Rosa canina L.

NOMS: Gavarrera canina. Roser caní. Roser gavarrer. Gratacul. Castellà: Escaramujo, Galabardera, Rosal perruno, Rosal silvestre. Tapaculos. Èuscara: Otsonaharr. Otxolaharr. Occità: Agalancièr, Gardauèr, Garrabièr, Gratacuol. Portuguès: Gravanceira. Italià: Rosa canina. Rosa di macchia. Rosa selvatica comune. Francès: Rosier des chiens, Rosier des haies, Églantier des chiens. Gratte-cul. Anglès: Dog rose. Common Briar. Alemany: Heckenrose. Hundrose. Neerlandès: Gewone Hondsroos. Grec: Αγριοτριανταφυλλιά. Ροδή η κυνορροδή.

Flors solitàries o en corimbes

SINÒNIMS: Rosa deseglisei Boreau

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Prunetalia spinosae. Marges, bardisses, vores de camins i marges de riu. fins els 1500 metres d’altitud

Arbust caducifoli de tiges lignificades

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

Fulles imparipinnades amb 5-7 folíols de marge serrat

DESCRIPCIÓ: Arbust caducifoli de fins sis metres d’alçada, tot i que no sol passar dels 3 metres, amb tiges llenyoses cobertes per agullons corbats

Folíols sense glàndules al revers

Fulles de distribució esparsa, imparipinnades, amb 5-7 folíols ovats o ovat-lanceolats i aguts, de marge serrat amb dents simples o dobles, glabres, sense glàndules al revers, si de cas alguna al marge. Estípules soldades a la base del pecíol

Nombrosos estams i estils lliures però formant columna

Flors solitàries o en corimbes, hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, de 2,5-4 cm de diàmetre. Calze format per cinc sèpals reflexes, que cauen abans de madurar el cinoròdon, enters o amb lòbuls laterals, amb pèls a la cara interna. Corol·la amb cinc pètals lliures de color blanc o rosa suau, un poc escotats. Androceu format per nombrosos estams. Gineceu amb hipant d’on surten molts estils lliures però formant una unitat, una petita columna més curta que els estams. Floreix de maig a juliol.

Fruit en cinoròdon globós o urceolat de color roig

Fruit en cinoròdon globós, urceolat o el·lipsoïdal de 10-18 mm, generalment glabre, de color roig obscur. El fruit es pot formar sense fecundació prèvia, fet que dóna lloc a complexos grups de formes, que s'autoperpetuen asexualment.

Interior del cinoròdon amb aquenis indehiscents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cinoròdon és un fruit complex constituït per un receptacle més o menys carnós en forma de copa estreta. Dins d'aquest receptacle hi ha diversos fruits en forma de núcula, els quals tenen les llavors amb nombrosos pèls a l'interior. Els cinoròdons primer són verds i quan maduren prenen tonalitats molt vistoses, normalment roges o de color taronja, però que en algunes espècies de roser poden ser purpúries o negroses. Cinoròdon deriva del grec kynorhodon, literalment “rosa de gos” que era el nom que rebien les flors d’aquest roser silvestre a l’antiga Grècia. També s'anomena gavarró o gratacul quan és el fruit de la gavarrera o roser silvestre, entre d'altres tipus de rosers.

Flors amb cinc pètals lliures, de color blanc o rosat

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat els fruits perquè són astringents i rics en vitamina C, diürètics, digestius, antidiarreics i antiescorbútics. 

Amb els fruits se'n pot fer melmelada i confitures que conserven les quantitats de vitamina C i, per tant, les propietats antiescorbútiques; també s’elaboren sucs i licors. A més a més s’empra en jardineria per la gran rusticitat en clima i sòl, i la magnífica floració.

Tija amb agullons

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rosa procedeix del llatí “rosa, -ae” que deriva del grec “rhódon, -ou”. Les dos veus defineixen la flor del roser, la reina de les flors. L’epítet específic canina deriva del llatí “canis” que significa gos perquè, segons informa Plini, a l’antiguitat es pensava que les arrels d’aquest roser curava els efectes de les mossegades dels gossos rabiosos.

Quan els xiquets jugaven pels carrers i pel camp, solien desgranar els grataculs entre camisa i esquena dels companys de joc i els feia rascar l’esquena, doncs els pelets piquen molt.

