Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Brassica oleracea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Brassica oleracea. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de maig del 2020

Brassica oleracea L. var. italica Plenck

NOMS: Bròcoli. Bròquil. Bròquil verd. Castellà: Brócoli. Brécol. Èuscara: Brokoli. Portuguès: Brócolos. Brócolis.  Francès: Brocoli. Italià: Broccolo. Anglès: Broccoli. Sprouting broccoli. Alemany: Brokkoli. Neerlandès: Broccoli. Xinès: lu hua cai.


SINÒNIMS: Brassica oleracea L., var botrytis subvar. cymosa Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrànea

HÀBITAT: Cultivada


DESCRIPCIÓ: És una planta molt similar a la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) però amb qualitats que la fan molt apreciades a la cuina.


Fulles més estretes que la floricol, amb el pecíol nu a la part inferior, de color verd glauc, marge ondulat i la nervis blancs molt marcats.


Flors: Desenvolupa nombrosos primordis florals de color verd o porpra, que és el més apreciat en la cuina, que si es deixen créixer fan panícules de flors grogues. Calze de quatre sèpals lliures. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts que els altres quatre, amb anteres grogues. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua que produeix nombroses llavors redones de color rosat.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil romanesco amb geometria fractal als brots florals i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) que és com la floricol però de color verd.


USOS I PROPIETATS: És considerada l’hortalissa amb major valor nutritiu per unitat de pes de producte comestible. Aporta poques calories però a banda dels minerals com ara el calci, el fòsfor i el ferro, conté elevades quantitats de vitamina C, B2, i vitamina A. Es pot menjar crua, adobada o cuita


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat itàlica és un epítet geogràfic que fa referència a Itàlia, així com el nom comú “bròcoli” que ve de l’italià broccoli, brot,

Altres varietats de Brassica oleracea són la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal; la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà

Brassica oleracea L. var. itàlica va ser publicada per Joseph Jacob von Plenck, en Icones Plantarum Medicinalium 6: 29, t. 534. 1794.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dimarts, 2 d’agost del 2016

Brassica oleracea var. botrytis L.

NOMS: Floricol. Coliflor. Bròcul blanc. Bròquil blanc. Castellà: Coliflor. Èuscara: Azalore. Portuguès: Couve-flor. Italià: Cavolfiore. Francès: Chou-fleur. Angles: Cauliflower. Alemany: Blumenkohl. Karfiol. Käsekohl.  Blütenkohl. Traubenkohl. Minarett-Kohl. Italienischer Kohl. Neerlandès: Bloemkool

Floricol o bròcul blanc
SINÒNIMS: Brassica oleracea subsp. botrytis (L.) Metzg.; Brassica botrytis (L.) Mill.

HÀBITAT: Cultivat als horts

Si no es cull quan toca la planta s'espiga
DESCRIPCIÓ: És un tipus de col caracteritzat per tindre els brots florals hipertrofiats, formant una massa de pecíols i botons foliars atapeïts. En el cultivar romanesco el brot floral té una estructura piramidal. Les dues pertanyen al grup Botrytis de l’espècie Brassica oleracea.

Fulles grans paregudes a les de la col copada 
Fulles alternes, grans, molt paregudes a les de la col (Brassica oleracea var. capitata) de color verd glauc i els nervis molt marcats. Les fulles però, són més amples, no tan erectes, i el limbe cobreix totalment el pecíol.

Flor típica de les crucíferes, amb quatre pètals en creu
Flors en panícula formant glomèruls terminals. Calze amb quatre sèpals lliures lanceolats. Corol·la amb quatre pètals en creu de color groc. Androceu format per sis estams, quatre dels quals són més llargs que els altres dos. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua allargada
Fruit en síliqua allargada amb dues valves, amb granes esfèriques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil (que és la floricol de color verd) i el bròquil romanesco, que ens ocupa en aquest apunt, i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica).

Cultivar romanesco
USOS I PROPIETATS: La floricol pot menjar-se crua, en salmorra, adobada en vinagre o cuita. Hi ha plats clàssics com la floricol gratinada amb beixamel o la paella de floricol.

És baixa en carbohidrats, proteïnes i greixos però és una bona font de vitamina B5 i B6, àcid fòlic i minerals com potassi i fòsfor. Cal tindre en compte però, que és un xic indigesta i provoca flatulències.

El cultivar romanesco presenta geometria fractal
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat botrytis ve del grec “βότρυς bόtrys” raïm, relatiu al raïm.

El cultiu de la floricol va començar a la península italiana, d’on va passar a França i Anglaterra al segle XVI, a Espanya al segle XVII i durant el segle XIX les potències colonials van expandir el seu cultiu arreu del món. El romanesco es va documentar per primera vegada en Itàlia al segle XVI, i és un híbrid entre el bròquil verd (Brassica oleracea var botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var italica)

Una de les característiques del cultivar romanesco és que presenta geometria fractal en la seua estructura. La quantitat d'inflorescències que compon el bròquil romà és un número Fibonacci.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà.

