NOMS: Lletsó
menut. Castellà: Diente de león. Francès: Pissenlit
lisse. Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: red-seeded dandelion. Alemany: Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.
 |
| Flors en capítols solitaris |
SINÒNIMS: Taraxacum erythrospermum Andrz.
ex Besser; Taraxacum stenospermum Sennen
DISTRIBUCIÓ:
Pluriregional
HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Creix
a les vores dels camins i en camps abandonats.fins els 1400 metres d’altitud.
 |
| Una roseta basal d'on surten les tiges floríferes |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ:
Herbàcia acaule amb totes les fulles en una roseta basal d’on surten les tiges
floríferes fistuloses, que arriben al pam d’alçada, a l’àpex de les quals surten
els capítols solitaris.
 |
| Fulles pinnatisectes runcinades |
Fulles en roseta
basal, profundament dividides (pinnatisectes), runcinades, amb lacínies desiguals
 |
| Flors amb lígula groga |
Flors en capítols
solitaris a l’àpex de robusts peduncles de menys d’un pam d’alçada. Involucre
amb bràctees externes amb un estret marge membranós i recorbades cap a fora. Les
internes més llargues, lanceolades, generalment amb una petita banya a l’àpex. Flors
ligulades de color groc, les exteriors amb banda abaxial grisosa. Floreix de
març a juliol
 |
| Fruit en aqueni vermell |
Fruit en aqueni
rogenc, muricat a la part superior, amb papus blanc.
 |
| Bràctees exteriors recorbades cap avall |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes són el grup més
avançat dins de les dicotiledònies. En comptes d’acumular midó, com a
substància de reserva, acumulen inulina, i són capaces de sintetitzar combinacions
de substàncies químiques que són tòxiques o desagradables per als herbívors. El
gènere Senecio, amb espècies com el xenixell
(Senecio
vulgaris), és el més diversificat de la família, i conté un tipus d’alcaloide
que fa que els animals el rebutgen sistemàticament.
 |
| Bràctees involucrals amb una petita banya a l'àpex |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Taraxacum
és un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”,
que designa algunes plantes del gènere. L’epítet específic laevigatum ve del llatí "levigo"
suau, polit, llis, segurament per les suaus fulles. Alguns autors opinen que el
nom específic és poc precís, i proposen erythrospermum, que deriva del
grec “ἐρυθρός erythrós” ros i “σπέρμα spérma” llavor, és a dir, amb
llavors vermelles.
Espècie protegida, inclosa a l’anex I del Catàleg de flora
amenaçada de Catalunya, Resolució
AAM/732/2015, de 9 d'abril.
Família Compositae (Asteraceae)
