Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Satureja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Satureja. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de novembre del 2014

Satureja calamintha (L.) Scheele


NOMS: Rementerola. Borriol. Calamenta. Poliol de bosc. Castellà: Poleo. Calamenta. Hierba pastora. Poleosa. Occità: Manugueto, Menugueta. Èuscara: Egilicha. Egilitsa. Portuguès: Néfeta. Calamintha. Italià: Mentuccia. Nipitella. Francès: Calament népéta, Sarriette calament, Sarriette faux népéta, Sarriette népéta. Anglès: Calamint. Lesser calamint. Alemany: Bergminze.

Llavi inferior del calze amb dos dents més llargues que les superiors
SINÒNIMS: Clinopodium nepeta (L.) Kuntze; Calamintha nepeta (L.) Savi; Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jordan) Ball, P.W.
Observacions: És una espècie molt variable de la qual se'n distingeixen fins a quatre subespècies segons els autors, que es diferencien per la mida i forma del calze i la corol·la.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietum phoenicoidis. Geranion sanguinei. Barrancs i boscos humits. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base
FORMA VITAL: De vegades es comporta com camèfit, però normalment és hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, més o menys sufruticosa, pubescent, ramificada des de la base, que pot arribar als 80 cm d’alçada, tot i que normalment alça poc més d’un pam. Tota la planta desprèn un olor que és una barreja de menta i d’orenga.

Fulles decusades de marge lleument dentat
Fulles peciolades, oposades, decusades, de limbe pubescent amplament ovat, amb el marge dentat poc profundament

Flor bilabiada
Flors hermafrodites, pedunculades, en cimes dicasials. Calze en tub bilabiat amb el llavi superior format per tres dents triangulars lanceolades i l’inferior amb dues dents lanceolato-linears més llargues que les superiors. Corol·la bilabiada de color blau violaci pàl·lid, amb el llavi superior emarginat i l’inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals. Androceu de quatre estams inclusos. Gineceu d’ovari súper. Floreix de juny a l’octubre.

Fruit en tetraqueni
Fruit en tetraclusa seca, el tetraqueni típic de les labiades, dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les labiades o lamiàcies són una família força homogènia. En general són herbes o mates molt aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades. Les flors zigomorfes amb cinc sèpals disposats en dos llavis, el superior resultat de la soldadura de tres peces i l’inferior de dues. La corol·la també és bilabiada però, a l’inrevés del calze, el llavi superior és el resultat de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres.

Flors en cimes dicasials
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com a tònic, estomacal, sudorífer, carminatiu, expectorant i astringent. Es fa servir en la cuina italiana, i els seus olis essencials en perfumeria.
També s’utilitzen en jardineria, en llocs un poc ombrívols o a ple sol, en rocalles o en jardins d’aromàtiques. És de fàcil implantació, creixement ràpid i poc exigent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades.
L’epítet específic calamintha deriva del grec “κᾰλος kalόs” bell i de “μίνθη minthē” menta, per l’aroma a menta que desprèn la planta.

Família Labiatae (Lamiaceae)


divendres, 3 de febrer del 2012

Satureja montana L. subsp. Obovata (Lang)

NOMS:  Herba d'olives. Sajolida. Sajurida. Hisopet.  Occità: Pebre d'ase, Sadrèia.  Cast. Ajedrea. Hierba oliva. Hisopillo. Italià: Santoreggia montana. Satureia. Francés: Sarriette des montagnes. Sarriette vivace. Anglés: Perennial Savory. White Thyme. Alemany: Berg-Saturei. Pfefferkraut. Winter-Bohnenkraut. Holandés: Bergsteentijm.

Flors amb la corol·la bilabiada
SINÒNIMS: Satureja obovata Lagasca;  Satureja cuneifolia subsp obovata (Lag) G.Lopez

És una espècie variable, de la qual es diferencien 3 subespècies al nostre territori i diverses varietats: la subsp. montana, la subsp. innota i la subsp. obovata. La subespècie obovata  és pròpiament "l'herba de les olives", i només es troba al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Quercetum rotundifoliae. Brolles calcícoles de muntanya sobre sòl margós o calcari, fins els mil metres d’altitud. 

Petit arbust de tiges erectes i lignificades
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  petit arbust de fins 40 cm d’alçada amb la base lignificada, tiges erectes  i ramificades. És molt aromàtica per les glàndules translúcides amb olis essencials.

Fulles oposades amb nombroses glàndules amb olis essencials
Fulles oposades de limbe espatulat, conduplicades, de vegades un poc crasses  i cobertes de pèls glandulosos

Calze en tub acabat en cinc dents
Flors hermafrodites i pentàmeres en inflorescències espiciformes o en verticil·lastres separats. Calze amb els sèpals soldats (sinsèpal) en forma de tub acabat en cinc dents. Corol·la bilabiada amb el llavi superior convex i l’inferior trilobat, de color rosa esvaït. Androceu amb quatre estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb un estil que es divideix en dues branques estigmàtiques. Floreix a l’estiu, entre agost i setembre.


Fruit en tetraqueni  sec, típic de les labiades (tetraclusa) amb núcules ovoides de color marró obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La major part de les plantes de la família de les labiades presenten pèls i glàndules que contenen d'olis essencials i altres substàncies químiques, que les dota de propietats condimentaries i medicinals, com en aquest cas.

Llavi inferior trilobat
USOS I PROPIETATS: S’empra en medicina popular per les seues propietats aperitives, digestives, astringents i tonificants. A més a més l'oli essencial medicinal de la sajolida inhibeix el creixement de Candida albicans, una infecció fúngica que afecta la boca i els genitals humans. Però l’ús més estès és per adobar carns, embotits i, especialment, les olives per donar-li el gust i l’aroma característic, d’ací el nom popular d’herba olives.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades. L’epítet específic, montana, deriva del llatí  “montanus”, que significa de les muntanyes. 

Família Labiatae (Lamiaceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...