Brassica oleracea var. botrytis  va ser descrita per Carles Linné i publicada en  Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dimecres, 13 de juliol del 2016

Brassica oleracea L. var. capitata L.

NOMS: Col copada. Col. Castellà: Col cerrada. Col repollo. Repollo. Gallego: Repolo. Èuscara: Aza. Portuguès: Repolho. Francès: Chou cabus. Chou pommé. Italià: Cavolo cappuccio. Anglès: Cabbage. Headed cabbage. Alemany: Weißkohl. Weißkraut. Weißkabis. Kappes. Kaps. Kappus. Kabis. Neerlandès: Wittekool.

Corol·la amb quatre pètals grocs disposats en creu
SINÒNIMS: Brassica capitala DC. ex H.Lév.

HÀBITAT: Cultivada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Inflorescència en panícula laxa
DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia que d’uns 60 cm d’alçada però que pot assolir els dos metres a la floració del segon any.

Fulles formant un cabdell compacte
Fulles alternes, grans, obovades, formen un cabdell compacte d’un verd glauc amb els nervis marcats. La f. rubra té les fulles morades (col llombarda) i la f. ‘sabauda’ les té arrissades (col de Milà).

Quatre sèpals lliures i erectes
Flors en panícula laxa sense bràctees però amb pedicels. Les flors són hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals erectes de 5-10 mm. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, grocs d’entre 1,5 i 2,5 cm. Androceu format per quatre estams llargs i dos de més curts. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua
Fruit en síliqua de 4,5-8 cm amb bec i dues valves convexes amb els nervis medials prominents, que contenen les granes esfèriques, disposades en una filera en cada lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De l’espècie original, Brassica oleracea var.  oleracea, que es cria als penya-segats litorals, han evolucionat durant milers d'anys en les diverses varietats què s'observen avui en dia, seleccionant per les diferents característiques, com els grans cabdells de la var capitata, les fulles grans de la col arrissada, o les tiges gruixudes amb capolls de flors del bròquil. La selecció ha primat el pes del cap i les característiques morfològiques, resistència a les gelades, el creixement ràpid i la capacitat d'emmagatzematge.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal

La f. rubra té les fulles morades (col llombarda)
USOS I PROPIETATS: En medicina popular ha tingut diverses aplicacions des de l’antiguitat. Els grecs el recomanaven com laxant i els romans per contrarestar els efectes de l’alcohol i alleugerar ressaques. Els egipcis menjaven col abans de l’àpat per eduir els efectes del vi. A alguns llocs d’Europa i els EE.UU encara s’empra per curar la ressaca.

Les cols són conreades per a consum humà. Es mengen en amanida, envinagrats, en sopes i guisats. Amb la col es prepara el xucrut (col agra), un menjar típic d’Alemanya, Alsàcia, Polònia i Rússia, que es prepara fermentant les fulles de la col en salmorra. La col copada és rica en vitamina C, A, calci i β-carotè

La f. sabauda té les fulles arrissades (col de Milà)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

El nom de la varietat capitata deriva de "caput, capitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els cabdells que formen les fulles.  

Hi ha varietats amb cicles de creixement molt diferent “Així disposem de varietats «calentes» que es cullen per Nadal. Unes altres de mitja estació es cullen pel mes de gener, aquestes són les millors («col de gener, bona com el corder»). Per últim tenim les varietats tardanes o «gelades», amb cicles de 140 a 160 dies, que collirem a la primavera. I tot sembrant en el mateix moment.” (Mètode)

Els grecs estaven convençuts que les cols i les vinyes eren hostils, i que si les cols se sembren molt a prop de la vinya impregnaria el raïm de la seva desagradable olor. Aquest sentit mediterrani de l'antipatia sobreviu en l'actualitat respecte al raïm però no per a altres cultius. Diu una dita coneguda, “entre col i col lletuga” en referència al costum d’associar el cultiu de plantes de cicle curt, com la lletuga, amb les de cicle llarg, com la col, ja que la lletuga la collim abans que es molesten entre elles.

Durant el segle XVI, els jardiners alemanys van desenvolupar varietats de la col, i durant els segles XVII i XVIII, la col era ja un d’els aliments de primera necessitat en països com Alemanya, Anglaterra, Irlanda i Rússia, i la col adobada va ser consumida freqüentment en forma de xucrut, utilitzat també pels mariners holandesos, escandinaus i alemanys per evitar l'escorbut durant els llargs viatges amb vaixells.

El suc de col llombarda, o el brou on ha estat cuita, es pot utilitzar com a indicador de pH, perquè el medi àcid el converteix en vermell i les solucions alcalines en blau.

Brassica oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...