Salvia verbenaca L.

NOMS: Tàrrec. Herba de santa Llúcia. Tàrrega. Tarrons. Herba del mal d’ulls. Occità: Erbo dóu prudome. Castellà: Gallocresta. Hierba de ciego. Hierba de Santa Lucía. Bálsamo. Hierba de los ojos. Tabaco domingo. Balsamina. Èuscara: Gandollar. Zauri-belar. Gallego: Crista de galina. Galocrista. Herba da cruz. Herba dos ollos. Portuguès: Erva crista. Galocrista. Jarvão. Salva dos caminos.  Italià: Salvia minore . Francès: sauge verveine. Sauge à feuilles de verveine. Anglès: Vervain Sage. Wild Clary. Alemany: Eisenkraut-Salbei. Neerlandès: Kleine Salie.

Verticil·lastre amb flors de tàrrec

SINÒNIMS: Salvia pyrenaica L. ; Salvia clandestina L.;  Salvia verbenacoides  Brot.;  Salvia multifida Sibth. & SM.;  Salvia lanigera Poir.; Salvia ochroleuca Coss. & Balansa;  Salvia sabulicola Pomel.
Trobem tres subespècies als Països Catalans: la subsp. controversa, la subsp. verbenaca i la subsp. hominoides. La primera es troba a les contrades mediterrànies seques i presenta les fulles dividides en lacínies. Les altres dues tenen les fulles menys dividides o subenteres. La segona és una planta petita, de menys de 4 dm, i de caràcter general; i la tercera és una planta robusta de sòls més o menys humits.

Fulles caulinars oposades

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, la conca del Mediterrani i sobrepassant-la en cert grau.

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de secà i vores de camins però sobre sòls profunds. Fins els 1700 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba coberta de pèls i aromàtica amb tiges erectes que poden arribar als 80 cm d’altura. 

Fulles basals amb el marge lobulat i dentat

Fulles bassals de color verd fosc, peciolades, pinnatífides, amb el marge lobulat i dentat; les superiors sèssils

Flor bilabiada amb el llavi superior en forma de casc

Flors que naixen d’una inflorescència erecta que surt del centre de la roseta bassal, on es situen els verticil·lastres amb 6-10 flors i bràctees curtes i verdes. Flors hermafrodites o femenines, de vegades clistògames, i pentàmeres. Calze bilabiat amb glàndules i creix al fructificar (acrescent); el llavi superior amb tres dents i l’inferior amb dos. Corol·la de color blau o violeta també bilabiada amb el llavi superior en forma de casc que protegeix l’estil i les anteres; l’inferior dividit en tres lòbuls. Dos estams. Ovari súper amb estil i estigma que surt de la corol·la quan és madur.  Floreix tot l’any

Fruit en tetraclusa (aqueni)

Fruit és un tetraqueni típic de les labiades anomenat tetraclusa seca.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades es dona el cas de flors que es pol·linitzen quan estan tancades, és a dir, que es fecunden amb el pol·len propi. Aleshores hom diu que són flors clistògames.

USOS I PROPIETATS: Té propietats vulneràries, bactericides i cicatritzants. S'empra, en infusió, contra les afeccions respiratòries i per afavorir el part i, amb compreses, contra les infeccions en ferides i úlceres.

El seu ús més extens i antic és com a col·liri ocular: els fruits es col·loquen sota les parpelles per aclarir la vista.

Inflorescència amb verticil·lastres

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Salvia ve del llatí “salvus, -a, -um”, que significa sencer, intacte, sa, que està bé de salut, per les virtuts medicinals de les plantes d’aquest gènere. L’epítet específic verbenaca significa pareguda a la Verbena doncs les fulles són semblants.

Es deia que retornava la vista als cecs només passant les branquetes d’aquesta planta per damunt dels seus ulls.

Pius Font i Quer, en el Dioscórides renovado diu que “desde lejanos tiempos se emplea para aclarar la vista. Los Antiguos tenían mucha fe en los fructículos que, a manera de simiente de color oscuro, se forman en número de 1 a 4 en el fondo del cáliz de la gallocresta. Con estos fructículos, colocados debajo de los párpados y cerrando el ojo, pretendían limpiárselo de flequillos argemas y musarañas. Las gentes del campo todavía utilizan actualmente estos gránulos de tárrago o gallocresta para aclarar la vista."

Salvia verbenaca va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 25. 1753

Família Labiatae (Lamiaceae)

Salvia officinalis L.

NOMS: Sàlvia. Sàlvia bona. Sàlvia d'Aragó. Sàlvia del remei. Sàuvia. Occità: Saùvi, Sàlvia. Cast. Salvia. Selima. Gall. Sarxa. Xarxa. Basc: Sobe. Port. Salva. Salva da catalunha. Erva sacra. Francés: Herbe sacrée. Sauge de Dalmatie. Sauge officinale. Anglés: Broadleaf Sage. Common sage. Garden sage. Italià: Salvia domestica. Alemany: Echter salbei. Garten salbei. Holandés: Blauwe salie. Echte salie. 

