NOMS: Lletera. Lletrera.
Lleteresa de camp. Mal d’ulls. Croca. Castellà:
Lechetrezna. Èuscara: Esne-belarra. Occità:
Lagagno. Portuguès: Alforva brava. Italià: Euforbia delle messi. Francès:
Euphorbe des moissons. Anglès: Grainfield
Spurge. Alemany: Saat-Wolfsmilch.
 |
| Pleocasi de 5-7 radis |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Diplotaxion
erucoidis. Camps,
erms, vores de camins, llocs ruderals de secà. Fins els 1550 metres d’altitud.
 |
| Tiges erectes lignificades a la base |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb
les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes
persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. De vegades però,
es comporta com teròfit, és a dir, una
planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera
que en l'època desfavorable només en resten les llavors.
DESCRIPCIÓ: Herba
glabra, sufruticosa, de tiges erectes, normalment ramificades a la part
superior en branques laterals fèrtils. Fa fins poc menys de mig metre d’alçada
 |
| Fulles alternes d'un verd glauc |
Fulles caulinars
alternes, lanceolades, reflexes i, les inferiors, caduques; les fulles
bracteals triangulars cordiformes
 |
| Glàndules nectaríferes corniculades |
Flors en pleocasi
de 5-7 radis que es bifurquen vàries vegades. Els ciatis tenen les glàndules de
color verd groguenc i amb forma de croissant, amb dos petits apèndix
corniculats. En cada ciati hi ha una flor femenina central de gineceu súper, un
pistil acabat en estigma de tres braços bífids; i diverses cimes de flors
masculines laterals, reduïdes a un sol estam. Floreix tot l’any però la major
floració és en primavera.
 |
| Fruit en càpsula tricoca |
Fruit en càpsula
tricoca, solcada i granulosa a les quilles
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Euphorbia és un gran gènere
de plantes amb flor, moltes de les quals coneguem com lleteres, lletereses o
lletreres. Totes produeixen una saba, normalment blanca, el làtex, força tòxic.
A les zones temperades hi ha herbàcies, però a tot el món són més conegudes les
suculentes, algunes semblants a cactus, que creixen a l’Àfrica meridional i
Madagascar però també a les zones tropicals d’Àsia i Amèrica.
USOS I PROPIETATS:
Com altres lleteres, el làtex (llet) que produeix és molt tòxic, i ha sigut
emprat en medicina popular com laxant i per llevar berrugues de la pell.
La venda de qualsevol part de la planta està prohibida o
restringida atenent a llur toxicitat.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Euphorbia ve del
grec "eu ἐῧ" que significa
bo, i "pherbo" que
significa menjar, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo,
el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’Euphorbia resinifera. Segons Galeno es
refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion,
-ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de
Mauritània.
L’epítet específic segetalis
deriva del llatí "seges, -etis"
que significa camp de gra, doncs aquesta espècie creix als cultius.
Euphorbia segetalis va ser descrita per Carles Linné
i publicada en Species Plantarum 1: 458–459. 1753.
Família Euphorbiaceae
