Galium murale (L.) All.

NOMS: Espunyidella mural, Gali mural. Francès: Gaillet des murs. Italià: Caglio murale. Anglès: Small Goosegrass. Yellow Wall-bedstraw.

Flors axil·lars

SINÒNIMS: Sherardia muralis L.; Valantia filiformis Aiton

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix als cocons de les superfícies rocoses, entre les escletxes dels murs i als erms i comunitats terofítiques. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, multicaule, amb vàries tiges, de fins un pam, verdes, hirsutes, ascendents o prostrades, amb diversos nusos florífers.

Fulles verticil·lades

Fulles sèssils en verticils de 3-6 fulles lanceolades, el·líptiques o obovades  

Flors de corol·la rotàcia de fins 1 mm de diàmetre

Flors en inflorescències axil·lars repartides al llarg de la tija, amb 1-2 flors per nus. Bràctees foliàcies. Flors hermafrodites, tetràmeres, amb curt peduncle, corol·la rotàcia molt petita, d’1 mm de diàmetre, amb quatre lòbuls blanquinosos o verdosos. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer major que la corol·la, amb pèls blancs, amb estil i estigmes globosos. Floreix en maig, juny i juliol.

Mericarpis allargats 

Fruit en dos mericarpis allargats, curtament pedunculats i amb pèls, que es separen, com una ferradura, quan estan madurs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Galium tenen la característica de no tindre calze i tindre la corol·la rotàcia, és a dir, amb un curt tub i els pètals estesos en un angle molt obert

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. L’epítet específic murale significa del mur, per l’hàbitat, perquè sovint creix als murs.

Aquesta espècie va ser publicada per Carles Linné, amb el nom de Sherardia muralis, (basiònim) en Species Plantarum 1: 103. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Galium murale va ser publicat per Carlo Allioni en Flora Pedemontana 1: 8. 1785.

Família Rubiaceae

Galium verum L.

NOMS: Espunyidella groga. Herba de la mel, Herba formatgera, Quallallets. Castellà: Cuajaleches. Galio. Hierba sanjuanera. Gallego: Agana. Callaleite. Herba do rodicio. Preseira. Èuscara: Legar-bedarr. Zuabelar horia. Occità: Calha lach, Cirouso, Erbo de la ciro. Portuguès: Coalha-leite. Erva coalheira. Galião. Francès: Caille-lait jaune, Gaillet jaune, Gaillet vrai. Italià: Caglio vero. Caglio giallo.  Anglès: Lady's bedstraw. Cheese Rennet. Alemany: Echtes Labkraut. Gelbes Labkraut. Neerlandès: Echt Walstro. Groot Walstro.

Flors amb quatre pètals grocs

SINÒNIMS: Galium verum L. subsp. verum

DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana.

HÀBITAT: Viu en les pastures més o menys frescals, sobre sòls profunds. Fins els 1650 metres d’altitud.

Tiges erectes a ascendents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb diverses tiges (multicaule) que poden ultrapassar el metre d’alçada, erectes o ascendents, cilíndriques amb quatre costes, que poden ser simples o ramificades, amb nusos que poden arrelar a la part inferior.

Fulles linears verticil·lades

Fulles disposades en verticils de 6-10 fulles linears, sèssils, revolutes, rectes o un poc corbades, coriàcies, amb un nervi principal.

Quatre estams

Flors en inflorescències en panícula allargada composta per cimes pedunculades. Les flors són hermafrodites, flairoses i molt petites, entre 2 i 3,5 mm de diàmetre, sense calze, amb la corol·la rotàcia, formada per un petit tub acabat en quatre lòbuls apiculats, més grans que el tub, de color groc viu. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari ínfer, estil acabat en estigmes capitats o globosos. Floreix de juny a setembre.

Fruit en mericarpi

Fruit en mericarpi negrós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Al gènere Galium hi trobem espècies amb flors de color blanc com l’espunyidella blanca (Galium frutiscencens) una de les més freqüents al nostre territori, o  l’apegalós (Galium aparine) que recorda a la rogeta (Rubia peregrina) però amb fulles molt més estretes i blanes; altres tenen flors grogues com aquest Galium verum, objecte d’aquesta entrada, o Galium valentinum, l’herba endèmica de la part sud-oriental de la península Ibèrica. A més a més hi ha un reduït grup amb les flors de color porpra que eviten els indrets excessivament àrids, com Galium maritimum o l’endemisme mallorquí Galium balearicum. 

