Sonchus maritimus L.

NOMS: Lletsó d'aigua. Endivieta de séquia, Lletsó. Castellà: Amargones. Cerraja. Portuguès: Serralha-da-praia. Francès: Laiteron maritime. Italià: Grespino marittimo. Alemany: Strand-Gänsedistel.

Capítols de fins 2,5 cm de diàmetre

SINÒNIMS: Sonchus maritimus subsp. aquatilis Nyman; Sonchus aquatilis Pourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibero-magribina)

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Viu als llocs inundats no salins, entre joncs i canyís, fins els 

1000 metres d’altitud.  

Tiges erectes i glabres

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne rizomatosa i glabra que pot arribar als 80 cm d’alçada, tija erecta i simple amb ramificacions laterals a la summitat

Fulles alternes

Fulles alternes, sèssils amb aurícules basals les superiors i amb curt pecíol les inferiors, llargament lanceolades amb un nervi central molt marcat i el marge finament dentat, no espinescent, d’un verd clar amb taques glauques.

Flors grogues ligulades

Flors grogues ligulades, en capítols d’1,5 a 2,5 cm de diàmetre; involucre de 8-14 mm, amb les bràctees inferiors lanceolades. Gineceu amb estil i estigma groc. Floreix de juny a setembre.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni fortament costat amb papus de suaus pèls blancs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha dues subespècies a les nostres terres, la Sonchus maritimus subsp. aquatilis que creix en zones humides no salobres, amb les bràctees involucrals lanceolades, i Sonchus maritimus subsp. maritimus amb les bràctees del involucre ovades, que creix en terrenys salobres i saladars.

Involucre amb bràctees lanceolades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll, esponjós. L’epítet específic maritimus significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Sonchus maritimus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2(1192):. 1759. 

Família Compositae (Asteraceae)

Sonchus asper (L.) Hill

NOMS: Lletsó bord. Lletsó punxós. Llicsó. Lletsó aspre. Castellà: Cerraja. Cardincha. Cardo lechero. Gallego: Cardio melardo. Leitarugas. Èuscara: Asta-uzarra. Gardabera. Portuguès: Serralha áspera. Sarralha espinhosa. Francès: Laiteron piquant, Laiteron rude, Laiteron épineux. Italià: Grespino spinoso. Anglès: Prickly sow thistle. Spiny Milk-thistle. Alemany: Dornige Gänsedistel. Neerlandès: Gekroesde Melkdistel. Ruwe Melkdistel. Grec: Σογχός ο τραχύς. Άγριο ζοχάδι.

Capítol amb involucre de tres files de bràctees 

SINÒNIMS: Sonchus oleraceus var. asper L.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. En camps, vores de camins, herbassars ruderals i llocs amb sòls humits, de vegades embassats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Pot assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb tiges que emeten una saba lletosa quan es talla, caracteritzada per les fulles

Fulles amb aurícules aferrades a la tija

Fulles alternes, oblongues ondulades i dentades, pinnatífides o no dividides i lanceolades, espinescents, amb la característica que tenen unes aurícules a la base aferrades a la tija. Tot i això, és una espècie polimorfa en quant a la forma de les fulles

Flors ligulades de color groc

Flors en capítol envoltat per involucre que pot tindre o no cilis glandulars amb bràctees disposades en tres files. Les flors són ligulades, amb la lígula més curta que el tub de la corol·la, de color groc pàl·lid. Pot florir tot l’any però majoritàriament entre maig i octubre

Aqueni comprimit amb papus blanc

Fruit en aqueni (cípsela) comprimit llis, sense rugositats, de color marró, i papus blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada que surt de l'eix de la qual surten les flors, les tiges florals o les inflorescències. La reunió de bràctees en un verticil s’anomena involucre. La família de les asteràcies acostumen a tenir involucres que embolcallen els capítols.

Fulles basals 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té diferents aplicacions per les seues propietats com diürètica, digestiva i laxant. En aplicacions externes és cicatritzant, antiinflamatòria, analgèsica i astringent.

Les fulles són comestibles i fan una saborosa amanida. En temps de fam era corrent emprar-la junt a altres llicsóns però ara ha caigut en desús i és considerada una mala herba.

Fruit en aqueni llis de color marró

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll, esponjós, doncs les tiges estan buides. L’epítet específic asper ve del llatí “asper-a-um” aspre, que fa referència al tacte aspre i punyent de les fulles.

Sonchus asper va ser  descrita per Carles Linné com una subespècie i publicada com Sonchus oleraceus var. asper en Species Plantarum 2: 794. 1753.; i més tard John Hill la va publicar en Herbarium Britannicum 1: 47. 1769. amb el nom acceptat actualment.

Família Compositae (Asteraceae)

Sonchus oleraceus L.

NOMS: Lletsó, llicsó, lletissó. Cast. Cerraja, lechuguilla, achicorias, cardo lechero, cerrajón, lechecillo, lisón. Èuscara: Astaurraza, kardabera. Gall. Serralha, leitaruga, cardo molar. Portuguès: Serralha, leitaruga, serralha-branca. Anglés: Smooth sow thistle, Sow thistle. Alemany: Kohl-Gänsedistel.  Francés: Laiteron maraîcher. Laiteron potager. Italià: Grespino comune. Neerlandès: Gewone Melkdistel. Grec: Σογχός λαχανώδης. Τσόχος.

