NOMS: Nap. Napicol. Mostassa. Castellà: Nabo. Colinabo. Grelos. Francès: Navet potager. Rave. Italià: Cavolo Rapa. Anglès: Bird's-rape. Field mustard. Turnip. Rape Mustard. Alemany: Rüben-Kohl. Speiserübe. Wasser-Rübe. Weiße Rübe. Neerlandès: Wirre Raap. Grec: Ρέβες. Xinès: Man jing
SINÒNIMS: Brassica campestris L.; Brassica rapa subsp. campestris (L.) Clapham; Crucifera rapa (L.) E.H.L. Krause; Napus rapa (L.) Schimp. & Spenn; Sinapis rapa (L.) Brot.;
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona
holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels
continents de l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Cultivada i rarament subespontània a camps de conreu
FORMA VITAL: Biennal.
Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una
planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera
que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes
anuals.
DESCRIPCIÓ: Planta anual o biennal tuberosa, amb l’arrel engruixida, napiforme, amb tiges de fins 80 cm d’alçada
Fulles inferiors peciolades, lirades, pinnatisectes, amb pèls hirsuts; les superiors enteres, amplexicaules, glabres,
Flors en inflorescències en raïms en els quals les flors obertes sobrepassen les poncelles (a diferència de B. napus i B. Oleracea). Flors amb el calze de quatre sèpals erectes; quatre pètals grocs unguiculats. Androceu tetradínam amb els filaments i les anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma capitat. Floreix en primavera, entre abril i juny.
Fruit en síliqua torulosa, suberecta, sobre pedicel ascendent, en la qual es pot diferenciar una part dehiscent, amb dues valves i un bec asperm indehiscent, linear. Granes brunes
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Es conreen més de 30 espècies silvestres i híbrids, d’aquest
gènere, a més de nombrosos cultivars i híbrids d’origen conreat. La majoria són
plantes estacionals (anuals o biennals), però algunes són arbusts petits. Les
plantes de Brassica han estat objecte
de gran interès científic per la seva importància agrícola. Sis espècies
particulars (B. carinata , B. juncea , B.
oleracea , B. napus , B. nigra i B. rapa) van evolucionar mitjançant la
combinació de cromosomes de tres de les espècies anteriors (B. nigra, B.
oleracea i B. rapa), tal com es descriu a la teoria del Triangle de U.
USOS I PROPIETATS: Les fulles i brots tendres es consumeixen, són els “grelos gallegos” i també l’arrel engruixida, el nap, tot i que s’empra més B. napus, igual que l’oli de les llavors (oli de colza) que s’obté de la varietat B. rapa var. oleífera o de B. napus però actualment s’utilitza més aquesta última.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per
diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però
l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes.
Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega
"Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la
Magna Grècia per referir-se a la col.
L’epítet específic rapa
del grec “ρᾰπυς rápys” assonant amb “ρα ra”, contracció de “ῥίζα rhiza” arrel,
i de “πούς pous” peu, per l’engruiximent de la base del peu.
Brassica rapa va ser descrita per
Carles Linné i publicada en Species
Plantarum 2: 666–667. 1753.
Família Brassicaceae (Cruciferae)
