Helichrysum italicum (Roth) G. Don fil. subsp. serotinum (Boiss.) P. Fourn.

NOMS: Sempreviva itàlica. Mançanilla borda. Botja. Castellà: Siempreviva. Tomillo yesquero. Boja. Gallego: Herba do becho. Herba das almorranas. Portuguès: Alecrim das areas. Perpetua cidreira. Francès: Immortelle tardive

Inflorescències en corimbe

SINÒNIMS: Helichrysum angustifolium (Lamk.) DC.; Helichrysum serotinum Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Terrenys pedregosos i secs, matollars clars. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata de color verd cendrós, llenyosa i flairosa de tiges erectes, tomentoses i folioses de fins 50 cm d’alçada.

Fulles linears i revolutes

Fulles linears, revolutes i molt llargues, distribuïdes al llarg de la tija.

Flors tubuliformes en capítols terminals

Flors agrupades en capítols terminals pedunculats, petits, nombrosos i cilíndrics, en inflorescències de distribució corimbiforme; les bràctees involucrals aplicades i imbricades, de consistència coriàcia, externes menors que les internes. Flors totes tubulars, grogues i sense lígula. Floreix en juny i juliol.

Fruit en aqueni petit amb vil·là

Fruit en aquenis molt petits, coberts de petites glàndules blanques i brillants, amb vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el grup més avançat dins de les dicotiledònies. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó i, segons alguns autors, l’èxit evolutiu pot estar relacionat amb la capacitat de sintetitzar determinades substàncies químiques tòxiques o desagradables per als herbívors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat en banys de seient contra els hemorroides (també es creia que posant un manoll de flors baix del matalàs s’alleugeraven); contra el reuma, el mal de queixal i mal de gola. S'utilitza en el tractament de contusions i dolor inflamatori. Els capítols en infusió són un excel·lent tònic estomacal.

Els capítols secs mantenen molt de temps el seu color daurat, pel que s’han utilitzat per ornament floral i, antigament, per confeccionar corones de difunts.

Per destil·lació es produeix un oli essencial produeixen apreciat en perfumeria.

En aromateràpia s’adjudica la propietat de la curació emocional i el processament de records oblidats i, per tant, de ferides emocionals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helichrysum per a uns autors deriva del grec “helios”, que significa sol, i “chrysos” que significa or, pel color de les flors; i per a altres ve del grec “helix”, que significa espiral, sinuós, per la forma retorçuda de les tiges, i “chrysos”, pel color de les flors.

L’epítet específic italicum és un nom llatí que significa italià, perquè la planta va ser descrita  en Itàlia per primera vegada.

Família Compositae (Asteraceae)

Helichrysum stoechas (L.) Moench

NOMS: Botges. Sempreviva de muntanya. Herba capçotera. Flor de mort. Flor de Sant Joan. Flors de tot l'any. Ramell de Sant Ponç. Ramell de tot l'any. Sempreviva borda. Perpetuïna. Maçanelles. Guirnalda. Occità: Flor del bon dieu, Immortala jauna, Inmourtalo, Saureta, Èrba de catarri. Cast. Manzanilla bastarda. Perpetuas de monte o silvestres. Siempreviva. Jabatera.  Gall. Carrasca de san Xoan. Eusk. Betibizi. Dolda belarr. Loreche bat. Port. Crisanto. Perpétua. Rosmarinho bravo. Italià: Perpetuini profumato.  Francés: Immortelle commune. Anglés: Golden Cassidony. Common shrubby Everlasting. Alemany: Gewöhnliches Sonnengold. Immortelle. Holandés: Gele Strobloem. Grec: Ελίχρυσο η στοιχάς. Αμάραντο. Ελίχρυσον.

Capítols de sempreviva

SINÒNIMS: Helichrysum decumbens Cambess.; Helichrysum bitterrense H. J.Coste ;   Helichrysum citrinum Ces. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea.  Thero-Brachypodietea. Coscollars oberts i assolellats, vores de camins i erms, en terrenys pobres i pedregosos. Des del nivell del mar fins els 1300-1600 metres d’altitud.

Mata petita de tiges erectes

FORMA VITAL: Camèfit:  vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita mata de fins 50 cm d’alçada, amb les tiges lignificades a la base (sufruticosa) i erectes.

Fulles alternes, linears, tomentoses

Fulles linears i blanquinoses pel toment que les cobreix, marge enrotllat (revolut), amb olor que recorda el curri

Flors tubulars grogues

Flors en inflorescències en corimbes de capítols globosos rodejats per bràctees imbricades, coriàcies, del color de la palla. Flors tubulars, daurades, les internes hermafrodites i les externes femenines. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en aqueni amb plomall curt

Fruit en aqueni obscur amb glàndules blanquinoses i brillants, amb curt vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:Un  corimbe és una  inflorescència en què els peduncles naixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell, a diferència de la umbel·la en la què els pedicels arranquen radialment d’un mateix punt i tenen, sovint, la mateixa longitud. 

Capítols amb les flors seques

USOS I PROPIETATS: Antigament s’empraven les flors en medicina natural com espectorant i febrífug, per calmar catarros. Actualment sembla que no fa cap efecte real.

És molt apreciada en decoració per fer centres de taula, quadres, etc. doncs els capítols daurats es conserven bé secs.

Per a prevenir i curar les hemorroides, deien que era suficient amb posar uns manolls de sota el matalàs. 

Bràctees imbricades, coriàcies, de color daurat

SABIES QUE... el nom genèric, Helichrysum, per a uns autors deriva del grec “helios”, que significa sol, i “chrysos” que significa or, pel color de les flors, i per a altres autors ve del grec “helix”, que significa espiral, sinuós, per la forma retorçuda de les tiges, i “chrysos”, pel color de les flors.

El nom específic de stoechas ve de les illes que els grecs antics denominaven Stoichades i ara coneguem per les illes Hieres. Aquest apel·latiu el reben varies plantes que, sembla, creixien en aquesta illa.

Pel seu color i durabilitat s’empraven per fer corones per als difunts pel que un dels noms populars és flor de mort. En altres llocs, com Catalunya, diu Laguna que s’anomena guirnalda, perquè les donzelles confeccionaven garlandes amb aquestes flors.

El Dioscórides diu que és una planta amb la que solien coronar-se els ídols.

Encara s’utilitzen per a la confecció del mant floral del Corpus.

Família Compositae (Asteraceae)