Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Allium. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Allium. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de febrer del 2018

Allium neapolitanum Cirillo

NOMS: All blanc. Llàgrimes. All napolità. Castellà: Ajo blanco, Lagrimas de la virgen, Lágrimas de la magdalena. Portuguès: Alho-sem-cheiro. Cebolinho-cheiroso. Francès: Ail blanc, Ail de naples. Italià: Aglio napoletano. Anglès: Daffodil garlic. Naples Garlic. White Garlic. Alemany: Neapolitanischer Lauch. Neerlandès: Italiaanse Look. Grec: Άγριο κρεμμύδι. Άλλιο το νεοπολιτάνικο. Σκορδαψιός.

Flors en umbel·la laxa
SINÒNIMS: Allium candidissimum Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Creix en herbassars ruderals, vores de camins, horts i talussos, sobre sòls frescs. Cultivat com ornamenta i sovint naturalitzat. Fins els 500 metres d’altitud

Bulbosa de fins 50 cm d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa amb una tija de fins mig metre d’alçada, massís, amb dos cantells aguts o ales, que surt directament del bulb que és subesfèric, de coberta llisa, amb petits bulbs a la part externa del bulb principal.

Fulles planes, linears i quillades
Fulles planes i linears, quillades, disposades al llarg del terç inferior de la tija. L’àpex de la fulla es contrau de forma abrupta.

Tèpals blancs i anteres verdoses
Flors agrupades en umbel·la hemisfèrica laxa amb una bràctea entera, apiculada, membranàcia i persistent. Flors amb sis tèpals d’un blanc pur disposats en forma de copa durant la florida i després aplicats a l’ovari. Androceu amb sis estams inclosos amb la base del filament triangular; anteres verdoses. Gineceu amb ovari llis, estil i estigma enter. Floreix entre febrer i juny

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Allium consta d'unes 1.250 espècies essent un dels gèneres amb més espècies del món. Són plantes perennes bulboses que formen compostos químics que els confereix una olor i gust característics. Les espècies d'Allium es distribueixen principalment per l'hemisferi nord sota climes temperats, però com a excepció també es troben en l'hemisferi sud com a Xile, a Brasil i a l'Àfrica tropical.

Una sola bràctea membranàcia i apiculada
USOS I PROPIETATS: Pareix que té propietats com blocador d'adrenoreceptors beta, que s’utilitza en el tractament de la hipertensió arterial.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit. El nom específic neapolitanum és un epítet geogràfic que deriva de “Neapolis”, antic nom de Nàpols, és a dir, napolità.

Allium neapolitanum va ser descrit per Domenico Maria Leone Cirillo i publicat en Plantarum Rariorum Regni Neapolitani 1: 13. 1788.

Família Amaryllidaceae (Liliaceae)


dimecres, 31 de gener del 2018

Allium scorodoprasum subsp. rotundum (L.) Stearn

NOMS: All bord. Porradell. Castellà: Ajo pardo. Occità: Pòrri-couguiéu. Portuguès: Alho-de-espanha. Alho-espanhol. Alho-mourisco. Alho-rocambole. Francès: Ail arrondi, Ail à inflorescences rondes. Italià: Aglio arrotondato. Anglès: Round Leek. Sand leek. Alemany: Kugeliger Lauch. Runder Lauch. Rundköpfiger Lauch.

Inflorescència en umbel·la esfèrica
SINÒNIMS: Allium rotundum L.; Porrum scorodoprasum (L.) Rchb.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord. 

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Creix als erms, marges de camps, vores de camins i llocs trepitjats. Entre els 600 i els 1200 metres d’altura. Aquest del Campello de Vallada.

Tija cilíndrica erecta que pot sobrepassar el metre d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, bulbosa, de tija cilíndrica massissa, erecta glabra, que pot assolir el metre d’alçada. Bulb globós amb nombrosos bulbils situats a la part externa del bulb principal, amb la túnica externa coriàcia de color obscur.

