Cistus monspeliensis L.

NOMS: Estepa negra. Ajoca-sapes. Estepa llimonenca. Estepa morisca. Estepa mosquera. Mòdega. Moixera. Occità: Couquin, Massuga negra, Moge, Moja negra, Mucha negra, Muga Cast. Estepa morisca. Jara negra. Estepa mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro. Port. Sagarço. Francès: Ciste de montpellier. Italià: Cisto di Montpellier . Rembrottine . Anglès: Cistus narrow leaf, Montpellier rock-rose. Alemany: Montpellier-Zistrose. Holandés: Smalbladige Cistus.
 

Flor d'estepa negra

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Coscollars oberts, brolles, erms. Prefereix sòls descarbonatats però també creix sobre terrenys calcaris. És poc exigent doncs creix en els llocs més pobres i descarnats. Fins els 1200 metres d’altitud.

És un arbust molt ramificat de fulla perenne

 FORMA VITAL: Nanofaneròfit: planta amb les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i amb menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust entre un i dos metres d’alçada, erecte ramificat i viscós al tacte. Les branques noves amb pèls.

Les fulles d'un verd fosc li donen el nom d'estepa negra

Fulles subsèssils, oposades amb els marges revoluts, allargades, amb tres nervis principals, limbe de color verd fosc i amb glàndules que li donen un aroma característic i les fan apegaloses. Sense estípules.

Els pètals blancs tenen la base (ungla) groga

Flors en inflorescències en cima, hermafrodites, pentàmeres, de 2-3 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals lliures amb pèls. Pètals blancs tacats de groc a la base. Nombrosos estams grocs, més llargs que l’estil, al voltant d’un disc nectarífer anul·lar. Ovari súper. Floreix d’abril a juny.

Les càpsules estan envoltades pel calze acrescent

 Fruit en càpsula globulosa dins del calze acrescent que s’obri per cinc valves per disseminar les nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha calzes que continuen creixent, després d’haver finalitzat el seu desenvolupament normal, i roman envoltant el fruit. Aquest tipus de calze s’anomena acrescent.

USOS I PROPIETATS: En Canàries s’empra per fumar el formatge, al qual li dona un sabor característic i el conserva en bones condicions.

Abans s’utilitzava per combatre la tos i l’ansietat, en infusió, i per a curar ferides i ossos trencats aplicant emplastres, tant per als humans com per als animals.

També s’utilitza en jardineria com planta ornamental. 

Els nombrosos estams grocs caracteritzen el gènere Cistus

SABIES QUE... el nom del gènere Cistus ve del grec kísthos que els autors relaciones amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. El nom específic monspeliensis fa referència als botànics de Montpellier ciutat del sud de França.

És un piròfit que forma part de les etapes regressives d'alzinars, suredes, etc.
Les llavors són projectades de manera activa a petita distància durant la disseminació.

Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement (malacofil·les).

Les hibridacions són molt freqüents entre les diferents espècies.

Família Cistaceae

Cistus clusii Dunal

NOMS: Esteperol. Esteperola vera. Matafoc. Romaní mascle. Colgafocs. Matagall. flor de monja.Romerola. socarrell. Giragolles. Socarraculs. Ajocasapes.  Castellà : Romero macho. Jaguarzo. Quiebraollas. Romarina. Tamarilla.  Anglés: Male rosemary.

Flors d'esteperol, blanques amb la ungla groga

SINÒNIMS: Cistus libanotis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib Calàbria i Sicília

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion.  Terrenys calcaris o gipsífers, en ambients on habita el pi i la carrasca en fase de degradació. Fins els 1100 metres d’altitud.

Arbust perennifoli de fins un metre d'alçada.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada. És a dir, que mantenen les gemmes entre 40 cm i els dos metres.

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli molt ramificat amb tiges erectes, de fins un metre d’alçada, amb les noves branques cobertes de pèls.

Les fulles són molt semblants a les del romer però sense aroma

Fulles oposades, sèssils, linears i estretes, paregudes a les del romer però sense aroma, amb el marge enrotllat cap endins (revolut) i el revers tomentós. Només tenen un nervi ample i ben marcat.

Observeu l'estil curt amb l'estigma capitat

Flors en cima umbel·liforme. Flors hermafrodites, grans, de 2 a 3 cm de diàmetre. Bràctees caduques a les cimes. Calze amb tres sèpals ovalats. Pètals blancs, lliures, amb la ungla groga. Nombrosos estams. Estil curt amb estigma capitat i cinc lòbuls.  Floreix de març a juny.

Ací podeu veure els tres sèpals del calze.

Fruit en càpsula ovoide que s’obri (dehiscent) en cinc valves, projectant les llavors a petita distància.

Càpsules obertes que ja han deixat caure les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement. Les plantes que tenen aquesta propietat s’anomenen malacofil·les.

USOS I PROPIETATS:  S'ha utilitzat com a combustible i en jardineria.

En medicina natural com a antiinflamatòria, antireumàtic, antisèptic i vulnerari. Contra refredats i grips.

La seua decocció, junt al romer i amb vi, enforteix el cabell i prevé la caiguda.  

 SABIES QUE... El nom del gènere Cistus ve del nom que rebien diverses espècies d’aquest gènere a l’antiga Grècia. Altres autors, però, relacionen l’epítet amb la parula grega kíste, que significa caixa o cistella.

L’epítet específic, clusii deriva del nom del botànic francés Charles de l’Escluse, en llatí Carolus Clusius, autor, entre d’altres, d’una flora espanyola (rariorum aliquota Stirpium per Hispania observatarum Historia), i que va morir en 1609 a Leiden (Països Baixos). 

