Brassica rapa L.

NOMS: Nap. Napicol. Mostassa. Castellà: Nabo. Colinabo. Grelos. Francès: Navet potager. Rave. Italià: Cavolo Rapa. Anglès: Bird's-rape. Field mustard. Turnip. Rape Mustard. Alemany: Rüben-Kohl. Speiserübe. Wasser-Rübe. Weiße Rübe. Neerlandès: Wirre Raap. Grec: Ρέβες. Xinès: Man jing

SINÒNIMS: Brassica campestris L.; Brassica rapa subsp. campestris (L.) Clapham; Crucifera rapa (L.) E.H.L. Krause; Napus rapa (L.) Schimp. & Spenn; Sinapis rapa (L.) Brot.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Cultivada i rarament subespontània a camps de conreu

FORMA VITAL: Biennal. Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual o biennal tuberosa, amb l’arrel engruixida, napiforme, amb tiges de fins 80 cm d’alçada

Fulles inferiors peciolades, lirades, pinnatisectes, amb pèls hirsuts; les superiors enteres, amplexicaules, glabres,

Flors en inflorescències en raïms en els quals les flors obertes sobrepassen les poncelles (a diferència de B. napus i B. Oleracea). Flors amb el calze de quatre sèpals erectes; quatre pètals grocs unguiculats. Androceu tetradínam amb els filaments i les anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma capitat. Floreix en primavera, entre abril i juny.

Fruit en síliqua torulosa, suberecta, sobre pedicel ascendent, en la qual es pot diferenciar una part dehiscent, amb dues valves i un bec asperm indehiscent, linear. Granes brunes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es conreen més de 30 espècies silvestres i híbrids, d’aquest gènere, a més de nombrosos cultivars i híbrids d’origen conreat. La majoria són plantes estacionals (anuals o biennals), però algunes són arbusts petits. Les plantes de Brassica han estat objecte de gran interès científic per la seva importància agrícola. Sis espècies particulars (B. carinata , B. juncea , B. oleracea , B. napus , B. nigra i B. rapa) van evolucionar mitjançant la combinació de cromosomes de tres de les espècies anteriors (B. nigra, B. oleracea i B. rapa), tal com es descriu a la teoria del Triangle de U.

USOS I PROPIETATS: Les fulles i brots tendres es consumeixen, són els “grelos gallegos” i també l’arrel engruixida, el nap, tot i que s’empra més B. napus, igual que l’oli de les llavors (oli de colza) que s’obté de la varietat B. rapa var. oleífera o de B. napus però actualment s’utilitza més aquesta última.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic rapa del grec “ρᾰπυς rápys” assonant amb “ρα ra”, contracció de “ῥίζα rhiza” arrel, i de “πούς pous” peu, per l’engruiximent de la base del peu.

Brassica rapa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 666–667. 1753.

Família Brassicaceae (Cruciferae)

Capsicum annuum L.

NOMS: Pebre. Pebrot. Pebrotera. Castellà: Pimentón. Pimiento. Guindilla. Chile. Ají. Morrón. Portuguès: Pimento. Pimentão. Italià: Peperoncino. Peperone. Francès: Poivron. Piment. Paprika. Anglès: Cayenne Pepper. Hungarian Pepper. Paprika. Alemany: Einjähriger Schotenpfeffer. Gemüsepaprika. Gewürzpaprika. Neerlandès: Paprika. Grec: Πιπεριά

Els fruits prenen color groc, taronja, verd o roig llis i brillant

SINÒNIMS: Totes les varietats són considerades sinònims

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Tot i que és una planta perenne es conrea com anual

HÀBITAT: Cultivat als horts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de port arbustiu perenne però es conrea com anual i pot assolir el metre d’alçada. La tija és erecta i ramificada

Fulles peciolades de limbe ovalat

Fulles peciolades de limbe ovalat, glabre, estret a la base i acuminat a l’àpex, amb el marge enter

