NOMS: Espígol
ver. Espigol femella. Aspic. Barmaió. Castellà: Espliego. Lavanda. Alhucema. Occità: Badafa,
Badassa, Espi, Espic. Italià: Spigo. Francès: Lavande officinale.
Lavande vraie. Anglès: True Lavender. Dutch Lavender. Alemany:
Gartenlavandel. Neerlandès: Gewone Lavendel. Grec:
Λεβάντα η γνήσια.
 |
| Inflorescència d'espígol ver |
SINÒNIMS: Lavandula angustifolia subsp. angustifolia Mill.; Lavandula spica L.; Lavandula vera DC.; Lavandula officinalis Chaix;
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana
HÀBITAT: Aphillanthion. Indrets secs i
pedregosos, en prats i matollars sobre sòl calcari.
 |
| Arbust amb tiges erectes |
FORMA VITAL: Camèfit:
tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Arbust tomentós i flairós amb tiges erectes
quadrangulars i amb fulles de fins 80 cm d’alçada.
 |
| Fulles linears oposades |
Fulles oposades (fascicles
en brots axil·lars), són linears o estretament lanceolades, amb el marge enter,
grisenques i amb pèls les joves que es
fan verdes i revolutes més tard
 |
| Corol·la amb dos llavis: el superior dividit en dos lòbuls i el inferior en tres |
Flors en
inflorescències formades per verticil·lastres amb bràctees ovades i membranoses
a la base, sobre un llarg peduncle (10 a 30 cm) normalment no ramificat. Flors
hermafrodites i pentàmeres. Calze amb cinc dents. Corol·la bilabiada amb el
llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior amb tres. Quatre estams inserits al
tub de la corol·la. Gineceu súper. Floreix a l’estiu.
 |
| Fruit en tetraqueni dins del calze persistent |
Fruit en tetraclusa
(tetraqueni) amb una sola llavor per aqueni.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un verticil·lastre és l'agrupament de flors que,
disposades en cimes
de peduncles
curts, són situades a un mateix nivell. Els verticil·lastres són molt típiques
de la família labiades.
USOS I PROPIETATS:
És un tranquil·litzant suau, facilita les digestions i mitjançant banys i
compreses, actua com a desinfectant, antisèptica, antireumàtica, cicatritzant,
antiespasmòdica i estimulant. S'usa contra les cremades i les picades
d'insectes fent un preparat deixant un grapat de flors a remulla en un quart de
litre d’oli d’oliva durant 15 dies.
Una goteta d’oli essencial darrere de les orelles prevé
l’aparició de polls i una goteta en un terròs de sucre durant tres dies acaba
amb els paràsits intestinals.
De les flors s'utilitza la seua essència per elaborar productes
de perfumeria com colònies, sabons i olis. Combat la caiguda del cabell, doncs
l'aigua d'espígol regula les glàndules sebàcies i en redueix el greix que
debilita els cabells.
En la cuina també s’empra per aromatitzar amanides,
melmelades, gelats
i postres diversos.
Les flors seques s'empren per perfumar la roba i eliminar
les arnes.
SABIES QUE... el
genèric Lavandula prové del llatí “lavandaria, -ae” amb el que nombraven
les plantes que s’empraven per perfumar l’aigua o fabricar aigua de
colònia. Aquest mot deriva del verb
llatí “lavo”, que significa rentar,
banyar.
L’epítet específic angustifolia
deriva del llatí da "angustus"=
estret, prim, i "folium"=
fulla, és a dir, de fulla estreta.
Anteriorment es coneixia com L. officinalis, en referència a les seues propietats medicinals.
Hom diu que posar bossetes de flors seques baix del coixí
ajuda a relaxar-se i conciliar el son.
És una espècie de fàcil hibridació, especialment amb Lavandula latifolia Medic. I les
propietats medicinals varien notablement.
Família Labiatae (Lamiaceae)
