NOMS: All porrit.
All de serp. All porret. All porro. Porradell. Occità: Porri fèr . Castellà
: Ajo-puerro. Puerro silvestre. Ajoporro. Èuscara: Basaporrua. Portuguès:
Porro bravo. Alho de verâo. Italià:
Porraccio. Francès: Ail faux poireau.
Carambole. Poireau du Levant. Anglès:
Elephant Garlic. Great round-headed Leek. Wild Leek. Alemany: Acker-Knoblauch. Sommer-Knoblauch. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Πράσσο. Άλλιο το αμπελόπρασσο.
 |
| Inflorescència esfèrica gran |
SINÒNIMS: Allium
getulum Batt. & Trab.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de
camins, camps, erms. Fins els 700 metres d’altitud
 |
| Tija robusta de fins un metre i mig d'alçada |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes vivaces que
durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen
els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba
amb una tija florífera robusta que pot arribar al metre i mig d’alçada, sent
l’all de major talla de tots els alls silvestres del territori.
 |
| Fulles planes i acanalades |
Fulles planes,
acanalades i embeinadores.
 |
| Flors rosades o purpúries |
Flors de color
rosat o purpúries en inflorescència esfèrica gran, amb espata d’una sola valva
que cau a l’antesi. Floreix a finals de primavera i principis d’estiu, entre
juny i juliol.
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Allium
són plantes perennes bulboses que formen compostos químics (principalment
sulfòxid de cisteina) que els donen una olor i gust característics.
USOS I PROPIETATS:
Se li atribueixen les mateixes propietats que a l’all comú, però atenuades. Els
bulbs i les fulles tenen propietats antisèptiques, febrífugues, diürètiques,
estimulants i vasodilatadores.
S’empra en cuina com condiment. L’all porro que s’utilitza
per fer sopes i cremes de verdura és la varietat cultivada d’aquesta espècie,
l’Allium ampeloprasum ssp porrum.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Allium és d’origen
incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a
l’all. Alguns autors hi deriven del grec
“ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς
allãs” que significa adobat, amanit.
L’epítet específic ampeloprasum deriva del grec "αμπελος ámpelos" que significa la planta de la vinya, i de "πράσιος prasios" que era el nom del porro, és a dir, all porro que creix a les vinyes.
Les referències de l’all porro en la literatura és dels sumeris, i està datada en 2600-2100 abans de Crist. L'all també s'esmenta en la Bíblia, en l'època de l'èxode, i en el Talmud.
Aquesta espècie formava part de la dieta bàsica dels constructors de les piràmides egípcies. Diversos grans d'all van aparèixer en la tomba de Tutankhamon (c.1370-52 AC), i el seu ús tradicional ha estat esmentat per Hipòcrates, Galè, Plini el Vell i Dioscòrides per a moltes combatre paràsits, problemes respiratoris, mala digestió i baixa energia.
Diu una llegenda musulmana que quan Satanàs va sortir del Jardí de l'Edèn després de la caiguda, l'all es va aixecar del seu pas a l'esquerra i la ceba de la dreta.
Amb l’all es fa el vinagre dels quatre lladres, dit així perquè durant la plaga a Marsella de 1722 quatre lladres feren un bon botí saquejant els cossos de les víctimes de la pesta. Que els quatre lladres escaparen del contagi fou possible, segons la llegenda, a la protecció d’un vinagre fet amb la infusió d’herbes i all.
Louis Pasteur va publicar en 1858 l’estudi que acreditava a l’all i a la ceba com antibacterians.
Família Liliaceae (Amaryllidaceae)