Flor solitària amb 5-7 pètals blancs

Flors solitàries o en grups reduïts que surten a l’axil·la de les fulles. Calze persistent i acampanat amb 5-7 costelles acabades en dents romes, no punxants. Corol·la rotàcia, amb 5-7 pètals soldats a la base, formant un tub molt curt, i finament denticulats als marge, de color blanc. Androceu amb 7 estams d’anteres purpúries. Gineceu amb ovari súper, estil i estigma Aquesta espècie pot auto pol·linitzar-se. Floreix des de maig fins l’agost

En en forma de baia buida

Fruit en forma de baia buida, verda que pren color  groc, taronja o, més comunament, roig, llis i brillant, de forma i grandària molt variada. Hi ha varietats de fruits dolços i altres varietats de fruits picants. Conté llavors discoïdals de 3-5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós. Però la morfologia de les baies és variada com el raïm i la tomaca, l'alvocat, el caqui, l'albergínia, o el pebre vermell, per exemple.

Fruits rics en vitamina C i carotens

USOS I PROPIETATS: En medicina popular hi s’ha atribuït propietats com antireumàtic, aperitiu, afrodisíac i carminatiu, però també amb acció psicotròpica.

Els fruits són rics en vitamina C i carotens. S’empra en la cuina per consumir crus, torrats, cuits, secs, en pols, etc. a tot el món, des de que el va introduir Colom procedent d’Amèrica. Al País Valencià s’utilitza tradicionalment en salmorra. 

La capsaïcina extreta de les varietats picants s’empren per fabricar aerosols de defensa personal, com arma no letal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Capsicum deriva de "capsa, ae" caixa o del grec "kapsákion" petita gerra, per l’estructura buida del fruit. L’epítet específic annuum significa anual, tot i que, si no hi ha gelades, pot viure vàries temporades, convertint-se en un arbust perenne.

El nom comú de pebre o pebrotera ve del pebre negre (com el castellà “pimiento” que ve de la pimienta) perquè s’emprava com condiment per la coentor, arribant a substituir al pebre negre. 

Hi ha innumerables formes, colors, sabors i grandàries del fruit però tots corresponen a la mateixa espècie, de la qual encara queden varietats silvestres en Mesoamèrica, on va ser domesticada fa més de 6000 anys.

Va ser una de les primeres espècies importades d’Amèrica després del descobriment de Colom, perquè les varietats picants van substituir el pebre negre que aleshores era un monopoli dels mercaders venecians, importat de l’Orient, i era molt car.

Hi ha autors que defensen que hi havia Capsicum annuum a Europa abans del descobriment d’Amèrica per Colom. Hi ha qui opina que en l’any 985, en els viatges del víking Leif Erikson L’afortunat, fill d’Erik el Roig, van arribar a Amèrica i van portar els pebres a l’Europa septentrional. 

Però el que és cert i està demostrat és que Colom va portar pebres i llavors en el segon viatge en 1493. D’ací es va distribuir per Europa i, en una època en la qual la corona espanyola controlava gran part del comerç amb Àsia, va fer arribar el pebre a Filipines, Xina, Japó, etc.

Les varietats comercials que coneguem actualment és el producte de la selecció humana, a partir de varietats naturals, aconseguides a principis del segle XX.

La capsaïcina extreta de les varietats picants s’empren per fabricar aerosols de defensa personal, com arma no letal.

La família de les solanàcies inclouen espècies importants per al consum de humà com són la creïlla (Solanum tuberosum), la tomaca (Solanum lycopersicum) o l’albergínia (Solanum melongena), i econòmicament tan importants com el tabac (Nicotiana tabacum)

Capsicum annuum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 188–189 en 1753.

Família Solanaceae

Brassica oleracea var. botrytis L.

NOMS: Floricol. Coliflor. Bròcul blanc. Bròquil blanc. Castellà: Coliflor. Èuscara: Azalore. Portuguès: Couve-flor. Italià: Cavolfiore. Francès: Chou-fleur. Angles: Cauliflower. Alemany: Blumenkohl. Karfiol. Käsekohl.  Blütenkohl. Traubenkohl. Minarett-Kohl. Italienischer Kohl. Neerlandès: Bloemkool

Floricol o bròcul blanc

SINÒNIMS: Brassica oleracea subsp. botrytis (L.) Metzg.; Brassica botrytis (L.) Mill.