Flors de sàlvia

SINÒNIMS: És una planta molt polimorfa amb nombroses subespècies. Poden haver diverses varietats i subvarietats dins d’una mateixa població.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Cultivada i subespontània. En vessants pedregosos, vores dels camins, prats secs poc adobats i fèrtils. Prefereix els terrenys calcaris. Fins els 1700 metres d’altitud.

Tota la planta està coberta d'una fina borra

FORMA VITAL: Camèfit o Nanofaneròfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als dos metres (no sol passar dels 60 cm).

DESCRIPCIÓ:  Mata amb varies tiges llenyoses, ramificada i olorosa, coberta d’una fina borra (tomentosa)

Fulles oposades i lanceolades

Fulles oposades, lanceolades, gruixudes i amb els nervis molt marcats, cobertes de curts pèls (pubescent) i amb pecíol. 

Corol·la bilabiada amb el llavi superior en forma de casc i l'inferior amb tres lòbuls

Flors en inflorescències allargades amb les flors reunides en verticils (verticil·lastres). Les flors, de color blau,  són hermafrodites amb el calze bilabiat amb pèls i glàndules; el llavi superior amb tres lòbuls i el inferior amb dos. Corol·la també bilabiada amb el llavi superior en forma de casc i el inferior dividit en tres lòbuls amb el central  més ample.  Quatre anteres, dues fèrtils i dues estèrils. Ovari súper amb un estigma. Floreix del maig fins a l’agost.

El fruit és un tetraqueni, típic de les lamiàcies, dfins del calze persistent

Fruit en tetraclusa, que és un tetraqueni  típic de les lamiàcies.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les anteres estan inserides al tub de la corol·la de manera que funcionen com una palanca. Quan un insecte es fica dins la flor buscant el nèctar, topa amb dues teques estèrils que fan palanca per a que les fèrtils li toquen el dors i l’impregnen de pol·len. L’estigma, quan és madur, sobresurt fora del llavi superior de la corol·la per a que els insectes, al entrar a la flor, fregue el pol·len que du a l’esquena. 

Insecte pol·linitzador libant el nèctar del fons de la flor

USOS I PROPIETATS: Popularment, se li atribueixen propietats tòniques, cordials i desinfectants. Presa en infusió, afavoreix les funcions digestives, activa la circulació de la sang, calma els nervis i modera les suors fredes. Tot i les seves virtuts, el seu ús ha de ser moderat ja que és tòxica a altes dosis.
En forma de gàrgares,és útil per les infeccions de la gola, les amígdales, la laringe i la faringe.
Macerada en aiguardent, s'empra, mitjançant friccions, pel reuma.

La tuiona, principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares.

Les parts utilitzades d’aquesta planta, són les flors i les fulles. Per obtenir herba seca s'utilitzen les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aèria florida.

Ací podem veure les teques estèrils que fan de palanca

Per contindre una gran concentració de principis actius, cal utilitzar-la exclusivament en les dosis adequades i en ús extern, ja que, si se supera la quantitat permesa, resulta extremadament verinosa. Pot afectar externament a la pell produint dermatitis, al sistema nerviós central, al fetge i sobretot, quan s'utilitzen en dones embarassades, perquè pot produir avortaments.

L’essència de sàlvia s’empra per formular cosmètics bioactivants i en pasta dentífrica.

Es cultivada com a planta ornamental. També s’utilitza en la cuina per aromar guisats, carns, embotis i  licors.

La sàlvia ha tingut, des d'antic, fama com planta sanadora

SABIES QUE... hom relaciona el nom genèric Salvia amb el llatí salvus, -a, -um, que significa sencer, sa, que està bé de salut. L'epítet officinalis significa medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat emprades pels metges per a curar.

Al segle XIII en l’Escola de Salerno hom deia de la Salvia:”De què pot morir l’home que tinga sàlvia a l’hort?” en referència a les nombroses virtuts medicinals. I entre els anglosaxons se li atribuïa el poder de la immortalitat.

El general Agrippa la va anomenar “l’herba sagrada” perquè feia les dones fecundes. Així, en la ciutat egípcia de Copto, les dones foren obligades a prendre sàlvia, després d’una gran pestilència que va quasi acabar amb tots els habitants, per restablir prompte el nombre de ciutadans.

Segons els antics, els gripaus tenen predilecció per la sàlvia a l’hora de buscar recer, igual que les serps, per la qual cosa Diego de Torres, catedràtic de Salamanca, aconsellava, en 1727, que“conviene plantarla junto a la ruda, para defenderla de las serpientes, que frecuentan mucho junto a ella...” 

Família Labiatae (Lamiaceae)