Rosa canina és una de les plantes incloses  en la Capitulare de villis vel curtis imperii, en la qual Carlemany obliga, entre altres coses, a conrear als jardins reials una llista d’un centenar d’herbes, arbres fruitals i plantes tèxtils i tintòries.

Rosa canina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 491. 1753.

Família Rosaceae

Rosa sempervirens L.

NOMS: Gabarrera. Tapaculs. Gavarrera mosqueta. Rosa boscana. Roser bord. Roser de pastor. Roser englantiner. Castellà : Mosqueta común. Rosal silvestre. Èuscara: Arkakaratsa, Larrosa. Occità: Agalanièr, Garrabilhèr, Garrabinièr, Garrabièr, Grataculièr. Portuguès: Roseira brava. Italià: Rosa di San Giovanni. Rosa sempreverde.  Francès: Rosier sempervirent, Églantier sempervirent. Anglès: Evergreen Rose. Alemany: Immergrüne Rose. Grec: Ροδή η αειθαλής. Αγριοτριανταφυλλιά.

En inflorescències en corimbes

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Alzinars i bardisses, barrancs i ambients protegits amb aigua freàtica disponible. Entre 100 i 600 metres d’altitud. Aquest exemplar del camí del Remblar de Vallada.

Arbust de fulla perenne

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli que desenvolupa tiges enfiladisses de fins 6 metres de llargària, amb aculis falciformes dissenyats per a trepar.

Fulles glabres de consistència coriàcia

Fulles compostes de 3-5 folíols de consistència coriàcia, amb el limbe agut, sovint acuminat, glabres, de color verd lluent per l’anvers i el marge amb dentició simple i aguda. A la base de les fulles apareixen dues estípules estretes i glanduloses al marge.

Estils soldats en columna, de vegades amb pèls

Flors en corimbes amb llargs pedicels glandulosos. Calze amb cinc sèpals ovals, poc lobulats, glandulosos, reflexos i caducs després de la florida. Corol·la de cinc pètals emarginats blancs. Androceu amb nombrosos estams. Gineceu amb estils soldats en una columna pilosa que sobrepassa els estams. Floreix de maig a juliol.

Cinoròdon glandulós

Fruit en aquenis a l’interior d’un hipant subglobós i glandulós, dit cinoròdon, de color vermell i de prop d’1 cm de diàmetre.

El fruit es pot formar sense fecundació prèvia, fet que dóna lloc a complexos grups de formes, que s'autoperpetuen asexualment.

Sèpals poc o gens lobulats i glandulosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cinoròdon, també anomenat gavarró o gratacul quan és el fruit de la gavarrera o roser silvestre, és un fruit complex constituït per un receptacle en forma de copa estreta (anomenat específicament tàlem urceolat) dins del qual hi ha diversos fruits en forma de núcula, amb nombrosos pèls, que al seu interior tenen les llavors. Els cinoròdons primer són verds i quan maduren prenen tonalitats molt vistoses normalment roges o de color taronja, però que en algunes espècies de roser poden ser porpra o negroses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren els pètals de rosa com antiinflamatori, per netejar els ulls, nafres i ferides o, en infusió, per alleugerar el mal de panxa. Els fruits bullits per a combatre les pedres del ronyó, tot i que l’alt contingut en tanins provoca estrenyiment.

L’aigua de roses és una de les essències més preades, així com els olis essencials, emprats en perfumeria.

Pètals blancs emarginats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rosa procedeix del llatí “rosa, -ae” que deriva del grec “rhódon, -ou”. Les dos veus defineixen la flor del roser, la reina de les flors. L’epítet específic ens recorda el caràcter perennifoli d’aquest roser, que conserva les fulles tot l’any. 

Els pèls que hi ha dins del gavarró són com el pica-pica i piquen com el dimoni. Els xiquets l’empraven per fer broma entre ells i les xiques.

La rosa és la flor més cultivada, però, a més a més ha jugat i juga un immens paper en la mitologia, la religió, la medicina, l’art, la literatura, etc.