HÀBITAT: Cultivat als horts

Si no es cull quan toca la planta s'espiga

DESCRIPCIÓ: És un tipus de col caracteritzat per tindre els brots florals hipertrofiats, formant una massa de pecíols i botons foliars atapeïts. En el cultivar romanesco el brot floral té una estructura piramidal. Les dues pertanyen al grup Botrytis de l’espècie Brassica oleracea.

Fulles grans paregudes a les de la col copada 

Fulles alternes, grans, molt paregudes a les de la col (Brassica oleracea var. capitata) de color verd glauc i els nervis molt marcats. Les fulles però, són més amples, no tan erectes, i el limbe cobreix totalment el pecíol.

Flor típica de les crucíferes, amb quatre pètals en creu

Flors en panícula formant glomèruls terminals. Calze amb quatre sèpals lliures lanceolats. Corol·la amb quatre pètals en creu de color groc. Androceu format per sis estams, quatre dels quals són més llargs que els altres dos. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua allargada

Fruit en síliqua allargada amb dues valves, amb granes esfèriques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil (que és la floricol de color verd) i el bròquil romanesco, que ens ocupa en aquest apunt, i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica).

Cultivar romanesco

USOS I PROPIETATS: La floricol pot menjar-se crua, en salmorra, adobada en vinagre o cuita. Hi ha plats clàssics com la floricol gratinada amb beixamel o la paella de floricol.

És baixa en carbohidrats, proteïnes i greixos però és una bona font de vitamina B5 i B6, àcid fòlic i minerals com potassi i fòsfor. Cal tindre en compte però, que és un xic indigesta i provoca flatulències.

El cultivar romanesco presenta geometria fractal

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat botrytis ve del grec “βότρυς bόtrys” raïm, relatiu al raïm.

El cultiu de la floricol va començar a la península italiana, d’on va passar a França i Anglaterra al segle XVI, a Espanya al segle XVII i durant el segle XIX les potències colonials van expandir el seu cultiu arreu del món. El romanesco es va documentar per primera vegada en Itàlia al segle XVI, i és un híbrid entre el bròquil verd (Brassica oleracea var botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var italica)

Una de les característiques del cultivar romanesco és que presenta geometria fractal en la seua estructura. La quantitat d'inflorescències que compon el bròquil romà és un número Fibonacci.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà.

Brassica oleracea var. botrytis  va ser descrita per Carles Linné i publicada en  Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Brassica oleracea L. var. capitata L.

NOMS: Col copada. Col. Castellà: Col cerrada. Col repollo. Repollo. Gallego: Repolo. Èuscara: Aza. Portuguès: Repolho. Francès: Chou cabus. Chou pommé. Italià: Cavolo cappuccio. Anglès: Cabbage. Headed cabbage. Alemany: Weißkohl. Weißkraut. Weißkabis. Kappes. Kaps. Kappus. Kabis. Neerlandès: Wittekool.

Corol·la amb quatre pètals grocs disposats en creu

SINÒNIMS: Brassica capitala DC. ex H.Lév.

HÀBITAT: Cultivada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Inflorescència en panícula laxa

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia que d’uns 60 cm d’alçada però que pot assolir els dos metres a la floració del segon any.

Fulles formant un cabdell compacte

Fulles alternes, grans, obovades, formen un cabdell compacte d’un verd glauc amb els nervis marcats. La f. rubra té les fulles morades (col llombarda) i la f. ‘sabauda’ les té arrissades (col de Milà).

