Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Hemimycena lactea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Hemimycena lactea. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de gener del 2016

Hemimycena lactea (Pers.) Singer

NOMS: Castellà: Micena láctea. Francès: Mycène laiteux. Anglès: Milky Bonnet. Neerlandès: Sneeuwwitte mycena.

Petit bolet sapròfit
SINÒNIMS: Agaricus lacteus Pers.; Micena lactea (Pers.) P. Kumm.;

HÀBITAT: És una espècie sapròfita que viu sobre les acícules caigudes en pinars i boscos de coníferes. Fructifica a la tardor.

DESCRIPCIÓ: És una espècie molt petita, entre 0,5 i 1,5 cm de diàmetre. Capell campanulat que va fent-se pla, estriat per transparència de les làmines i marge irregular, de color blanc lletós.

Làmines blanques adnates
Himeni de làmines blanques adherides al peu (adnates) o lleugerament decurrents, separades i amb lamèl·lules.

Peu o estípit molt fi, cilíndric, de fins 3,5 cm d’alçada, de color blanc translúcid, amb rizomorfs al punt d’unió amb el miceli.

Carn inapreciable, membranosa, insípida i sense olor

Capell campanulat que s'aplana amb el temps
COMESTIBILITAT: No té prou carn com per a ser considerada una espècie per a la cuina.

Es pot confondre amb Hemimycena rickenii i amb Hemimycena psudolactea, que són pràcticament iguals, doncs hi ha espècies d’aquest gènere que només tenen diferències microscòpiques.

Peu cilíndric, flexible i prim
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els micòlegs, per a estudiar els bolets necessiten utilitzar el microscopi ja que, en molts casos, no és prou amb l'estudi dels caràcters que es veuen a simple vista o amb la lupa. Els caràcters més importants i més estudiats són els que es troben en el barret, en el peu i en l'himeni dels bolets, però també les estructures hifals, i les espores. De tots aquests elements, els micòlegs estudien la disposició, la forma, la ornamentació, les reaccions químiques que puguen presentar, etc.

Sobre les acícules caigudes dels pins
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hemimycena deriva del grec “ἡμι hémi” meitat i “μύκης mýces” fong. L’epítet específic lactea ve del llatí "lac, lactis" llet, pel color blanc lletós d’aquesta espècie.

Els gèneres Mycena i Hemimycena tenen espècies molt semblants que necessiten del microscopi per diferenciar-les. Una diferència macroscòpica entre aquests gèneres és que les Mycena tenen el peu molt fràgil i es trenca al agafar-lo i les del gènere Hemimycena tenen el peu flexible.

Família Mycenaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...