NOMS: Saüc.
Saüquer. Bonarbre. Castellà : Saúco. Sabugo. Canillero. Gallego: Sabugueiro. Bieiteiro. Èuscara: Linsusa. Intsusa. Ziorri. Occità:
Sabuc, Sambuc, Saüc, Saüquèr, Suec, Suecau. Portuguès: Sabuguiro. Italià:
Sambuco nero. Francès: Sureau. Grand
sureau, Sureau noir. Anglès: Common elder, Elder, Elderberry, European
elder. Alemany: Baumholunder. Fliederbeere.
Holder. Neerlandès: Gewone Vlier. Grec: Αφροξυλιά. Σαμπούκος.
 |
| Inflorescències en corimbe |
SINÒNIMS: Sambucus
graveolens Willd.
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberianes de gran àrea
HÀBITAT: D’espontaneïtat
dubtosa al País Valencià. Llocs humits i ombrívols, boscos de ribera, fins els
1500 metres d’altitud.
 |
| Arbre petit, aquest de l'assegador del Pla de Vallada |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la
classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit
amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbust
o petit arbre que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb branques proveïdes
d’una medul·la blanca característica i tronc amb l’escorça suberosa.
 |
| Fulles compostes de 5-7 folíols serrats |
Fulles oposades, peciolades,
imparipinnades, amb 5-7 folíols oval-lanceolats de marge serrat
 |
| Flors pentàmeres amb l'estigma sèssil |
Flors en
inflorescències corimbiformes multiflores amb flors hermafrodites, actinomorfes
i pentàmeres. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la rotàcia amb cinc
lòbuls d’un blanc groguenc. Androceu de cinc estams lliures inserits a la part
superior del tub de la corol·la, exserts. Gineceu amb ovari ínfer i estigma
trilobat sèssil, sense estil. Floreix de febrer a maig
 |
| Fruits en drupa. Aquests encara verds |
Fruit en drupa
negra quan madura
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les Adoxaceae són una
jove i petita família que tan sols comprèn quatre gèneres, i entre 150 i 200
espècies, que abans formaven part de la família de les caprifoliàcies. Un detallat
anàlisi morfològic, i les proves bioquímiques aportades pel Grup de Filogènia de Angiospermes, van
traslladar els gèneres Viburnum
(marfull), i Sambucus
(Saüc) a aquesta família de nova creació.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular té nombroses aplicacions. Les flors, fulles i fruits s’han
utilitzat per alleugerar refredats, grips i malalties respiratòries, contra la
retenció de líquids, varius, i nafres. La infusió fresca de saüc és excel·lent
per rentar els ulls, i la infusió de les seves flors s'empra per fer gargarismes
contra la faringitis i en cas de genives inflamades. El vinagre de saüc
s'utilitza com a desinfectant.
Amb els fruits madurs (verds poden provocar trastorns
digestius) es fan melmelades i confitures. Excepte les drupes, tota la planta
presenta oxalat càlcic que la fa tòxica.
La fusta s’utilitza en torneria, i en jardineria com
exemplar solitari o en massissos.
 |
| Tronc del saüc amb l'escorça suberosa |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Sambucus ve del llatí “sambuca, -ae”, que era el nom que donaven al saüc, però aquest nom ve
del grec “sambuké”, nom d'un antic
instrument musical utilitzat pels romans semblant a la flauta, perquè
antigament es buidava l’interior de les branques per fer aquests instruments.
L’epítet específic nigra
ve del llatí “niger, -ra, -rum” que
significa negre, segurament pel color que prenen els fruits al madurar.
El saüc era un arbre sagrat al que calia mostrar respecte
pronunciant una pregària abans de collir els fruits, agafar les fulles o
d’arrancar-li una rama.
La medul·la de les branques s’empra en micrografia per fer
els preparats de les seccions dels teixits.
Aquest arbret s’ha plantat tradicionalment a les masies com
ornamental i per aprofitar-ne les múltiples propietats medicinals.
No s'ha de confondre amb Sambucus
ebulus, aquesta altra espècie és herbàcia i les flors formen
inflorescències molt denses de color blanc amb olor nauseabund, i els seus
fruits són baies molt tòxiques.
Sambucus nigra fou descrita per Carles Linné i
publicada en Species Plantarum 1: 269–270. 1753.
Família Caprifoliaceae (Adoxaceae)