Quatre sèpals lliures i erectes

Flors en panícula laxa sense bràctees però amb pedicels. Les flors són hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals erectes de 5-10 mm. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, grocs d’entre 1,5 i 2,5 cm. Androceu format per quatre estams llargs i dos de més curts. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua

Fruit en síliqua de 4,5-8 cm amb bec i dues valves convexes amb els nervis medials prominents, que contenen les granes esfèriques, disposades en una filera en cada lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De l’espècie original, Brassica oleracea var.  oleracea, que es cria als penya-segats litorals, han evolucionat durant milers d'anys en les diverses varietats què s'observen avui en dia, seleccionant per les diferents característiques, com els grans cabdells de la var capitata, les fulles grans de la col arrissada, o les tiges gruixudes amb capolls de flors del bròquil. La selecció ha primat el pes del cap i les característiques morfològiques, resistència a les gelades, el creixement ràpid i la capacitat d'emmagatzematge.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal

La f. rubra té les fulles morades (col llombarda)

USOS I PROPIETATS: En medicina popular ha tingut diverses aplicacions des de l’antiguitat. Els grecs el recomanaven com laxant i els romans per contrarestar els efectes de l’alcohol i alleugerar ressaques. Els egipcis menjaven col abans de l’àpat per eduir els efectes del vi. A alguns llocs d’Europa i els EE.UU encara s’empra per curar la ressaca.

Les cols són conreades per a consum humà. Es mengen en amanida, envinagrats, en sopes i guisats. Amb la col es prepara el xucrut (col agra), un menjar típic d’Alemanya, Alsàcia, Polònia i Rússia, que es prepara fermentant les fulles de la col en salmorra. La col copada és rica en vitamina C, A, calci i β-carotè

La f. sabauda té les fulles arrissades (col de Milà)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

El nom de la varietat capitata deriva de "caput, capitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els cabdells que formen les fulles.  

Hi ha varietats amb cicles de creixement molt diferent “Així disposem de varietats «calentes» que es cullen per Nadal. Unes altres de mitja estació es cullen pel mes de gener, aquestes són les millors («col de gener, bona com el corder»). Per últim tenim les varietats tardanes o «gelades», amb cicles de 140 a 160 dies, que collirem a la primavera. I tot sembrant en el mateix moment.” (Mètode)

Els grecs estaven convençuts que les cols i les vinyes eren hostils, i que si les cols se sembren molt a prop de la vinya impregnaria el raïm de la seva desagradable olor. Aquest sentit mediterrani de l'antipatia sobreviu en l'actualitat respecte al raïm però no per a altres cultius. Diu una dita coneguda, “entre col i col lletuga” en referència al costum d’associar el cultiu de plantes de cicle curt, com la lletuga, amb les de cicle llarg, com la col, ja que la lletuga la collim abans que es molesten entre elles.

Durant el segle XVI, els jardiners alemanys van desenvolupar varietats de la col, i durant els segles XVII i XVIII, la col era ja un d’els aliments de primera necessitat en països com Alemanya, Anglaterra, Irlanda i Rússia, i la col adobada va ser consumida freqüentment en forma de xucrut, utilitzat també pels mariners holandesos, escandinaus i alemanys per evitar l'escorbut durant els llargs viatges amb vaixells.

El suc de col llombarda, o el brou on ha estat cuita, es pot utilitzar com a indicador de pH, perquè el medi àcid el converteix en vermell i les solucions alcalines en blau.

Brassica oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. & Nakai

NOMS: Sindriera. Melonera d’Alger. Meló de moro. Castellà: Sandía. Melón de agua. Gallego: Sandía. Èuscara: Angurri. Portuguès: Melancia. Francès: Pastèque. Melon d'eau. Italià: Anguria. Cocomero. Melone d'acqua. Anglès: Water Melon. Alemany: Wassermelone. Neerlandès: Waterlemoen. Grec: Καρπουζιά.

Flors unisexuals solitàries

SINÒNIMS: Cucurbita citrullus L.; Momordica lanata Thunb.

DISTRIBUCIÓ:  Introduïda, procedent d’Àfrica del Sud

HÀBITAT: Cultivat i de vegades subespontani a les vores de torrents i a les platges.