Capítol de Llicsó

SINÒNIMS: Sonchus ciliatus Lamarck, Sonchus laevis Vill.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Camps de conreus i camins, herbassars nitròfils, fins els 1350 metres d’altitud.

Involucre glabre i campanulat

FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Teròfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable, durant la qual només resten les llavors. 

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar al metre i mig d’alçada, tiges fistuloses, erectes i poc ramificades  amb làtex 

Fulles pinnatisectes.

Fulles amplexicaules (s’abracen a la tija), lobulades i dentades amb un segment terminal major que els altres. A diferència de Sonchus tenerrimus els lòbuls de les fulles són bastant amples i el pecíol és ample i d’aspecte foliaci. Petites espines als marges.

Capítol

 Flors hermafrodites, agrupades en corimbes amb capítols de lígules curtes i estretes d’un groc pàl·lid, comparat amb l’altre Sonchus. Les bràctees de l’involucre, campanulat, són glabres. 

Vil·lans

Fruit és un aqueni de color bru amb vil·là de pèls blancs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A grans trets hi ha dos classes de compostes, les tubuliflores i les liguliflores. En les primeres tots els flòsculs (cada una de les flors del capítol)  son tubulars i sense lígula o només tenen lígula, acabada amb tres dents, els flòsculs exteriors, mentre al botó central són tubulars, com en la Dittrichia viscosa. En les liguliflores, com és el cas del Sonchus oleraceus, tots els flòsculs són ligulats, amb lígules acabades en cinc dents, com podeu observar a la foto. 

Capítol amb tots els flòsculs ligulats

USOS I PROPIETATS: Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és troba limitat a unes poques zones. Al País Valencià tradicionalment s'utilitzaven els lletsons i altres herbes similars per fer pastissets de brosses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sonchus deriva del grec "sónkhos" i d'aquest "sómphos" que significa buit, moll, espomjós. 
 El nom “oleraceus” deriva del nom llatí “olus” que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

Les fulles d’aquesta planta són un dels ingredients del “preboggion”, mescla d’herbes típica de la cuina de Liguria utilitzada per farcir raviolis i pansoti

Es cultivaba a la Grècia antiga, a l'antiga Roma i a tota Europa a l'Edat Mitjana, però amb el pas dels segles va ser substituïda per altres hortalisses considerades més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de lletsons abans de anar a lluitar contra el brau de Marató.

En la “botica de bordo de Magalhaes” s’ha documentat l”agua de serralha” per la seua virtut refrigerant.

Les fulles d'aquesta planta agraden molt als conills.

Família Compositae (Asteraceae)

Sonchus tenerrimus L.

NOMS: Lletsó de cadernera, lletsó de paret, lletsó fi, roqueret, lletsó petit. Occità: Cardello de la tèndro. Cast: Cerraja tierna, cerraja de pared, Lechuguilla, Linzones. Italià: Grespino sfrangiato. Francès: Laiteron délicat. Anglès: Mediterranean sow thistle, Slender sow-thistle. Alemany: Zarte Gänsedistel. Fiedrige Gänsedistel.

 

Capítol de lletsó

SINÒNIMS: Sonchus cavanillesii Caball.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vegetacio ruderal i arvense, camps de cultiu, camins, parets i llocs nitrificats i antopitzats

Planta de lletsó fi

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Tot i que aquesta espècie pot tindre comportament com camèfit, doncs pot vegetar tot l’any.

DESCRIPCIÓ:  Planta de fins a 50 cm, amb tiges dretes, fistuloses (buides per dins).

Fulla pinnatipartida

Fulles compostes, pinnatipartides, amb lòbuls allargats que es fan estrets a la base; pecíol estret, caulinars, amplexicaules

Flors amb llargues lígules grogues

Flors en capítols amb la base pilosa, com de cotó blanc, característic de l’espècie. Llargues lígules de color groc intens. Involucre amb bràctees imbricades. Floreix tot l’any

Fruits amb els vil·lans

Fruits  en aqueni amb quatre costelles longitudinals. 

Flors ligulades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, les tiges presenten un canal interior buit. Aleshores hom diu que és una tija fistulosa.

USOS I PROPIETATS: Combat l’ardor d’estómac. Les arrels fan be als ronyons i redueixen l’àcid úric i la bilis. També té propietats hemostàtiques, per estanyar la sang de les ferides, i cicatritzant.

Les fulles tendres s’utilitzen en amanida o bullides amb altres herbes o verdures.

 

Bràctees amplexicaules

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll, esponjós. L’epítet específic abunda en aquesta qüestió, doncs “tenerrimus” és un nom llatí que significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de la planta. El nom popular de “lletsó” deriva de la presència de làtex en les plantes, fàcil d'observar en trencar una fulla o la tija.

Les aus aprecien les seues llavors, per la qual cosa s’anomena també lletsó de cadernera.

 

Família Compositae (Asteraceae)