Muscari comosum (L.) Mill.

NOMS: All de bruixa. Barralet. Calabruixa grossa. Marcet. Cap de moro. Castellà : Nazarenos. Cebollón. Guitarrillo. Jacinto penachudo. Occità: Alhastron, Alhàs, Barralet, Capelan, Cebolhada, Penitent blau. Portuguès: Enfuste. Jacinto-das-searas. Italià: Cipollaccio. Giacinto del pennacchio. Francès: Muscari chevelu, Muscari à toupet. Anglès: Tassel hyacinth. Feather Hyacinth. Tassel Grape-hyacinth. Alemany: Schopf-Träubel. Schopfige Bisamhyazinthe. Neerlandès: Kuifhyacint. Grec: Αγριοκρίνος. Βροβιός. Μούσκαρι το εύκομον. Βολβοί.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Leopoldia comosa (L.) Parl.; Hyacinthus comosus L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Camps cultivats, prats secs, clarianes de coscollars, marges de camins i carreteres. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta bulbosa

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Petita herba, de poc més d’un pam (tot i que pot arribar als 60 cm),  acaule, amb un bulb subterrani tunicat, d’on surten les fulles i un escap floral. 

Fulles linears poc rígides

Fulles linears, fent un poc de canal, glabres, poc rígides que sovint queden esteses per terra, més curtes que la tija florífera i poc nombroses (3-5 fulles només).

Flors fèrtils amb peduncle color crema

Flors al llarg d’un escap, en raïm lax, amb flors verdoses en posició horitzontal i fèrtils; a la part superior un grup de flors, formant un corimbe, d’un blau-lila intens molt cridaner, que són estèrils. Les bràctees són membranoses i obovades. Pedicels de les flors fèrtils són prims, llisos i surten en horitzontal, mentre que els de les flors estèrils són violacis, drets i molt més llargs que les flors. Les flors tenen el perigoni soldat en forma de petita urna acabada en sis petits dents. En les fèrtils l’androceu està format per sis estams inclusos. El gineceu consta de pistil súper tricarpel·lar amb un curt estil acabat en estigma subtrígon. Floreix a la primavera. 

Fruit en càpsula amb tres lòculs

Fruit en càpsula obovoide emarginada amb tres lòculs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors estèrils del capdamunt de la tija ofereixen a la inflorescència gran vistositat per atraure els insectes pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra externament el bulb sec per alleujar les pells enrogides. Menjat té propietats diürètiques però com el seu sabor és amargant, es prepara bullit i conservat en oli i vinagre. Als pobles del litoral mediterrani s’hi consumeix el bulb així preparat.

Flors estèrils amb llarg peduncle color lila formant un flocall

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové així mateix, del sànscrit “muskà” que significa testicle. Altres autors, però, fan derivar el nom del grec “muscarion” que significa raïm, en al·lusió al tipus d’inflorescència.

 L’epítet específic comosum deriva de “coma” que significa pèls, cabell, pel flocall que formen les flor estèrils.

Dioscòrides  diu del bulb que “tiene aspecto de cebolla albarrana (...) son acres y caloríferos, incitan al acto sexual, ponen áspera la lengua y las anginas, son muy nutritivos y engordan, provocan gases (...) Hay que precaverse de la cantidad que se ingiere por afectar a los nervios.”

Existeixen varietats com, Muscari comosum 'plumosum' o 'monstruosum', que s’empren en jardineria.

Muscari comosum (L.) Mill. va ser publicat per primera vegada, amb el nom Hyacinthus comosus L., per Carles Linné en Species Plantarum 1753.

Família Liliaceae

Muscari neglectum Guss. ex Ten.

NOMS: All de bruixa. Barralets. Calabruixa. Cap-blaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d'ase. Marcet. Occità: Barralet. Couquièu. Cast. : Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes. Francés: Muscari en grappe, Muscari négligé, Muscari oublié, Muscari à grappe. Italià: Muscari ignorato. Muscari atlantico. Anglés: Starch grape hyacinth. Alemany: Übersehene Traubenhyazinthe. 

Inflorescència de barralets

SINÒNIMS: Muscari racemosum (L.) Lam. & DC.;  Muscari fontqueri Sennen.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i iraniana

HÀBITAT: Camps, sembrats, prats secs i vores de camins, fins els 2000 m d’altitud.

És una planta bulbosa molt comú

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra (en aquest cas el bulb).

DESCRIPCIÓ:  Planta bulbosa que naix a la primavera i arriba fins als 30 cm d’alçada.

Fulles llargues i primes fent canalet

Fulles lineals, estretes i acanalades, totes basals, sovint esteses per terra.

Les flors són de un blau molt atractiu

Flors de color blau fosc, urceolada, amb els tèpals soldats formant un petita gerra oberta per la part inferior on s’aprecien les dents blanques de la corol·la. Les flors s’agrupen molt juntes a la part superior d’un escap que surt del bulb soterrat, són pèndules i hermafrodites, excepte les superiors que són estèrils, més petites i clares. Floreix a la primavera.

Càpsules amb tre lòculs

Fruit en càpsula trilocular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un escap és una tija sense fulles i amb flors a l'àpex que normalment surt d'un bulb o rizoma. A vegades sobre aquesta tija poden aparèixer, però, esquames, bràctees florals i, fins i tot, petites ramificacions. Els escaps es poden trobar en plantes de famílies diverses, entre elles les liliàcies, amaril·lidàcies, papaveràcies i violàcies.

USOS I PROPIETATS: Sovint es cultiva amb finalitat ornamental, en jardineria. La seva impressionant i relativament llarga floració, crea grans taques violàcies allà on aconsegueix establir-se

És una planta verinosa, per la qual cosa cal collir-la amb compte.

Les flors superiors són més petites, més clares i estèrils

SABIES QUE... El nom del gènere, Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové, així mateix, del sànscrit “muskà”, que significa testicle. El mesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer. El nom neglectum ve de “neglectus”, que significa no apreciat. Potser per que és molt comú.

La boca de la flor és massa estreta per a permetre la fecundació per la majoria d’abelles i borinots; se sospita que la fecundació és efectuada per diverses espècies de mosques, escarabatets i formigues, probablement atrets per l’olor rància de les flors.

Família Liliaceae (Hyacinthaceae)