Herba de tiges prostrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges prostrades de fins 3 metres de llarg, cobertes de pèls

Fulles doblement dividides

Fulles peciolades, de fins un pam, doblement lobulades, és a dir, dividides en cinc lòbuls profunds, amb el central més gran, que estan també dividits en lòbuls més petits, amb el revers cobert de pèls. A l’axil·la de les fulles surten circells

Flors masculines i femenines a la mateixa planta

Flors pedunculades, solitàries, unisexuals, masculines i femenines a la mateixa planta (monoica), totes de color groc. Calze amb cinc sèpals lliures de color verd. La corol·la forma un tub, inserit al calze, acabat en cinc lòbuls arrodonits, de fins 3 cm de diàmetre. Les masculines amb cinc estams i les femenines amb gineceu tricarpel·lar. Floreix en juny i juliol

Fruit en pepònide

Fruit en pepònide de gran mesura (de 2 a 20 kg. tot i que el rècord està en 122 kg.) normalment esfèric, el·lipsoidal o oblong, llis, de color verd amb diferents tonalitats, amb la polpa carnosa i sucosa de color roig i sabor dolç. Les llavors són llises de color negre o marró. En les formes silvestres la carn és dura, de color blanc o groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les Cucurbitàcies comprèn uns 118 gèneres dels quals només dos són autòctons dels països de parla catalana: Ecballium i Bryonia. La majoria són plantes anuals i enfiladisses, amb flors unisexuals, monoiques, i amb el fruit en forma de pepònide. Hi pertanyen el meló, la carabassa o el cogombre, entre altres.

USOS I PROPIETATS: L’Instituto Médico Nacional de Mèxic reconeix propietats del fruit com antiblennorràgic i diürètic. Les llavors es mengen seques o rostides i poden moldre’s per fer pa. També contenen un oli similar al oli de llavor de carabassa que té una acció antihelmíntica.

Amb més d’un 90% d’aigua és una fruita apetitosa i refrescant especialment a l’estiu

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Citrullus deriva del llatí “cetriuolus”, diminutiu de “citrus” nom que rebien vàries plantes, entre elles el poncem (Citrus medica). A. Laguna i C. Bauhin afirmen que s’anomena Citrullus pel color groguenc, semblants al poncem o naronja. L’epitet específic lanatus deriva de llana, llanós, per els pèls que cobreixen les tiges joves i el revers de les fulles. El genèric del sinònim, Momordica, deriva del llatí "mordeo, momordi, morsum, mordere" mossegada, pel marge de les fulles que semblen estar mossegades

El cultiu del meló d’Alger és tan antic que ja s’esmenta en la Bíblia. A la Península Ibèrica va ser introduït pels àrabs, principalment en Andalusia i País Valencià, fet que reflecteixen els diferents noms comuns que deriven de l’àrab hispànic “sandiyya”.

La porció de carn blanca que hi ha entre la carn roja i la pell exterior verda forma part de les tallaetes del deliciós “’arrop i talladetes”, abans un dolç típic a la Vall D’Albaida i la Costera i ara desaparegut.

El meló d’Alger va ser descrit per Carles Linné en Species Plantarum 2: 1010–1011. 1753 amb el nom Cucurbita Citrullus . En 1836 va ser reassignat al gènere Citrullus pel botànic alemany Heinrich Adolf Schrader. Finalment Citrullus lanatus va ser descrita per (Thunb.) Matsum. & Nakai i publicat en Catalogus Seminum et Sporarum in Horto Botanico Universitatis Imperialis Tokyoensis per annos 1915 et 1916 lectorums Imperialis Tokyoensis 30, no. 854. 1916.

Família Cucurbitaceae

Vitis vinifera L.

NOMS: Cep. Parra. Vinya. Raïm. Castellà : Vid. Viña. Gallego: Videira. Vide. Èuscara: Ardantza. Mahats. Basamats. Masti. Occità: Lambrusco, Vinha. Portuguès: Videira. Vide. Italià: Vite comune. Francès: Vigne, Vigne cultivée. Anglès: Common grape vine, Grape. Alemany: Echte Weinrebe. Kultur-Weinrebe. Weinstock. Neerlandès: Europese Wijnstok.

