Helianthemum ledifolium (L.) Mill.

NOMS: Heliantem ledifoli. Castellà: Ardivieja. Hierba del cuadrillo. Mata turmera. Italià: Eliantemo lanoso. Francès: Hélianthème laineux, Hélianthème à feuilles de lédum.

Inflorescències en cima foliosa

SINÒNIMS: Cistus ledifolius L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Espartars i erms calcícoles, de les contrades mediterrànies continentals, rics en petits teròfits. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de tiges erectes i piloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual de poc més d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i piloses, de vegades ramificades.

Fulles estipulades amb curt pecíol

Fulles inferiors oposades, les superiors alternes amb el limbe oblong, pilós, amb curt pecíol i estípules més llargues que el pecíol

Cinc pètals grocs i nombrosos estams

Flors en cima foliosa laxa sostingudes per un pedicel erecte molt més curt que els sèpals. Calze amb tres sèpals interns lanceolats i acuminats; dos sèpals externs més petits linear-lanceolats. Corol·la amb cinc pètals més curts que el calze, de color groc amb una taca vermellosa a la base. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula dins del calze persistent

Fruit en càpsula més curta que el calze, trígona, glabrescent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els heliantems (Helianthemum) són petites matetes amb fulles, generalment, oposades i amb estípules. Tenen les flors amb cinc pètals lliures i cinc sèpals, amb la particularitat de que tres sèpals són més grossos i ovats, mentre que els altres dos són més petits i més o menys linears.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat.

Tres sèpals majors i dos, externs, més petits i lanceolats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic ledifolium deriva de “Leda” un gènere de la família Acanthaceae i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles de Leda. Actualment el gènere Leda es considera un sinònim del gènere Isoglossa.

Planta estrictament protegida, inclosa en l’Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Família Cistaceae