Fulles  linears, planes i quillades
Fulles de tres a sis que embolcallen la tija en la meitat inferior, amplament linears, quillades, amb el marge finament denticulades

Periant ovoide de color purpuri
Flors en inflorescència umbel·lada esfèrica, densa, de fins 6 cm de diàmetre, amb una bràctea acuminada i membranàcia que cau aviat. Periant ovoide, amb tèpals obtusos purpuris o de color de rosa, de 5-7 mm. Androceu amb estams interns, tricuspidats, amb l’eix anterífer més curt que els tèpals i els apèndix laterals que sobresurten; anteres grogues o purpúries. Floreix a l’estiu, entre juny i agost.

Fruits en càpsula
Fruit en càpsula de 3-5 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La inflorescència més gran amb una bràctea caduca, els estams inserts i les fulles planes del porradell, el diferencien de l'all vermell (Allium sphaerocephalon), una altra espècie d'all amb flors del mateix color purpuri, però amb 2-3 bràctees persistents, els estams clarament exserts i les fulles buides per dins (fistuloses).

Bulb globós amb nombrosos bulbils
USOS I PROPIETATS: El bulb pot consumir-se en substitució de l’all cultivat. Les fulles i la tija també es mengen per condimentar amanides i sopes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit. L’epítet específic scorodoprasum del grec “σκόροδον scórodon” cap o tija d’all, i de “πράσον práson” porro.
Allium scorodoprasum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 297. 1753.

Família Amaryllidaceae (Liliaceae)

dijous, 18 de desembre del 2014

Allium schoenoprasum L.


NOMS: All junciforme. Cebollí, Cibulet, Escalunyes, Porradell. Castellà : Ajo morisco. Cebollino común. Gallego: Ceboliño. Cebolo. Èuscara. Tipula landarea. Tipulin. Portuguès: Ceboletas de França. Cebolinha.  Francès: Ciboulette, Civette. Italià: Aglio ungherese. Erba cipollina. Porro sottile. Anglès: Chives. Wild Chives. Alemany: Schnittlauch. Neerlandès: Bieslook.

Les flors formen una inflorescència esfèrica
SINÒNIMS: Cepa schoenoprasum (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ:  Euro-siberiana de gran àrea. La regió euro-siberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Cultivada. Marges de rierols, prats humits i fissures on regalima l’aigua. Entre els 1000 i els 2600 metres d’altitud.

Planta bulbosa
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa de fins mig metre d’alçada, amb tija de secció circular i fistulós.

Fulles liniars, cilíndriques i fistuloses
Fulles glabres amb beina membranosa i limbe linear, cilíndric, fistulós i agut

Les flors tenen sis tèpals apiculats
Flors en inflorescència esfèrica densa, amb flors tubulars i involucre de dues valves persistents, sense bulbils. Flors amb sis tèpals el·líptics apiculats, de color rosat amb una línia longitudinal porpra. Androceu amb sis estams inclusos, adherits als tèpals, amb anteres grogues o purpúries. Ovari súper, estil i estigma enter. Floreix durant juny, juliol i agost.


El fruit és una càpsula amb l'estil persistent


Fruit en càpsula que conté varies llavors negres 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències del gènere Allium semblen umbel·les però en realitat són cimes unípares aglomerades. Aquesta inflorescència està envoltada per un involucre membranós que s’obri en dues o més peces.


Involucre de dues peces membranàcies i persistents
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és molt usada a la cuina, en amanides, truites o per aromatitzar altres plats, però poc emprada en medicina popular, tot i que té propietats aperitives, digestives, diürètiques, hipertensores i per rebaixar el colesterol. 
Per la llarga floració que ofereix també s’empra en jardineria. Suporta les baixes temperatures i, tot i que prefereix el sòl humit, suporta be la sequera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.
L’epítet específic Schoenoprasum deriva del grec “σχοινος schoinos” jonc, i de “πράσον práson” porro, és  a dir, all amb fulles semblants al jonc.
Allium schoenoprasum va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 301. 1753.

Família Liliaceae


dilluns, 27 de gener del 2014

Allium paniculatum L.


NOMS: Calabruixa. All bord. All de bruixa. All paniculat. Castellà : Ajo porro. Ajo silvestre. Italià: Aglio a pannocchia. Francès: Ail en panicule, Ail paniculé. Anglès: Mediterranean Onion. Alemany: Rispen-Lauch.

