-se i sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables. Els esporangis tenen la funció de produir i emmagatzemar les espores.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la infusió o decocció de les frondes com antiinflamatori, mucolític, expectorant i antitussígena, per calmar la tos, contra la icterícia i per facilitar i mitigar els dolors de la menstruació. També s’ha utilitzat com desintoxicant en casos d’etilisme.

Observeu el raquis prim i obscur

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Adiantum deriva del grec “α- a-“, que significa sense, i “diáino” que significa mullar-se, és a dir, Adiantum significa que no es mulla, que no es podreix, perquè les frondes no retenen l’aigua. El nom específic capillus-veneris esta composat per el llatí “capillus”, que significa cabell, i pel genitiu de “Venus”, és a dir, capillus-veneris significa cabells de Venus, pels llargs pecíols negres semblants a una cabellera.

A l’antiga Grècia s’usava, triturat i mesclat amb oli i vinagre,  per combatre la caiguda del cabell, seguint la tradició de que les plantes són bones per a les malalties dels òrgans als que s’assemblen.

Plutó, el déu que governava el Hades, portava una corona elaborada amb les frondes d’aquesta planta.

Família  Polypodiaceae (Adiantaceae, Pteridaceae)