Inflorescències en panícula

USOS I PROPIETATS: Té els mateixos usos que l’apegalosa (Galium aparine), és a dir, s'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre la psoriasi i les úlceres. També és un derma-protector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè algunes de les plantes del gènere s’empraven per quallar la llet i fer formatge. L’epítet específic verum ve del llatí “verus, a, um” vertader, genuí.

El nom català d’espunyidella ve d’espunyir o esprémer les plantes per extreure el líquid, doncs s’emprava per tenyir la roba de color vermell.

L’espunyidella groga era l’herba de la deessa Frigg a la mitologia escandinava, perquè ajudava a les dones a donar a llum utilitzant aquesta planta com un sedant. Frigg era la principal deessa, l’esposa de d’Odin i mare de Bàlder. Coneixia el destí de tots els homes però mai no es ho feia saber. Frigg va fer jurar a totes les coses de la creació que no farien mal al seu fill Bàlder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, i totes les coses l'hi juraren, llevat del vesc. Loki, disfressat de vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li revelés aquest secret i després usà el vesc per fer que el déu Hod, el déu cec, hi matés involuntàriament al seu germà Bàlder.

Galium verum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 107. 1753.

Família Rubiaceae

Galium tricornutum Dandy

NOMS: Rèvola de tres fruits. Castellà: Galio de tres flores. Amor de hortelano. Lapa. Pegajosillo. Reboleta. Portuguès: Gálio. Solda-áspera. Italià: Caglio coriandolino. Francès: Gaillet à trois cornes. Gaillet à trois pointes. Anglès: Corn Cleavers. Roughfruit Corn-bedstraw. Alemany: Dreihörniges Labkraut. Neerlandès: Driehoornig Walstro.

Inflorescències en cimes axil·lars

SINÒNIMS: Galium tricorne Stokes

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Secalion cerealis. Ruderal i arvense. Camps de cultiu, marges i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Herba enganxosa de tiges quadrangulars

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba enganxosa amb una o diverses tiges quadrangulars esteses per terra, o a sobre de les plantes veïnes, que poden arribar als 80 cm de longitud, de color verdós.  

Fulles verticil·lades amb aculèols al marge

Fulles verticil·lades, sèssils, lanceolades, amb petits agullons (aculèols) al marge que la fa aspra al tacte

Corol·la rotàcia de color blanc

Flors en inflorescències axil·lars als nusos de cimes (1-2 per nus) amb flors hermafrodites, masculines o estèrils, sense calze, amb la corol·la blanca, rotàcia de 2-3 mm de diàmetre i quatre lòbuls. Pedicels fortament arquejats a la fructificació. Quatre estams. Ovari amb estil, estigmes globosos. Floreix de maig a setembre

Fruits en esquizocarps arrodonits

Fruit en esquizocarps arrodonits i lleument berrugosos amb pedicels fortament corbats

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cal no confondre les espines amb els agullons, les espines són d’origen caulinar, més fortes i feridores, mentre que els agullons són formacions epidèrmiques que podem fer saltar amb facilitat pressionant lateralment. Un exemple d’espines són les argelagues, i un exemple d’agulló el tenim als rosers o esbarzers. Aquesta rèvola de tres fruits té petits agullons (dits aculèols) a les fulles i a la tija que no punxen però s’adhereixen a la roba i al pèl dels mamífers com el velcro.

 

USOS I PROPIETATS: Al Regne Unit empraven els fruit de la rèvola de tres fruits per cobrir els caps d’agulla perquè les randaires no es punxaren els dits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium  deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. Es suposa que aquesta planta citada per Dioscòrides pot ser Galium verum.

L’epítet específic, tricornutum, deriva de les veus llatines “tris” que significa tres, i “cornus” que significa banya, és a dir, amb tres banyes, en referència als tres fruit a l’àpex d’un peduncle amb tres braços corbats com una banya.