Pedicels florífers desiguals i majors que el periant
SINÒNIMS: Allium paniculatum subsp. paniculatum

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Llocs ruderalitzats, camps de conreu, marges, vores de camins. 
Fins els 1200 metres d’altitud.

Herba amb un sol escapus de fins 80 cm d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa amb escapus que pot arribar als 80 cm d’alçada,
 
Fulles que amb la primera meitat embeinen la tija i la resta són cilíndriques

Periant campanulat format per sis tèpals
Flors a l’àpex de les tiges amb pedicels florífers desiguals i majors que el periant. Espata amb dues valves desiguals i persistents. Inflorescència sense bulbils, de vegades laxa. Flors de periant campanulat sovint amb els pedicels externs corbats cap avall. Sis tèpals rosats o blancs, amb un nervi central de color més fort. Sis estams inserits a la base dels tèpals, i igual o més llargs que aquests, amb anteres grogues. Ovari súper amb estil acabat en estigma filiforme. Floreix de juny a setembre

Fruit en càpsula dins dels tèpals persistents
Fruit en càpsula que s’obri per tres valves per soltar les llavoretes negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són òrgans formats per una tija ampla i molt curta, i diverses fulles que l’embolcallen. Els bulbs de les tulipes, per exemple, porta fulles escamoses de tipus catafil·le, mentre que els dels alls i les cebes, del gènere Allium, queden envoltats per les beines tancades i engruixides de fulles que ja no són funcionals. Al primer cas són bulbs esquamosos i en el segon de bulbs tunicats.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic paniculatum ve de “panicula” que significa panotxa, pel paregut de les flors pèndules amb els pèls (estils estigmàtics) de la panotxa del panís.

Família Liliaceae


divendres, 22 de novembre del 2013

Allium sphaerocephalon L.


NOMS:  All vermell. Calabruixa. Cap rodó. Ceba de serp. Castellà: Ajo de cigüeña. Ajo silvestre. Èuscara: Astatipula. Basaquipula. Italià: Aglio delle bisce. Francès: Ail à tête ronde. Anglès: Ball-headed onion, Round-headed garlic, Round-headed leek. Alemany: Kugel-Lauch. Kugelköpfiger Lauch. Rundköpfiger Lauch. Neerlandès: Kalklook. Kogellook. Grec:  Αγριοπρασιά.

Inflorescència en umbel·la esfèrica
SINÒNIMS: Allium descendens L.
Per la zona d’herborització hi ha la subespècie: Allium sphaerocephalon L. ssp sphaerocephalon

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Camps, prats secs, indrets rocosos, erms. Fins els 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, bulbosa, amb una tija cilíndrica, erecta o postrada i glabra que mesura entre un i tres pams d’alçada. A la part superior del bulb, a ran de terra, surten de vegades bulbils.

Una sola tija cilíndrica erecta
Fulles cilíndriques i buides per dins (fistuloses)

Flors amb els estams exserts
Flors en inflorescències en umbel·les denses i esfèriques, sense bulbils i amb 2-3 espates de consistència del paper a la base que perduren. Flors amb els tèpals vermellosos i estams exserts. Floreix a l’estiu.

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un bulbil és una gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa no sexual. Resulta més ràpida i eficaç que la reproducció per llavor. En algunes espècies del gènere Allium apareixen bulbils en les inflorescències, com en l’all de bruixa (Allium roseum L.), però l’all vermell els produeix a la base de la tija.

Flors amb tèpals vermellosos
USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix les mateixes propietats que l’all cultivat (Allium sativum) però molt més atenuades. És antisèptic i diürètic, i rebaixa la tensió arterial.
L’acolorida inflorescència i la resistència a la sequera, ha fet que siga una planta emprada en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d'origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l'all. Alguns autors hi deriven del grec ἄγλις áglis que significa dent d'all, i altres del grec antic ἀλλᾶς allãs  que significa adobat, amanit. 
L’epítet específic sphaerocephalon deriva del grec “σφαιρα sphaíra” que significa esfera, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap, és a dir, de cap esfèric.
El lepidòpter Agrotis segetum pon els ous en les arrels d’aquesta espècie per a que les larves s’alimenten.
Allium sphaerocephalon va ser descrita per Carles Linnè i publicada a Species Plantarum: 297 (1753).

Família Liliaceae (Amaryllidaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...