Fruits de Vitis vinifera

SINÒNIMS: Vitis vinifera subsp. vinifera L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Cultivada i naturalitzada a llocs humits. Fins els 1200 metres d’altitud

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Liana, que pot assolir els 20 metres, amb llargues tiges enfiladisses mitjançant circells ramificats que surten oposats a les fulles

Fulles palmades, grans de fins 14 cm, amb llarg pecíol, de limbe palmatilobat amb profunds lòbuls i irregularment dentats.

Androceu amb 5 estams i gineceu amb ovari súper

Flors en panícules oposades a les fulles, hermafrodites o unisexuals. El calze a penes existeix i la corol·la està formada per pètals verdosos units per l’àpex, com un barret, que prompte cau, deixant la flor apètala, mostrant l’androceu, amb estams erectes, i l’ovari súper, globós, amb un estigma capitat. Floreix en maig i juny

Fruits en baia comestible

Fruit en baia comestible, oblonga o globosa, anomenada raïm, que pot tindre colors diferents segons la varietat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La parra és una planta enfiladissa, de fulla caduca, que s’agarra als objectes que té al voltant mitjançant els circells. El circell és una tija o fulla modificada que, normalment, s’hi cargola en hèlix sobre qualsevol suport permetent que la planta s’enfile.

Circells de Vitis vinifera 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les fulles com demulcent i antiberrugós, el fruit encara verd sencer com laxant, i el suc del fruit madur, sense fermentar, com cardiotònic, diürètic, antiinflamatori, antisèptic i cicatritzant

Els fruits frescs són considerats una delícia i consumits des de l’antiguitat, així com els fruits secs, les panses, que poden conservar-se durant tot l’any. El suc dels fruits fermentat s’obté el vi, el vinagre i altres begudes alcohòliques. De les llavors (els pinyols) s’extrau oli i retinol.

Pètals, units per l'àpex, que és desprenen aviat com un barret

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vitis ve del llatí “vitis” vis, sarment que s’aplicava també a altres plantes enfiladisses. L’epítet específic vinifera deriva de "vinum" vi i "fero" porte, és a dir, que porta el que es necessita per fer vi.

Està documentat el conreu de la vinya, si més no, des de l’any 6000 aC, però el primer registre escrit de la vinya i del vi es troba a un antic text sumeri del tercer mil·lenni abans de Crist: l’Epopeia de Guilgameix. El comerç de fenicis, grecs i romans introduïren la vinya i el vi per tota la conca mediterrània. La caiguda de l’imperi romà va fer que el cultiu de la vinya es limités als monestirs però d’allí va tornar a sortir per convertir-se en una important font d’ingressos. Les colonitzacions van portar la vinya a Amèrica, Àfrica i Austràlia. A parir de 1863 un insecte procedent d’Amèrica, la fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae), va acabar amb els conreus de vinya a Europa, provocant la destrucció del mode de vida de molts agricultors, contribuint a l’èxode rural de finals del segle XIX. Paradoxalment van haver d’importar-se vinyes americanes, resistents a la fil·loxera, per conrear vinya de nou a Europa. Actualment hi ha més de 3000 varietats de raïm.

La història del vi està íntimament lligada a la història de les civilitzacions i apareix en la cultura dels pobles carregada de simbolismes.

El calendari celta tenia 13 mesos de 28 dies, el cicle de la lluna, i anomenava a cada mes amb el nom d’un arbre o planta. El mes 10, que comprenia del 2 al 29 de setembre, era el mes de “muin”, de la vinya.

Vitis vinífera va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 202. 1753

Família Vitaceae

Solanum lycopersicum L.

NOMS: Tomaquera. Tomatera. Tomatiguera. Castellà: Tomatera. Tomate. Gallego: Tomateira. Èuscara: Tomatea. Occità: Tomata. Portuguès: Tomateiro. Italià: Pomodoro. Tomatica. Francès: Tomate. Anglès: Tomato. Alemany: Tomate. Neerlandès: Tomaat. Grec: Ντομάτα. Τομάτα.