Observacions: Al nostre territori trobem la subespècie clusii . Altra subespècie,  la subsp. multiflorus, es troba a les Illes Balears.

Família Cistaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Cistus crispus L.

NOMS: Estepa crespa. Ajoca-sapes. Cist. Estepa rulla. Cast. Jara rizada. Jaguarzo merino. Jaguarzo morisco, jaguarzo prieto. Jaguarzo ropero. Tomillo prieto. Basc. estrepa kizkurra. Port. Roselha. Francès: Ciste crépu. Ciste crispé. Italià: Cisto a foglie crespe.

Flor d'estepa crespa

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Cistion ladaniferi. Matollars de sòl silícic. És bastant rar i pot aparèixer fins els 900 m d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Arbust de menys de 50 cm d'alçada, sovint amb les tiges postrades

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust baixet però aromàtic, d’escorça rogenca i amb escates. Les tiges solen estar postrades i poden arribar als 50 cm.

Les fulles tenen el marge ondulat

Fulles perennes de color verd fosc, oposades, ovades, sèssils i soldades per la base, d’aspecte rugós, amb pèls i glàndules. Una característica de l’espècie és tindre el marge ondulat. 

Les flors tenen un color púrpura intens

Flors en inflorescències denses amb bràctees persistents que oculten el calze que te cinc sèpals desiguals, persistents, ovats acuminats i coberts de pèls. Flors hermafrodites, molt vistoses amb un curt peduncle i pètals color púrpura intens o rosat, amb el marge formant petites ones (cresp). Nombrosos estams i un estil amb estigma lleugerament pentalobulat. Floreix a la primavera.

Càpsules de cinc valvesamb els calze persistent

Fruit en càpsula globosa, dehiscent, amb cinc valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquest gènere són freqüents les hibridacions, és a dir, es produeix amb facilitat l’encreuament d’individus de diferent espècie. 

Poncella

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la gran rusticitat. Resisteix gelades fortes i sequera.

SABIES QUE... Cistus ve del grec “kísthos”, llatí cisthos emprat per denominar diverses espècies del gènere Cistus. Altres autor relacionen l’epítet amb la paraula grega kíste que significa cistella o caixa. El nom de l’espècie ve del llatí crispus que significa cresp, arrissat, que forma ondes petites, com les fulles de l’estepa crespa.

Família Cistaceae

Cistus salviifolius L.

NOMS: Estepa borrera. Estepa negra. Estepera. Ajocasapes. Botja negra. Estepa borda. Occità: Majorada, Massugo negro, Modre. Castellà: Chocasapos. Jaguarzo morisco. Jaguarzo vaquero. Jara estepa. Jara negra. Juagarza. Tomillo blanco. Jarilla. Hierba lobera. Gallego: Carpaza. Portuguès: Saganho mouro. Francés: Ciste à feuilles de sauge, Ciste femelle, Mondré. Italià: Brentina, Cisto femmina. Anglés: Sage-leaved rock rose. Sage-leaved Cistus. Alemany: Salbeiblättrige Zistrose. albeiblättriges Ciströschen

Flor de la estepa negra

SINÒNIMS: Cistus cupanianus C.Presl ex Spreng.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Rosmarino-Ericion. Pinars, alzinars i brolles, preferentment sobre sòls de terra rossa descalcificada. Fins els 1500 m d’altitud. Aquest exemplar del camí de la Salaella Llarga de Vallada (València)

Prefereix els terrenys descalcificats

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Mata de 50 a 70 cm d’alçària, molt ramificat amb les tiges cobertes de pèls fins i estrellats. 

Les fulles no són viscoses, com altres estepes, però estan cobertes de pèls

Fulles molt rugoses, ovades i arrodonides, amb pecíol i sense estípules, oposades, no viscoses però cobertes de pèls per l’endret i pel revés, d’un verd obscur i amb marge rugós.

Nombrosos estams grocs i un estigma en forma de disc

Flors en cimes terminals, amb cinc pètals blancs, amb una taca groga a la base, que formen una corol·la d’uns 4-5 cm de diàmetre; calze amb cinc sèpals peluts en forma de cor, acuminats, els exteriors majors que els interiors. Nombrosos estams, un estil amb un estigma en forma de disc. Floreix de març a maig. 

Fruit en càpsula globosa dividida en cinc valves

Fruit en càpsula pubescent, globosa, amb cinc valves que s’obrin per deixar eixir les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes són plantes adaptades al clima mediterrani d’estius eixuts. Entre les diverses estratègies que utilitzen està la de tindre fulles que s’arruguen i perden turgència durant el període àrid i tornen a recobrar el millor estat en haver-hi aigua disponible. Aquestes plantes de fulles reversibles se les anomena  malacofil·les.

Els sèpals exteriors sóm més grans que els interiors

USOS I PROPIETATS: En medicina populars s’empra com antibronquitic, expectorant i antitussigen.

S’empra en jardineria com ornamental. L’estepa borrera, com quasi totes les estepes, té la qualitat de ser de les primeres en brotar després d’un incendi, protegint el terreny i evitant l’erosió.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Cistus ve del grec Kísthos (llatí: cisthos) que designava a diverses espècies del gènere Cistus. Hi ha autors que relacionen el nom amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. L’epítet salviifolius fa referència al paregut de les fulles amb les fulles de la sàlvia (salvii=sàlvia + folius= fulla)

Cistus salviifolius va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 524. 1753.

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Cistaceae