Erica scoparia L.

NOMS: Bruc d'escombres. Bruc femella.  Occità: Bruga blanca, Brusc, Brusc d'escoubo . Cast. Berozo. Brezo blanquillo. Brezo de escobas. Grecina.  Basc. Erratz-txilarra. Brana. Chilarra. Ilharka. Port. Urze das vassouras. Francès: Bruyère à balais. Brande. Italià: Erica da scope. Scopa gentile. Scopiglio.  Anglès: Besom heath . Green Heather. Alemany: Grünblütige Heide. Besenheide. 

Flors del bruc d'escombres

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis; Quercetum rotundifoliae . Brolles, màquies i matollars sobre sòls silícics o descarbonatats. Aquest exemplar de la partida de les Fontanelles de Vallada (València)

Creix sobre sòls silícics o descarbonatats, com els de les Fontanelles de Vallada.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 50 cm i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada, molt ramificat, branquillons erectes i llargs.

Fulles característiques del gènere Erica, amb tres o quatres fulles per verticil

Fulles menudes, linears, d’un verd clar lluent, amb el marge revolut, en verticils de tres o quatre fulles cadascun.

Flor tetràmera, glabra, de color verdós

Flors petites de color verd groguenc, disperses per les branques superiors en inflorescències racemoses; pedicels gruixuts. Flors hermafrodites, tetràmeres amb el calze de quatre sèpals ovats, sense pèls (glabres) i soldats de color verdós. Corol·la en forma de campana, també verdosa, dividida en quatre lòbuls. Vuit estams lliures. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma simple. Floreix a la primavera, entre maig i juny.

El fruit és una càpsula amb quatre valves

Fruit en càpsula ovoide que s’obri per quatre valves per deixar eixir les nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Erica tenen la particularitat de tindre forma urceolada, és a dir, en forma d’olla o de gerro panxut. Altres gèneres de la família també tenen aquesta forma, com l’arbocer (Arbutus unedo L.) 

Corol·la acampanada acabada en quatre lòbuls

USOS I PROPIETATS: S'usa per obtenir llenya per a fer foc i per la fabricació d'escombres.

La fusta és apreciada per obres petites com per exemple les pipes de fumador, que es fan de la fusta dura de la rel,  o útils de cuina.
De les seues tiges es fan els carbonets de dibuix

SABIES QUE... Erica ve del grec eríke i del llatí erica, -ae, que era com anomenaven el s brucs en general. L’epítet scoparia ve del llatí scopa que significa escombra, granera, i fa referència a la utilització d’aquesta planta per a fabricar escombres. 

Família Ericaceae

Erica terminalis Salisb.

NOMS: Bruc valencià, Cast. Brecina, brezo, Francés. Bruyère cendrée. Bruyère de Corse. Italià Erica tirrenica, Scopa a fiori rosa. Erica siciliana. Anglès: Corsican Heath.

Flors en umbel·les termials

SINÒNIMS: Erica stricta Willd.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. En la Península només en Andalusia i País Valencià (província de València).

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs herbosos humits, llocs pedregosos i garrigues. Normalment en terrenys calcaris. Entre els 300 i els 1000 m d’altitud.  Aquest en el camí del castell, per la vesant ombria, de Vallada (València)

Mata amb tiges erectes i blanquinoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

Calze amb sèpals lanceolats

DESCRIPCIÓ:  Mata erecta que pot arribar al mig metre d’alçada, amb branques blanquinoses densament poblades de fulles.

Fulles veticilades

 Fulles disposades en verticils  de quatre fulles, linears, revolutes, acabades en punta roma i de color verd grisenc. Pel revés acanalades i un poc blanquinoses. El pecíol curt però ben marcat

Flors urceolades

Flors en umbel·les terminals de 3 a 8 flors, amb corol·la soldada de forma urceolada (en forma de olla) de color rosa acabada en quatre lòbuls curts i corbats cap a fora, pedicels més curts que la corol·la amb tres petites bràctees prop de la meitat. Calze amb sèpals lanceolats. Els estams queden dins la corol·la però l’estigma sobresurt. Floreix de juny a octubre.

Fruits en càpsula

Fruit és una càpsula ovoide coberta de pèls sedosos.
  
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles dels brucs tenen estructura xeromorfa, tot i que algunes viuen en llocs francament humits. És una fulla característica quasi acicular, de pecíol curt, marge enter i revolut, que dona nom a vàries espècies dites “ericoides, ericaceus o ericifolius”, fent referència a la forma de les fulles semblant a les dels brucs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Erica deriva del grec “eréiko”, que significa esmicolar, fer miques.  

L’epítet específic terminalis deriva del llatí “terminus”, que significa termini o final. Salisbury va denominar terminalis a esta espècie perquè treu les flors a l’àpex o terminació de les branquetes.

És, junt a la Erica multiflora, dels pocs brucs que toleren terrenys calcaris.

 

Família Ericaceae 

Erica multiflora L

NOMS: Bruc d’hivern, Cepell, petorret, peterrell, xipell. Cast. Brezo, bruguera, ucre. Italià: Erica multiflora. Francès: Bruyère à fleurs nombreuses. Anglés. winter heather, mediterranean heather. Alemany. vielblütige Heide

Inflorescència en raïms densos

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània peninsular, nord d’Àfrica, Marroc, Tunísia,  Líbia.  

HÀBITAT: Espècie calcícola, en brolles de terra baixa sobre sòl carbonatat, una excepció a les ericàcies europees. Molt freqüent als nostres pinars

Arbust molt ramificat

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: és a dir, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust perenne molt ramificat que pot arribar al metre i mig d’alçada. Tiges erectes.

Fulles linears i estretes

Fulles lineals i estretes, petites, agrupades en verticils  que cobreixen tota la branca. El marge revolut. El revés blanc i tomentós però tapat pel marge revolut.

Flors els estams exserts i les característiques anteres fosques

Flors  rosades agrupades en raïms densos de llargs peduncles, situats a la part final de les branques. Anteres color marró fosc exsertes, és a dir, que sobresurten de la corol·la en forma d’olleta. Calze molt més curt que la corol·la, amb pedicels rogencs. Floreix a finals d’agost fins gener.

Fruit en càpsula

Fruit és una càpsula seca, sense pèl, molt xicoteta, que s’obri per quatre valves. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma caracterìstica de les fulles  proporciona l'epítet ericoides que designa a varies espècies d'altres gèneres

USOS I PROPIETATS: Diürètica i sedant de les vies urinàries.  Depurativa, astringent i antireumàtica.
Estudis recents mostren que l’extracte d’Erica multiflora afavoreix el creixement de cèl•lules dèrmiques de la papil•la dels pèls, és a dir, afavoreix el creixement del pèl.  
La fusta s’ha emprat en la fabricació d’estris de cuina i eines de la casa, i també per fer punxons per menjar cargols
És una bona planta mel•lífera.
De fusta d’arraïl de cepell feia el llaurador les agulles saqueres i de cosir cuiro, i el pastor duradors i sonors batalls de picots. Segon diu en Joan Pellicer, i afegeix que la seua llenya és la millor per a torrar carn a la brasa, siguen costelletes, botifarres o esclata-sangs amb cebes i alls.

Forma i distribució de les fulles característica

SABIES QUE... Erica ve del grec eríke i del llatí erica, -ae, que era com anomenaven el s brucs en general. L’epítet específic multiflora fa referència al gran nombre de flors que produeix. El nom de “petorret” que li donen en algunes comarques valencianes és degut als esclafits que fa quan es crema al foc de la llar. 

Família Ericaceae