NOMS: Ravenissa blanca, ravenell, ravaníssies, ravenís, cardet,
citró, eruga silvestre, ruca, morritort, cap blans. Cast.
Oruga silvestre, jaramago, rabaniza, roqueta. Occità: Planto blanco. Francès:
Diplotaxis fausse roquette, Roquette blanche, Roquette sauvage. Italià: Ruchetta violacea. Anglès: White wall rocket. Alemany: gewöhnlicher Stechapfel.
Rauken-Doppelsame. Grec: Διπλόταξις.
 |
| Flors de ravenell blanc |
SINÒNIMS: Sinapis erucoides L.; Diplotaxis valentina Pau
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Comú als camps de cultiu fins els mil metres d’altitud.
 |
| Fulles de la roseta basal |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: És una de les plantes més abundants a la
tardor i l’hivern als camps de cultiu. Germina ràpidament després de les
primeres pluges i cobreix de blanc els camps, sovint amb la companyia del
boixac de camp (Calèndula arvensis). Pot arribar als cinquanta centímetres
d’alçada. Tiges erectes pubescents o glabres. Es diferencia de la resta d’espècies
del gènere per els pètals blancs o lleugerament violacis.
Fulles inferiors lirato-pinnatífides, irregularment lobulades, peciolades i en roseta basal, molt retallades, irregulars amb el marge més o menys dentat; les superiors alternes i sèssils, semi-amplexicaules, amb pèls curts al revers.
 |
| Flor on es veuen els dos estams més curts |
Flors agrupades
en raïms terminals, característiques de les crucíferes, amb quatre sèpals
pilosos; corol·la amb quatre pètals, blancs amb venes porpres, en creu; androceu
de sis estams en dos nivells, quatre llargs i dos més curts; gineceu amb ovari
súper estil, i estigma capitat. Floreix durant tot l’any
 |
| Beines de la ravenissa blanca |
Fruits són síliqües, baines dehiscents (s’obrin
espontàniament i expulsen les llavors) amb doble fila de llavors, una en cada
valva.
 |
| Síliqua oberta |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus
de fruit sec en càpsula que
quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades
sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septes (septe medial) generalment prim i
translúcid.
Les crucíferes herbàcies presenten
substàncies repel·lents com a defensa contra els herbívors. Aquestes
substàncies poden ser glucosinolats, olis del tipus de la mostassa o essències
sulfúriques
 |
| Flors fecundades |
USOS I PROPIETATS:
En veterinària ha estat emprada com a galactòfuga, per fer perdre la llet a les
vaques. Tot i això el ravanell tendre es menjava, junt a altres herbes, com
verdura per a casa, con farratge pels animals i les llavoretes per alimentar
als pardalets (Mètode)
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Diplotaxis
deriva del grec "diplòos" doble,
i "tàxis" ordenament, per
la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet
específic erucoides ve de l’Eruca (Eruca
vesicaria) i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, pel paregut amb
l’Eruca.
És una de les principals males herbes en camps d'ametllers i com es tracta d'una planta molt mel·lífera i floreix també durant l'hivern, les abelles van a buscar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que fa baixar el rendiment.
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
Família Cruciferae (Brassicaceae)