Flors hermafrodites i actinomorfes

SINÒNIMS: Lycopersicon esculentum Mill.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Cultivada i naturalitzada als herbassars ruderals

Planta herbàcia enfiladissa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta enfiladissa de fins dos metres, amb tiges ramificades glanduloses pubescents

Fulles imparipinnades de folíols irregulars

Fulles compostes, imparipinnades, que alternen folíols grans amb altres de petits, tots amb el marge dentat, que poden arribar a fer un pam de llargues, amb pèls glandulosos.

Corol·la de color groc

Flors en inflorescències en cimes amb peduncle. Flors actinomorfes, hermafrodites. Calze amb 5-7 sèpals soldats a la base, també glandulós pubescents, linear-lanceolats i persistents en la fructificació. Corol·la igual o poc majors que els sèpals, amb 5-8 pètals grogs i pubescents. Estams units a la part inferior. Androceu d’ovari súper amb estil cilíndric acabat en estigma capitat, deprimit al centre. Floreix a la primavera i l’estiu, des de maig fins octubre

Fruits en baia

Fruit en baia globosa vermella quan madura: la tomaca, amb llavors ovoides i vellutades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una baia és un fruit indehiscent, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós. És el tipus més comú de fruita carnosa simple, en la qual la paret sencera de l'ovari madura, generalment, en un pericarpi comestible. 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la part aèria tendra com litotríptic renal; les fulles com hepatoprotector, i el fruit com antiinflamatori, callicida i antiberrugós. El licopè que posseeix el fruit té propietats antioxidants i actua protegint les cèl·lules humanes de l’estrès oxidatiu, produït per l'acció dels radicals lliures, que són un dels principals responsables de les malalties cardiovasculars, del càncer i de l’envelliment

Les tomaqueres es conreen massivament pels seus fruits que tenen alt valor comercial com producte alimentari. Es mengen en amanida, cuits o fregits, en sucs i en salses, en melmelades, confitats i fins i tot deshidratats.

Calze de sèpals linear-lanceolats amb pèls glandulosos

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Solanum deriva del llatí "sólor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere. Altres autors proposen que ve del llatí “sol, solis” el sol, degut la preferència de la planta per els llocs assolellats.

L’epítet específic lycopersicum ve del grec "lýkos" llop, i de "persica" per la bresquillera (Prunus persica) és a dir, bresquilla de llop, doncs es considerava verinós, com altres espècies del gènere. El nom comú té el seu origen en el nom en la llengua mexica Nàhuatl “tomatl”

La tomaquera és originària d’Amèrica Central i d’Amèrica del Sud. Al sud de Mèxic es conreava i es consumia des de 500 anys abans de Crist. Els espanyols varen distribuir la tomaca per les seus colònies caribenyes i a les colònies de Filipines, per on es van introduir al continent asiàtic.

Baia vermella quan madura

El metge i botànic Pietro Andrea Mattioli va ser el primer en publicar una referència de la tomaquera anomenant-la “Pomi d’oro”, doncs les primeres tomaques conreades a Itàlia eren de color groc. A Gran Bretanya va tardar en conrear-se degut a que el llibre botànic de major difusió "Herball, or Generall Historie of Plantes", de John Gerard, afirmava que el tomàquet era tòxic.

Actualment existeixen milers de conreessis que varien la grandària i el color, que pot ser vermell, groc, taronja, verd o blanc, però també poden ser multicolors i ratllats. La tomaca més gran es va aconseguir en Oklahoma, en 1986, i va pesar 3,51 kg.

Solanum lycopersicum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 185. 1753. En 1768, Philip Miller la va traslladar al seu propi gènere, donant-li el nom de Lycopersicon esculentum. Aquest nom va ser molt emprat però violava les regles de nomenclatura de les plantes. L’evidència genètica ha demostrat que Linné va encertar posant el tomàquet en el gènere Solanum, fent de Solanum lycopersicum el nom correcte. Els dos noms, però, és probable que es troben a la literatura des de fa algun temps. 

Família Solanaceae