Galium tricornutum fou descrita per James Edgar Dandy i publicat en la revista botànica de les Illes Britàniques “Watsonia” l’any 1957

Família Rubiaceae

Galium valentinum Lange

NOMS: Qualladora. Qualla-llets. Espunyidella. Castellà : Cuajaleches. 

Inflorescències en cimes umbel·lades multiflores

SINÒNIMS: Galium mariolense RouyPrincipio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-levantí

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars assolellats en sòls calcaris i margosos. Fins els 1100 metres d’altitud.

Tiges gràcils un poc lignificades a la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen a brotar amb l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba de tiges de fins 30 cm, gràcils però lleugerament lignificades a la part inferior, decumbents, poc ramificades, anguloses i aspres al tacte.

Fulles verticil·lades

Fulles en verticils de 5-7 fulles estretament lanceolades, glabres, amb un nervi principal i àpex hialí.

Corol·la amb quatre lòbuls groguencs

Flors agrupades en inflorescències amb cimes umbel·lades multiflores laxes amb bràctees foliàcies verticil·lades. Flors tetràmeres amb curt pedicel; corol·la rotàcia, glabra, groguenca, amb lòbuls aguts. Quatre estams amb antera groga. Ovari amb estil acabat en estigmes globosos. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en forma de ronyó glabre

Fruit reniforme, brillant i papil·lós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil és un conjunt de fulles o d’òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix, car quan surten més de dues fulles al mateix nivell de la tija o eix, del mateix nus, diguem que són fulles verticil·lades.

USOS I PROPIETATS: Com els seus noms populars indiquen, s’empra per quallar la llet per elaborar formatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè alguna espècie d’aquest gènere s’emprava per quallar la llet, segurament Galium verum, però G. valentinum també té aquesta propietat, com indiquen alguns noms comuns.

El nom específic valentinum fa referència al lloc geogràfic de procedència i d’on és endèmica: el País Valencià.

El seu caràcter estolonífer contribueix al èxit de la seua propagació en medis alterats o cremats, raó per la qual, a pesar de tindre un territori reduït i sotmès a continus incendis forestals, és una espècie que no està en perill.

Família Rubiaceae

Galium verrucosum Hudson

NOMS: Espunyidella confitera. Rèvola berrugosa. Rabosa. Castellà: Hierba confitera. Galio verrucoso. Èuscara: Ziabelarra. Portuguès: Erva-confeiteira. Italià: Caglio verrucoso. Francès: Gaillet verruqueux. Gaillet anisé. Anglès: Southern Cleavers. Alemany: Anis-Labkraut.

Inflorescències en cimes triflores, més curtes que les fulles

SINÒNIMS: Galium valantia Weber.; Galium saccharatum All.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalion mediterraneum. Vores i marges de camins, camps de cultiu, herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges primes i enfiladisses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual amb varies tiges (multicaule) de fins 50 cm, primes i enfiladisses.

Fulles en verticils de 5-7 fulles

Fulles en verticils de 5-7 fulles lanceolades i enganxoses

Flors laterals masculines amb tres pètals i la central hermafrodita amb quatre

Flors en cimes triflores més curtes que les fulles. Les flors laterals són masculines, estèrils, de vegades amb tres pètals, i la central hermafrodita, amb quatre pètals i la corol·la blanquinosa de fins 2-3 mm d diàmetre. Calze inexistent. Androceu amb 3-4 estams amb anteres grogues. Gineceu berrugós amb ovari ínfer, un estil, i estigmes globosos. Floreix a finals d’hivern i primavera.

Fruit esfèric i verrucós

Fruit en esquizocarp esfèric, característic de l’espècie, fortament verrucós, d’uns 5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una flor està composta per quatre elements, dos dels quals són imprescindibles per la reproducció sexual (androceu i gineceu), i dos prescindibles (el calze i la corol·la), doncs aquestes són, només, les parts vistents dels òrgans importants. Calze i corol·la formen el periant. Quan falten els dos (calze i corol·la) es diu que la flor és aclamídia, i altres vegades falta només la corol·la o el calze com en aquesta cas, i es diu que la flor és monoclamídia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants s’emprava per quallar la llet. 

L'epítet específic verrucosum fa referència a la superfície fortament berrugosa dels fruits. 

Família Rubiaceae