A l’Ase d’or d’Apuleu, escrit al segle II, el ruc es converteix en home en menjar roses. En la mitologia grega, la rosa és una de les flors dels déus, nascuda d'una gota de sang de Venus, en punxar-se el peu amb una espina. D'igual manera que a Venus i Flora, les estàtues de les quals s'adornaven amb roses, aquesta flor era també consagrada a Dionís.

L'associació rosa-sang és present a la llegenda catalana de Sant Jordi. Conta la llegenda que el cavaller Sant Jordi va mantenir un combat aferrissat amb el drac fins que la bèstia va caure morta i de la seva sang en va néixer un roser amb unes roses intensament vermelles que el cavaller oferí a la seva donzella. Per aquesta raó és el patró dels enamorats, i la rosa el símbol de l’amor galant.

Rosa sempervirens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 492. 1753.

Família Rosaceae

Rosa pouzinii Tratt.

NOMS: Gabarrera. Gabernera. Rosa boscana. Escanyavelles, Gavarra. Gavarrera de pouzin, Roser bord. Roser de marges, Roser salvatge. Roser de pouzin. Castellà: Agavanzo, Escaramujo menor, Gavarnera, Rosa encarnada, Rosal trepador Gallego: Agabanza. Escambroeiro. Gabanceira. Gruños. Basc: Andarrai. Lahar. Lar. Osolarra. Portuguès: Rosa canina. Silva macha. Rosa brava. Italià: Rosa di Pouzin.  Francès: Rosier de pouzin, Églantier de pouzin

Corol·la de 2-4 cm de diàmetre

SINÒNIMS: Rosa micrantha DC.; Rosa canina subsp. pouzinii (Tratt.) Batt.;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pruno-Rubion ulmifolii. Bardisses, vores de carrascars, pinars, etc. Fins els 1400 metres d’altitud.

Arbust caducifoli i enfiladís

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes que mantenen els meristemes, durant l’estació desfavorable, a més de 40 cm i menys de dos metres de terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbust caducifoli amb tiges fines, flexuoses i enfiladisses, de ramificació variable de fins els dos metres de llargària, amb aculis de grandària variable, corbats.

Folíols oval-lanceolats amb el matge amb doble serra

Fulles alternes, compostes amb 5-7 folíols ovats o ovat-lanceolats, amb el anvers verd brillant i el revés lleugerament glauc, amb glàndules al nervi central i el marge amb doble serra. 

Nombrosos estams i estigmes en pinya

Flors solitàries a l’axil·la d’una fulla sovint d’un sol folíol. Pedicels amb glàndules i de vegades amb aculis. Sèpals lanceolats amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir (antesi) i cauen abans de madurar el fruit. Corol·la de 2-4 cm de diàmetre, amb pètals de la mateixa mida que els sèpals, de color rosa pàl·lid. Nombrosos estams. Estils lliures que formen una pinya amb els estigmes. Floreix de maig a l’agost.

Cinorodons llisos o amb glàndules

Fruit és un cinoròdon llis o amb algunes glàndules

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aculi: És un agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmica com la dels rosers i esbarzers.

Cinoròdon: És la fructificació dels rosers (del gènere Rosa), constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle en forma de copa d'obertura estreta.

Cecidi provocat per l’himenòpter Diplolepis mayri (fam. Cynipidae) sobre les gemmes

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’empren per preparar aigua de roses, amb la qual es fan mascares secants i tonificants. També s’usa per evitar l’envelliment de la pell del coll, utilitzant una mescla d’aigua de roses, suc de llimó i aigua oxigenada.

Emprat en jardineria, especialment per fer bardisses.

Sèpals amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir

SABIES QUE... el genèric Rosa procedeix del llatí “rosa, -ae” que deriva del grec “rhódon, -ou”. Les dos veus defineixen la flor del roser, la reina de les flors.

L’epítet específic pouzinii està dedicat a N.F. Pouzin († 1822), professor de Farmàcia a Montpeller.

Els fruits del roser reben, al sud, el nom de tapaculs, doncs les llavors que conté tenen uns pelets llargs i rígids que els fa uns potents antidiarreics. La saviesa popular els indicava per combatre les diarrees persistents però advertint que només ha de prendre’s en casos extrems.

Els fruits, en infusió, tenen efectes diürètics.     

Família Rosaceae